“A llarg termini veurem més trastorns depressius i adaptatius”

No hi ha cap pandèmia que esborri l'optimisme a Antoni Ramos Quiroga, cap de psiquiatria de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Han estat temps difícils gestionant l'ansietat sobrevinguda de ciutadans i companys i bregant amb els seus pacients per videotrucada. Però Ramos Quiroga busca sempre el costat positiu, fins i tot en una postpandèmia que es preveu complexa en termes de salut mental global.

Pregunta. Estàvem preparats psicològicament per a aquesta crisi?

Resposta. Ningú estava preparat emocionalment per a aquesta situació perquè mai no l'havíem viscut. Venim d'una societat en què crèiem que tot es resol: si hi ha dolor, es calma; si hi ha un problema, se soluciona. Ens hem enfrontat a una situació que té molts aspectes negatius per a la nostra salut mental: la incertesa i la falta de coneixement associat al fet que molta gent veu perillar la seva situació econòmica i laboral. Això incrementa molt més el patiment i el malestar de la salut mental.

P. Quines malalties portarà la pandèmia?

R. Probablement, els trastorns que veurem créixer seran l'ansietat i els trastorns depressius. Però el que ens preocupa és com aquest confinament i la crisi són una situació estressant molt intensa i un factor de risc per desestabilitzar trastorns mentals que una persona ja pugui tenir. Hem vist recaigudes de persones amb trastorns psicòtics i bipolars.

P. Com s'organitza un servei de psiquiatria en temps de pandèmia?

R. Les urgències s'han continuat atenent, però s'han extremat les mesures de seguretat per evitar els contagis. S'ha establert que tot pacient que ingressi a psiquiatria tingui PCR negativa perquè són malalts que es mouen molt més per les sales que altres pacients. I en consultes externes, hem fet primeres i segones visites amb videomedicina.

P. I s'han apropat a la gent del carrer.

R. Ens hem orientat cap a la ciutadania amb una pàgina web on qualsevol ciutadà pot enviar les seves consultes i nosaltres, en menys de 48 hores, ens hi posem en contacte. Amb el Servei Català de la Salut hem desenvolupat també una web-app on fem que la ciutadania pugui objectivar el seu nivell d'estrès emocional i li suggerim una recomanació. A més, també hem posat en marxa un servei d'atenció als familiars de persones ingressades i els fem visites psicològiques o psiquiàtriques si es troben malament.

Hem donat assistència a les plantes d'hospitalització per donar informació a les famílies i descarregar una mica els nostres companys, i hem desenvolupat un protocol al final de vida per acompanyar-los en el procés de dol. També hem establert suport psicològic per als professionals i cada tarda oferim sessions de mindfulness.

P. Com es troba la gent?

R. Hi ha diversos moments. Al principi de la crisi, amb el shock i el confinament, apareix l'ansietat. En la segona fase, que comencem a veure ara, hi ha símptomes depressius. El que veurem a llarg termini és l'increment de les depressions, els trastorns adaptatius.

P. I els professionals? Aquesta crisi passarà factura a la seva salut mental?

R. Tenim dades de situacions semblants i les que ens arriben de la Xina diuen que el 40% arriba a tenir clínica d'ansietat i el 50%, depressió. Ells han viscut tres situacions angoixants: començar a treballar en unitats que no són el seu hàbitat natural, cosa que crea aquest disconfort moral; en alguns centres, també hi va haver manca d'equips de protecció individual i van haver de bregar amb la por del contagi i, a més, molts han estat aïllats de les seves famílies per evitar contagis.

Estan molt bé els aplaudiments de les vuit, però jo demanaria a la ciutadania que quan haguem passat l'estat d'emergència reivindiquin que els serveis de salut estiguin ben dotats i que ens posin els serveis de suport a la salut mental dels professionals.

P. Què fa més mal a la salut mental: la incertesa de la pandèmia o el confinament?

R. La sensació d'indefensió, de no saber si vas o si vens, això és el que més impacte tindrà. Parlem molt del confinament, però cal contextualitzar. És veritat que no és igual per a tothom i que és la situació més greu que ha viscut la nostra generació, però si la compares amb la situació d'altres generacions que van patir els bombardejos de Barcelona o la situació dels refugiats... Sempre critiquem que la nostra societat està acomodada, que no sap resistir. I centrant-nos tant en el confinament, l'estem fent benestant.

P. Tem que les persones amb problemes de salut mental es puguin descompensar després de tot això?

R. Totalment. Durant el primer mes, les urgències van disminuir un 37%, però tot el que venia era d'ingrés: episodis psicòtics, de mania. Va desaparèixer la patologia lleu i moderada i arribaven casos gravíssims. Aquesta última setmana, però, torna a venir una patologia més moderada que no pot aguantar més el confinament i les descompensacions de trastorns mentals perquè ser molt de temps a casa ha estat un hàndicap i els estressa la incertesa. I aquest estrès és el pitjor que pot patir una persona amb un trastorn mental. Hi haurà un increment de quadres de depressió i ansietat perquè això és un gran estrès emocional i crearà patologia a mitjà i llarg termini.

P. Estem preparats per a una altra pandèmia?

R. La incertesa i la novetat són els pitjors aliats per tenir una situació emocional estable. La societat estarà més preparada perquè n’ha viscut les conseqüències i ha entès què implica no fer un confinament adequat i què implica no invertir en salut i en investigació. La gent té més clar què és important.