Un hospital capgirat per contenir el virus

Un immens arc de Sant Martí custodia l'entrada a la unitat de vigilància intensiva respiratòria de l'Hospital Clínic de Barcelona. “Tot sortirà bé”, diu la pancarta. Darrere d'aquesta porta, una desena de pacients amb covid-19 lluiten contra el virus a vida o mort. Són alguns dels molts ingressats en un hospital bolcat a atendre la pandèmia. L'allau de casos —més de 2.000 atesos en les últimes setmanes— ha capgirat el Clínic. “Ningú el reconeixeria”, admet el director mèdic del centre, Antoni Castells. Hospitals de dia i quiròfans reconvertits en unitats de vigilància intensiva (UCI), biblioteques que funcionen com a magatzems i fins i tot un hotel habilitat amb preses d'oxigen a les habitacions per poder ingressar més malalts. Tot per evitar el col·lapse.

Ja ha plogut molt des d'aquell 20 de febrer en què va entrar per les portes del Clínic el primer cas importat amb símptomes lleus, una jove italiana resident a Barcelona que havia estat a Milà. El dia 25 es va notificar el positiu, el quart a Espanya. El Clínic era el centre de referència de Catalunya per acollir els positius per coronavirus i, llavors, s'hospitalitzaven tots els casos, tot i que siguessin lleus. Per si de cas. “Quan va arribar aquesta pacient, ningú s'imaginava què passaria al cap d'unes setmanes”, recorda el director mèdic de l'hospital, Antoni Castells. El per si de cas es va esfumar en qüestió de dies, les urgències es van començar a saturar i els llits d'hospitalització i UCI es van quedar molt curts.

Calia buscar espais per a la hospitalització fins i tot sota les pedres. Sobretot, places per a pacients crítics, amb monitors, oxigen i respiradors a peu de llit. Les estructures es van convertir en “xiclets” i els quiròfans, les sales de diàlisi i els hospitals de dia es van reconvertir en UCI. “Un dia vam obrir tres unitats d'hospitalització per atendre pacients que arribaven a urgències i vam haver de posar pacients als passadissos amb bombones d'oxigen”, relata Castells.

Amb prou feines dos mesos després d'aquell primer cas, el tragí a la unitat de vigilància intensiva respiratòria continua com el primer dia. Tots els llits ocupats, sanitaris a pas lleuger anant amunt i avall. Dins d'un dels boxs, un metge dona assistència a un pacient crític. Al facultatiu gairebé no se li veuen els ulls sota les ulleres i el vestit de protecció que li tapa tot el cos. Un infermer li dona indicacions des de fora a través d'un walkie-talkie. Les portes del box s'obren el punt just per evitar que surtin aerosols que contaminin les zones comunes.

“Aquesta era una unitat de 10 llits de crítics i cures intermèdies en la qual habitualment teníem pneumònies, postoperats de cirurgia toràcica, hemorràgies pulmonars. Però tot el servei l'hem hagut de destinar a aquests pacients greus amb covid-19. Ara tenim 10 llits de crítics i 26 d'intermedis repartits en altres unitats de les quals ens hem anat apropiant”, explica el pneumòleg Joan Ramon Badia, coordinador de la unitat. Una sala de traumatologia i fins i tot els llits de Barnaclínic, el braç privat de l'hospital, s'han convertit en places per a malalts amb coronavirus. Els metges de guàrdia s'han duplicat (ara en són quatre) i han rescatat residents i estudiants de Medicina per reforçar els equips mèdics. “Ha estat una allau en la qual hem hagut de combinar atendre tan bé com sigui possible els pacients, generar coneixement, aprendre sobre la marxa, canviar els nostres rols, passar a ser peons d'una estructura superior i enfocar-nos tots a tractar aquests pacients. És una experiència molt intensa”, afegeix l'especialista.

Les butaques també han desaparegut de l'hospital de dia de cardiologia. Als espais on els malalts cardíacs es recuperaven d'intervencions ambulatòries, com un cateterisme, ara hi ha pacients greus ingressats 24 hores. El coronavirus va robar les UCI de cardiologia i es van haver de buscar altres espais a les patologies que no entenen de pandèmies, com els infarts o les insuficiències cardíaques. En tot just 48 hores, els llits i els equips de monitoratge van substituir les butaques i uns paravents separen ara entre si els vuit llits d'aquest hospital de dia reconvertit en UCI no-covid-19. “Un equip de manteniment treballa ara en la instal·lació d'una línia elèctrica només per a un pacient que ha tingut un xoc cardiogènic i necessitarà una assistència ventricular que substitueixi el cor. Tenim dues hores, el temps que el pacient és a quiròfan, per adaptar aquest box a les seves necessitats”, explica la cardiòloga Ana García.

El gran canvi del Clínic, no obstant això, és a dos quilòmetres de l'hospital. A la plaça d'Espanya, el centre sanitari ha reconvertit un hotel en una extensió de les seves plantes d'hospitalització. Amb capacitat per a 300 llits, ja se n'han ocupat 150 amb pacients de covid-19. “L'Hotel Salut el vam plantejar inicialment per a pacients que estaven de sortida, que feia uns dies que s'estaven recuperant i no necessitaven un monitoratge tan estricte però que havien d'estar hospitalitzats per continuar amb la medicació”, explica Castells.

A l'hotel s'han creat circuits nets i contaminats per contenir la circulació de partícules virals. Per diversos passadissos discorre una improvisada instal·lació d'oxigen que proveeix, a través d'un dipòsit de 20.000 litres enganxat a la façana, les habitacions de dues plantes de l'hotel. “En el moment en què ja no teníem més capacitat a l'hospital, hi han anat pacients amb un grau de severitat més alt”, assenyala Castells. L'Hotel Salut disposa d'una farmàcia pròpia i un radiògraf per fer proves diagnòstiques in situ.

La por del col·lapse ha motivat cada nova intervenció a l'hospital. “Quan vam començar a obrir unitats i la gent venia en tromba, va haver-hi por, sí. L'onada va ser tan gran que les sales de medicina interna i infeccioses es van saturar. En 48 hores vam omplir dues UCI amb 24 i 18 llits”, admet Badia. Castells hi coincideix: “En tres ocasions, vaig arribar a casa després de moltes hores a l'hospital i els vaig dir: 'Crec que demà col·lapsarem'. Això no ha passat perquè s'han desplegat uns recursos que eren inimaginables. No hi ha hagut un col·lapse gràcies als professionals a primera línia i a tota l'estructura de suport perquè han estat capaços de crear més places”. L'hospital, que ha triplicat els llits d'UCI, té uns 900 pacients amb covid-19 monitoritzats: al voltant de 600 hospitalitzats al centre o a l'hotel —110 a la UCI— i uns 300 en seguiment domiciliari.

Amb la vista fixada en la desescalada, el Clínic comença a estudiar com retornar l'hospital a la normalitat. Potser es tornarà a habilitar algun quiròfan o la sala d'hemodiàlisi, que també va canviar les butaques pels llits. “La vam transformar en zona covid per a pacients infectats que necessitaven diàlisi. En quatre dies vam capgirar l'hospital. I els professionals hem après dues coses: a reinventar-nos i a fregar-nos”, puntualitza el nefròleg Manel Vera.

El Clínic, assegura Castells, tornarà a ser el mateix, però el procés de retorn a la normalitat serà més lent que l'escalada que l'ha capgirat. “Les necessitats dels pacients amb covid-19 ha estat imperiosa i no hem pogut dilatar-la, però evidentment ara hem de pensar en la resta de pacients que atenem normalment als hospitals. L'Hotel Salut serà el dispositiu que ens permetrà anar desplaçant pacients amb covid-19 que ja estiguin en fase de recuperació, i poder iniciar el procés de desinfecció de les unitats per tornar a acollir els pacients sense covid-19. És una fase crucial i serà lenta”, adverteix Castells.