Diàleg, llibertat i amnistia

“Així que el que proposo a aquesta Cambra és recomençar. Necessitem recomençar. Reprendre el nostre diàleg polític en el moment en què els camins es van separar i les raons i els arguments van deixar d'escoltar-se. Reprendre el diàleg en el punt en què els greuges van començar a acumular-se (...) el diàleg ha de partir del reconeixement de l'altre. De l'atenció a les seves raons. Que no hi ha cap altra manera de resoldre aquest contenciós (...) I jo els garanteixo que la Coalició progressista treballarà amb això: amb paciència i constància, amb temperància i responsabilitat, i amb generositat i empatia.” Aquestes van ser les paraules del president del govern espanyol Pedro Sánchez en el seu discurs d'investidura del 4 de gener. Diàleg, paciència, constància, reconeixement de l'altre i de les seves raons, generositat i empatia. Un credo que ha de ser mutu per iniciar tot camí de la resolució del conflicte i que, en paraules del president del govern espanyol, necessita recomençar just “en el moment que els camins es van separar” i “en què els greuges van començar a acumular-se”. Som de la mateixa opinió: el diàleg és el camí. Però per recomençar, per reprendre el camí que mai no es va haver d'abandonar, just en el moment anterior a l'inici del conflicte obert, es necessita llibertat. Només es pot demanar — “recomençar just abans dels greuges”— el que s'està disposat a donar.

En aquests moments, hi ha dos líders socials, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i set líders polítics, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Raül Romeva, a la presó en un procés que, segons sentència del Tribunal de Justícia Europea, està seriosament viciat d'origen. Al seu torn tenim Carles Puigdemont, Toni Comín —tots dos diputats en aquest moment del Parlament Europeu—, Lluís Puig i Meritxell Serret a Bèlgica; Clara Ponsatí a Escòcia, i Marta Rovira i Anna Gabriel a Suïssa. Una situació que ha esdevingut un laberint judicial, jurídic i polític d'una extrema complexitat i implica diverses jurisdiccions, parlaments i estats en un conflicte d'origen polític. Una situació que demana una solució dràstica que ens situï precisament en el moment anterior on “els greuges van començar a acumular-se” pel bé del diàleg i de la mateixa democràcia. És més, sent greu aquesta situació, només és la punta de l'iceberg de les més d'un miler de persones encausades en aquests moments a Catalunya per diferents fets relacionats amb el conflicte polític.

La societat espanyola i la catalana mereixen donar-se a elles mateixes aquesta possibilitat

Es poden buscar diferents solucions a aquesta situació, o no buscar-ne cap i dificultar enormement la voluntat que va expressar el mateix Sánchez en el seu compromís d'investidura, però creiem que n'hi ha una que expressa clarament la voluntat de recomençar. Una amnistia que decreti el final de la judicialització embolicada i iniciï realment una nova etapa política i social. Estem immersos en la pitjor crisi territorial des de 1978, que en alguns casos ha esdevingut a més una crisi clarament d'Estat, i s'han d'emprendre mesures que ens situïn a aquest precís nivell. Només des de l'acceptació de la profunditat de la problemàtica es poden adoptar accions també profundes que ens situïn clarament al camí de la resolució. No hi podrà haver negociació de veritat sobre el conflicte polític mentre hi hagi persones a la presó o fora d'Espanya per raons polítiques. Però només l'amnistia implica una voluntat real de començar a voler arreglar les coses, com demana el 80% de la societat catalana. L'amnistia és una mesura que es pot fer perfectament en el marc jurídic i constitucional, però sobretot és la mesura que expressa més clarament la voluntat irresoluble de recomençar i que fa més forta la possibilitat d'un diàleg que arribi realment a solucions. Tant la societat espanyola com la catalana mereixen donar-se a elles mateixes aquesta possibilitat. Una possibilitat, que com sempre, comença a partir de l'exercici de la llibertat. La llibertat de tots i totes.

Andreu Mas-Colell, Magda Oranich, Antoni Castells, Esperança Esteve i Xavier Domènech