Barcelona declara l’emergència climàtica entre l’escepticisme dels moviments pel clima

Barcelona té previst declarar aquest dimecres l'emergència climàtica. Una declaració que amb diferents fórmules han fet o han avalat altres institucions (el Govern català, el Congrés, parlaments com l'Eurocambra i molts altres ajuntaments, entre els quals el de Madrid), però que en aquest cas arriba acompanyada d'un pla de mesures concretes per reduir la contaminació i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que s'ha treballat amb 200 entitats cíviques i ecologistes durant els últims sis mesos.

Precisament quin objectiu de reducció de gasos amb efecte d'hivernacle es fixarà és una de les incògnites de la declaració que ultima el govern de l'alcaldessa Ada Colau. I és també la principal exigència dels moviments pel clima: en genèric, sol·liciten una reducció anual del 7,5% "com reclama la comunitat científica en l'últim informe de l'ONU", han assenyalat en un comunicat; i en concret, que cada de mesura prevista es quantifiqui la reducció d'emissions, un calendari i pressupost per materialitzar-la.

Barcelona ja va aprovar el 2018 un Pla Clima, que preveu una reducció de gasos amb efecte d'hivernacle del 45% per al 2030 respecte a les xifres registrades el 2005. I en certa manera la declaració serà un programa d'acció sobre aquest document, que ha rebut diversos premis internacionals. L'emergència climàtica inclourà un ampli paquet de mesures: preveurà una dràstica reducció de la mobilitat amb cotxe privat, incidirà sobre la generació d'energia solar en edificis privats (sobretot d'ús industrial) i fomentarà la rehabilitació energètica d'edificis d'habitatge. 

Però també inclou mesures més quirúrgiques: pacificació dels entorns escolars o carrers de la ciutat, reducció del plàstic d'un sol ús, recollida d'escombraries porta a porta en alguns barris, crear la figura d'un responsable de medi ambient a cada districte, reduir la contaminació acústica, el consum de carn a les escoles, fomentar l'alimentació de proximitat o crear refugis climàtics pensant en onades de calor.

Tot això se suma a l'engegada de la zona de baixes emissions (ZBE) que veta la circulació de cotxes contaminants per Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i altres dos municipis.

La declaració, a més, inclourà reclamacions a infraestructures que són contaminants però sobre les quals l'Ajuntament de Barcelona no té competències, com són el port i l'aeroport. El govern de l'alcaldessa Ada Colau va reclamar aquest dimarts a la Generalitat que comenci a cobrar l'impost als grans vaixells que preveu la Llei del Canvi Climàtic. I a l'aeroport li exigeix que revisi el seu pla de creixement, perquè l'informe ambiental que l'acompanya és del 1999.