Barcelona avança contra la contaminació i Madrid cap al negacionisme

Mentre la capital catalana, que dijous va estrenar una de les zones de baixes emissions (ZBE) més extenses d'Europa, avança contra la contaminació atmosfèrica amb el suport de les seves institucions –l'Ajuntament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat–, Madrid es dirigeix cap al negacionisme: la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, va negar el dia 1 que la pol·lució causi morts, unes declaracions que no ha corregit tot i que en aquests dos dies científics i institucions li han mostrat que estava equivocada. Mentrestant, l'alcalde de la capital, José Luis Martínez-Almeida, que va prometre que eliminaria Madrid Central i no ho ha pogut fer per les garrotades judicials, però ha aprovat una moratòria perquè alguns dels vehicles més contaminants puguin continuar accedint a la capital i, a més, ha reobert dos carrers abans restringits i ha criticat el pla de Barcelona com “una enganyifa”. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, li va respondre reptant-lo a Twitter: “A veure qui redueix més la contaminació”.

L'entrada en vigor de la ZBE de Barcelona, que prohibeix circular per la capital i quatre municipis limítrofs als vehicles més contaminants –els que no tenen etiqueta de la DGT–, es va saldar dijous amb una reducció del trànsit als accessos del 7,5% respecte al 2 de gener de l'any passat. El dia de l'estrena, de set a deu del matí, van entrar a la ciutat 6.000 vehicles menys i en van sortir 4.900 menys, segons el Servei Català de Trànsit. El govern de l'alcaldessa Ada Colau va parlar d'una reducció del 15% del trànsit als accessos i de l'11% dins de la ciutat, però va comparar la data de dijous amb el 23 de desembre, en vigílies de la nit de Nadal, quan la ciutat s'omple de repartidors i compradors d'altres localitats.

El regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, va demanar “cautela” davant de les dades, ja que el 2 de gener és un laborable en plenes vacances escolars, tot i que es va mostrar orgullós de la ZBE. “És pionera a l'Estat –la seva àrea comprèn 95 quilòmetres quadrats– i situa Barcelona com a ciutat valenta i precursora en polítiques ambientals i de salut”. Badia també va recordar que quan es veuran els efectes de la ZBE serà a partir del 8 de gener, quan la ciutat recuperi l'activitat normal, i, sobretot, l'1 d'abril, quan es començarà a multar els infractors. Aquest primer any es permet circular sense etiqueta a furgonetes, camions i autocars.

La jornada d'estrena de la restricció a Barcelona va transcórrer sense incidents. El control de matrícules, per verificar si els cotxes tenen etiqueta ambiental, es fa amb 36 càmeres en punts estratègics de la ciutat. I no hi havia ni informadors ni Guàrdia Urbana aturant els infractors. El veto al cotxe contaminant afecta uns 115.000 vehicles (85.000 turismes i 30.000 motocicletes), segons l'AMB, que agrupa la capital i els 35 municipis de l'entorn. El càlcul es basa en el parc de vehicles que circula per la zona.

Cada vegada que s'engega una mesura d'aquestes característiques hi ha veus que clamen contra els canvis. Ja va passar fa un any amb Madrid Central, quan l'oposició i els comerciants van avisar que la ciutat es col·lapsaria amb les restriccions. No va passar, l'entrada en vigor de la mesura va ser un èxit cívic. A Barcelona, la ZBE rep crítiques per part d'ecologistes i veïns, que aposten per endurir les restriccions; i per part de patronals, que demanen flexibilitzar-les. Aquest dijous, mentre la Plataforma per la Qualitat de l'Aire exigia un peatge dissuasiu d'entrada a la ciutat, l'Associació General d'Autònoms Transportistes de Catalunya va denunciar que la ZBE és “inassumible” per al sector, malgrat tenir un any de moratòria, i va alertar que “milers d'autònoms i pimes es veuran condemnats a deixar la professió”. Per la seva banda, el Gremi del Motor va assegurar que en els últims tres mesos les vendes de cotxes a la zona de la ZBE han crescut un 20%.

Les administracions impulsores recorden que aquest tipus de mesures es prenen perquè la pol·lució genera unes 10.000 morts prematures a Espanya, segons càlculs de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Els nivells de contaminants més alts es donen a Madrid i Barcelona, per això la Comissió Europea ha amenaçat Espanya amb una multa milionària si no es prenen mesures a totes dues ciutats. Madrid ho va fer el 30 de novembre del 2018 (els tres primers mesos, sense sancions) i Barcelona ho fa ara. Les multes per accedir indegudament a la capital catalana s'aplicaran a partir del mes d'abril. Les de Madrid Central –que van arrencar el 16 de març– ja superen les 375.000 (dades fins al setembre), segons l'Ajuntament de la capital.

L'alcalde de Madrid va qualificar dijous d'“enganyifa” el projecte de la capital catalana, ja que és “menys restrictiva que Madrid Central”. “[La ZBE de Barcelona] és molt menys restrictiva que Madrid Central. Som en una zona de restricció molt àmplia (pel que fa al perímetre) que prohibeix l'entrada de cotxes sense etiqueta, però no tots els dies, a banda que després tenen 10 dies de permís laborables”, va dir. Malgrat treure pit per la mesura estrella de Manuela Carmena, l'alcalde no ha desistit en la seva obstinació de descafeïnar-la.

Dos carrers fins ara inclosos en les restriccions (petits però que concentraven moltes multes) van reobrir al trànsit l'1 de gener, amb la qual cosa es retalla el perímetre, mentre que s'aplicarà un any de moratòria perquè els vehicles més contaminants de diversos col·lectius puguin seguir accedint al centre. Més greus són els missatges que els membres de l'Ajuntament llancen periòdicament contra Madrid Central –“no funciona”, repeteixen–, que han impulsat que el trànsit i les multes augmentin al centre en els últims mesos. Al setembre Almeida va anunciar que canviaria el nom de la zona de baixes emissions pel grandiloqüent Madrid 360, un canvi que implicaria deixar entrar lliurement els vehicles amb etiqueta C a l'àrea, és a dir, relaxar les restriccions. No obstant això, encara no ha pogut aprovar aquesta iniciativa, que requereix modificar l'ordenança posant d'acord els seus socis de govern, Ciutadans i l'ultradretà Vox.

Mentrestant, Díaz Ayuso va seguir dijous sense rectificar les seves declaracions del dia 1 que “ningú ha mort” per la contaminació malgrat les nombroses proves que està equivocada i els testimonis de persones amb malalties que s'agreugen per la pol·lució. Fins i tot el seu conseller de Transports, Ángel Garrido, va reconèixer que “és evident que hi ha una correlació directa entre mortalitat i contaminació”, una qüestió que “per descomptat que la presidenta també sap”. Va atribuir la frase a un dia “desafortunat”.

A Barcelona, l'estrena va evidenciar les alternatives per les quals han optat els conductors afectats pel veto a la contaminació. Famílies que tenien diversos cotxes i en donaran un de baixa. D'altres que el canviaran per un turisme també antic però no tant o les que han optat per un vehicle nou. Motoristes que s'han comprat una moto acabada de sortir de fàbrica. I alguns que encara no saben com esquivaran la prohibició quan arribin les multes.

La ciutadania aplaudeix que s'actuï contra la contaminació, però les crítiques arriben per com s'ha materialitzat la ZBE: a qui més perjudica és als qui no poden canviar de vehicle. Entre els defensors de la ZBE n'hi ha alguns dels gairebé 6.000 ciutadans que s'han acollit a l'oferta de desvalisar el seu cotxe antic a canvi d'una targeta de transport il·limitat i per a sis zones. Es diu T-Verda i té una durada de tres anys, sempre que el titular no es compri un altre cotxe.