El Govern limitarà el lloguer d’habitacions a quatre turistes per pis
Barcelona exigeix tenir el control sobre les llicències, la inspecció i la sanció del sector
El decret de Reglament de Turisme que ultima la Generalitat té com a principal novetat la regulació del lloguer d'habitacions a turistes. “Llar compartida” es dirà. El decret estableix que les habitacions estiguin en habitatges que siguin residència habitual, que el titular de l'activitat sigui una persona física i no una empresa, que estigui present quan tingui hostes, i limita a quatre els turistes que s'hi poden allotjar. El ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar divendres un text que exigeix a la Generalitat aprovar-lo al més aviat possible i que la ciutat tingui el control sobre les llicències i les inspeccions del sector.
El decret està pendent des del 2015 i només li falta l'informe de la comissió jurídica. L'executiu català preveu aprovar-lo al desembre. En el capítol de la llar compartida, també preveu que el titular de l'activitat pot ser el propietari de l'habitatge o un inquilí autoritzat per l'amo, estableix que l'habitatge ha d'estar en condicions higièniques òptimes i moblat. I sobre les característiques de les habitacions, remet a la cèdula d'habitabilitat, que marca la superfície mínima o que tinguin ventilació. Sobre el màxim de dies d'estada, la futura regulació no fixa un límit, encara que avisa que a partir del dia 31 d'allotjament no pot convertir-se en residència habitual.
El lloguer turístic d'habitacions va ser un dels protagonistes del ple de l'Ajuntament de Barcelona. A proposta d'ERC, i amb el suport de la resta de partits excepte el PP (que es va abstenir), el consistori va avalar una proposició que emplaça la Generalitat a aprovar el decret i exigeix que la ciutat tingui el control del sector. Concretament demana que el decret afirmi de forma explícita (i no com a possibilitat) que qui habilita els propietaris d'aquesta nova oferta turística siguin els ajuntaments. Això últim permetria al consistori tant habilitar com inspeccionar, multar i revocar les llicències i tancar allotjaments si no s'ajustessin a la norma.
El futur sector de les habitacions turístiques preocupa el govern de l'alcaldessa Ada Colau, que fa unes setmanes va dictar una moratòria de sol·licituds per si el pla d'allotjaments (el PEUAT) resulta finalment anul·lat. L'executiu tem que després de l'esforç fet per tancar pisos turístics il·legals acabi sent un colador de nova oferta turística descontrolada. La Generalitat no es cansa de repetir que el decret ja contempla la principal reivindicació de Barcelona: preveu que els Ajuntaments tindran un any per aprovar ordenances o altres normatives per regular l'habilitació de l'activitat, pas previ al registre d'establiments turístics del Govern.
El director general de Turisme, Octavi Bono, insisteix que el decret es limita a ordenar les característiques de cada allotjament turístic i que són els ajuntaments els que han de desplegar “ordenances o plans urbanístics per regular l'habilitació i control de cada sector”. Bono reconeix que si la Generalitat regula les llars compartides és “per donar solucions a una realitat que ja existeix, que no suposa una enorme contribució al sector turístic català, però que és necessari ordenar”.
La proposició impulsada ahir per ERC també demana que les llars compartides limitin els turistes a quatre persones (ja previst) i l'estada a 31 dies (el decret no ho fa). I insta la Generalitat a obligar plataformes com Airbnb a facilitar les dades dels hostes, que en els anuncis figuri el nombre de registre i a incloure un règim d'inspecció i sancionador.
"Pensions il·legals"
El regidor d'ERC que ha liderat la iniciativa, Miquel Puig, va defensar que “les llars compartides són un gran problema a la ciutat de Barcelona”. “Cal atallar la perversió que suposa la conversió d'habitatges en pensions il·legals”, va dir: “Pisos que es retiren del mercat del lloguer, que ocasionen molèsties, no paguen impostos, ni taxa turística i que els seus empleats no estan contractats sota un conveni col·lectiu”. Per part de Junts per Catalunya, la regidor Elsa Artadi va xifrar en 15.000 les habitacions en llars compartides amb ús turístic a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, encara que el govern de la ciutat no es va aventurar a quantificar el fenomen.
La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz ho va resumir així: “Que el decret deixi clar que és Barcelona, que és la primera trinxera del turisme, qui ha de liderar les llars compartides a la ciutat, amb una ordenança sobre les habilitacions, regulació urbanística perquè l'impacte sobre el mercat de l'habitatge sigui mínim i poder inspeccionar per no tenir fissures”. Sanz va demanar “tolerància zero” amb qualsevol il·legalitat i va recordar que el govern municipal fa quatre anys que lluita "incansablement” contra els pisos turístics il·legals a la ciutat i defensa l'ús residencial i no turístic del parc d'habitatges.
Apartur i els hotelers
Des de la patronal dels apartaments turístics, Apartur, el seu president, Enrique Alcántara, exigeix que el sector de les habitacions turístiques "que existeix i existirà", es reguli al més aviat possible. "Com qualsevol altre allotjament turístic, perquè el que volem és un sector professionalitzat, pel bé dels turistes i els veïns: que les habitacions tinguin registre, paguin taxa turística, estiguin controlades pels Mossos, garanties de servei…", demana.
Alcántara confia que si finalment el PEUAT fos tombat als tribunals (segueix vigent després d'una primera sentència que el va declarar nul, però l'Ajuntament encara no ha decidit si la recorrerà), "seria l'ocasió per incloure el sector de les llars compartides, i fixar densitats per zones, com amb la resta d'allotjaments".
Sobre la futura regulació d'una fórmula que s'assembla al Bed&Breakfast anglosaxó, els més crítics ara com ara han estat els hotelers, que fa un parell de setmanes van emplaçar l'Ajuntament a tenir control "ferm" sobre un sector que asseguren que ha crescut de forma "descontrolada". En un comunicat, els hotelers van alertar d'una "liberalització excessiva" de l'activitat per part de Generalitat, la regulació de la qual entenen que "contempla paràmetres poc exigents".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Ordenances municipals
- Apartaments turístics
- Plens municipals
- Barcelona
- Turistificació
- Turisme massiu
- Gentrificació
- Allotjaments
- Catalunya
- Hoteleria
- Economia urbana
- Ciutats sostenibles
- Política urbanística
- Ajuntaments
- Turisme
- Desenvolupament urbà
- Desenvolupament sostenible
- Espanya
- Problemes socials
- Economia
- Urbanisme
- Política municipal
- Societat
- Medi ambient
- Política