L’aigua de la font que va infectar 71 nens

Era la novetat més important de l'estiu del 2018 al districte de Sant Andreu de Barcelona. Una gran zona de jocs d'aigua, amb 234 sortidors alineats en 13 canals, destinada a refrescar les vacances dels més petits. La diversió, però, va durar molt poc i l'Ajuntament es va veure obligat a tancar-ne l'aixeta el 30 d'agost, només 20 dies després d'engegar la instal·lació. La raó: diversos casos de gastroenteritis, alguns de greus, entre els nens que havien jugat a les fonts.

Una investigació de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) revela ara les dades del brot, que va afectar 71 persones, “27 de les quals van necessitar assistència sanitària i tres, ingrés hospitalari”, segons una presentació feta al recent congrés de la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE). El 97% dels malalts van tenir diarrea, el 72% dolor abdominal, el 30% vòmits i el 20% febre. La mitjana d'edat dels malalts va ser de 7 anys, tot i que el rang va d'1 any a 47. Aquesta última dada és deguda previsiblement al diagnòstic de “10 casos secundaris”, persones que es van posar malaltes després d'estar en contacte amb algun afectat.

“Les investigacions van mostrar deficiències a les instal·lacions i l'aigua de les fonts va ser identificada com el vehicle de transmissió” de dos patògens, subscriu l'Agència. El primer és un bacteri (Clostridium perfringens) i el segon, un paràsit microscòpic (Cryptosporidium spp).

“Aquestes dades revelen una contaminació fecal del circuit d'aigua. El més probable és que l'origen fos algun o alguns dels usuaris”, explica Manuel Rodríguez Iglesias, cap de servei de l'Hospital Porta del Mar de Cadis i membre de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia (SEIMC).

Les zones de jocs amb aigua han anat agafant popularitat en els últims anys. La que va causar el brot, situada a les antigues Casernes de Sant Andreu, era especial per les seves grans dimensions. També per la bona acollida que va tenir entre els veïns, amb fins a 10.000 usuaris en les gairebé tres setmanes que va estar en funcionament. “Aquesta instal·lació va ser la primera d'aquestes característiques a la ciutat”, explica un portaveu del Consistori.

“Tenia sistema de filtratge, dosatge de clor en tot el sistema i control de PH, que és el que han de tenir les piscines públiques, tot i que és evident que amb el brot era insuficient”, afegeix aquest portaveu. L'Ajuntament recorda que “no hi ha una normativa específica per a aquest tipus d'instal·lacions”, cosa que l'Agència de Salut Pública de Barcelona considera necessari desenvolupar “per evitar més brots”, segons el seu estudi.

Per a Rodríguez Iglesias crida l'atenció “que els dos patògens causin un brot junts”. “Solen fer-ho per separat, però la coincidència és poc comuna”, afegeix. Segons el microbiòleg, “una persona infectada per Cryptosporidium spp pot alliberar una gran quantitat de paràsits”. Això, juntament amb la seva notable resistència al clor, “fa que tingui un potencial elevat per contaminar l'ambient, tot i que provoca processos gairebé sempre lleus excepte en persones inmunodeprimides, bebès i gent gran”.

Clostridium perfringens és un bacteri comú present al tracte intestinal de la majoria de persones, “alguns ceps produeixen toxines que, en elevades concentracions, són capaces de causar quadres clínics més greus”.

Segons l'ASPB, al 36% dels pacients se'ls va analitzar la femta i s'hi van detectar tots dos patògens, en el 32% únicament Cryptosporidium spp i en el 8% només Clostridium perfringens. El 24% van donar negatiu, la qual cosa indicaria que l'organisme ja ha eliminat l'agent infecciós.