L’espoli d’oliveres centenàries obliga a legislar a Catalunya

Arbres centenaris i mil·lenaris cobren valor com a element de decoració i jardineria i són arrencats impunement. Un patrimoni mil·lenari es talla de pressa i corrents i sense marxa enrere. La compravenda d'oliveres monumentals està empobrint la comarca catalana de les Terres de l’Ebre, un territori que sempre va ser agrícola i on ara les finques abandonades donen pas a un negoci que arrenca de la terra arbres singulars per embellir els jardins dels adinerats. La preocupació d'alcaldes i ecologistes ha arribat al Síndic de Greuges i al Parlament, que treballa en una llei per protegir la memòria que atresoren les oliveres mil·lenaris.

Entre Ulldecona i la Sénia hi ha una quinzena de quilòmetres. En aquest tram, al límit de la frontera entre Catalunya i Castelló i a l'ombra de la serra de Godall, estructurades parcel·les d'oliveres intenten resistir la sequera que encartona la terra. La humitat del reg artificial dels camps de cítrics veïns minimitza l'impacte del sol en les envejoses olives.

Más información

La imminent llei per protegir les oliveres monumentals n’accelera l’espoli

Municipis amb oliveres mil·lenàries se senten desprotegits davant l’ofensiva dels vivers

Entre totes les oliveres, les més antigues, de tronc robust i retorçat, amb nusos a les branques, són focus d'un interès que va molt més enllà del fruit i de l'oli. Arrelades des de fa centenars d'anys, més de mil en alguns casos, aquests arbres bíblics adquireixen un alt valor en el negoci de la jardineria i la decoració.

“Cal aturar aquest espoli”, denuncia l'entitat ecologista Gepec, una de les veus més actives contra una pràctica que s'ha guanyat la reprovació del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó. El defensor ha exigit celeritat a la Generalitat per prendre “mesures fermes” contra la compravenda d'aquests arbres, alhora que ha decidit obrir una investigació d'ofici després de les creixents súpliques que ha rebut. El Síndic commina les conselleries de Territori i d’Agricultura a prendre “mesures ràpides i fermes per aturar amb la màxima immediatesa l'espoli d'aquest patrimoni natural”.

Els ajuntaments fa temps que denuncien la desprotecció que pateixen i la inacció de la Generalitat. Núria Ventura és l'alcaldessa d’Ulldecona, del PSC. Representa el PSC en una comarca dominada per Esquerra i pels successors de Convergència. Tot just ha revalidat el seu mandat, aquesta vegada, amb majoria absoluta. La regidora, de 45 anys, és molt crítica amb el desemparament legal de les oliveres monumentals i adverteix que no es tracta d'un fenomen local, sinó que suposa la descapitalització d'unes comarques ja molt vulnerables. “Potser d’aquí a 15 anys ja no quedi res per protegir”, adverteix.

Els ecologistes també ploren aquestes pèrdues: “Se n'arrenquen per centenars”, lamenta Xavi Jiménez, president del Gepec. Ulldecona acumula 1.400 arbres dels gairebé 5.000 que ha localitzat la Mancomunitat de la Sénia, que integra més de 20 municipis d'un triangle entre Catalunya, València i Aragó. Entre els arbres catalogats hi ha una olivera amb més de 1.705 anys d'antiguitat. “La més antiga d’Espanya”, informava recentment Núria Ventura a través de les xarxes socials.

No és fàcil concretar quina edat té un arbre. En el cas de les oliveres amb valor històric, s'ha consensuat entre ecologistes, plataformes en defensa del territori i biòlegs que es tracta d'un arbre monumental quan el seu perímetre sobrepassa els 3,5 metres prenent la mesura a una distància de terra de 130 centímetres. Però alguns ecologistes, com els del Gepec, són una mica més ambiciosos. “Ens deixem un munt d'arbres centenaris sense protegir”, adverteix Jiménez. Salvem el Montsià agrupa ajuntaments i Gepec, sobretot. Dins dels ecologistes, alguns demanen anar més enllà, com el Gepec.

L’abandonament gradual de l'activitat agrícola ha anat obrint pas a aquest lucratiu mercat. “És fàcil que algú que ja no treballa la terra accepti una oferta per vendre un arbre o una parcel·la”, continua Jiménez. És un negoci pròsper per als vivers i els intermediaris, insisteix el president de l'entitat ecologista: “Paguen uns 100 euros per olivera, però el preu al qual la revenen no té res a veure amb això”. És fàcil trobar anuncis d'empreses que comercialitzen aquests arbres majestuosos per 3.000 euros.

El Parlament està tramitant una proposició de llei per protegir les oliveres monumentals. Preveu un règim de sancions amb multes de 500.000 euros. La cambra catalana ha constituït una ponència que redactarà el text legal per donar protecció a aquests arbres de gran valor històric, cultural i ecològic. Amb aquesta eina legislativa preveu crear una comissió tècnica, una llista d'oliveres monumentals actualitzada anualment, i especificarà els recursos destinats a la protecció i millora de les oliveres. A més a més, pretén que es prohibeixi “malmetre, matar, trasplantar o comercialitzar” aquests exemplars. Però, segons el grup ecologista Gepec i la plataforma Salvem el Montsià, la tramitació parlamentària ha tingut un efecte pervers, ja que ha accelerat l'espoli als oliverars.

Les entitats, que fa mesos que alerten de la impunitat amb la qual s'estan descapitalizant les finques, denuncien arrencades massives i, fins i tot, ho documenten amb vídeos en què apareixen camions carregats, alguns amb mitja dotzena de plantes. Dijous passat, representants del Gepec i de Salvem el Montsià van ser al Parlament per participar en la ponència que redacta la llei. El punt de partida és la normativa valenciana que ja protegeix aquests arbres monumentals. Les Terres de l’Ebre lliuren una lluita per salvar la memòria natural d'un poble que va ser olivarer.