El trist optimisme de la rereguarda

Els rostres no són esperançats i els cossos sembla que pesin molt, els dels tres veterans de guerra en una de les parades de la Fira del Llibre a la Barcelona del 15 de juny del 1938, sota el cartell: “Doneu llibres als combatents”. Tenen un punt de desvalguts, com els tres nens famolencs provinents del Front d’Aragó que, al terra d’un carrer de la perifèria de Barcelona, comparteixen un mateix plat. El bol s’assembla als molts que hi ha als peus de les tres fileres de lliteres del vagó del tren hospital estacionat a prop del front de l’Ebre, l’agost del 1938…

Les tres imatges formen part de les 1.650 que va capturar sobre la Guerra Civil espanyola el sensible Alec Wainman, un idealista anglès de 23 anys que es va apuntar voluntàriament com a conductor d’ambulància i intèrpret a la Unitat Mèdica Britànica. Armat amb una Leica, va anar recollint moments de la rereguarda republicana. Unes 150 d’aquestes fotos inèdites fins fa poc més de tres anys, formen l’exposició Més enllà de les trinxeres (1936‑1939), que fins al 3 de novembre es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya.

La majoria de les fotos es van creure perdudes 40 anys fins que van aparèixer en una maleta (com els negatius de Capa, Taro i Chim) a casa d’un editor nord-americà que no les va acabar de publicar en cap llibre. Sí que ho van fer a Espanya Comanegra (català, 2016) i Milenio (castellà, 2017). Ara, se n’exposen algunes, que desprenen el mateix optimisme trist amb què un metge, amb el tors nu sota el davantal i una màscara, opera d’urgència en un quiròfan improvisat a l’Ebre en aquell últim estiu republicà del 1938.