Una escletxa per a la distensió a Catalunya

L’eixelebrada carrera costa avall i sense frens que ha estat la política catalana els últims quatre anys sembla haver entrat en fase de contenció en el moment més inesperat. La campanya electoral ha fet aflorar amb força discursos de certa moderació que feia anys que s’havien bandejat als marges i que, si avui reben el suport dels electors catalans, poden ajudar a obrir una nova etapa en aquesta comunitat. La correlació de forces entre independentistes i constitucionalistes es manté inalterable i altament polaritzada però des de tots dos sectors totes les enquestes apunten un important creixement de les opcions que busquen canalitzar el conflicte polític allunyant-se tant de vies unilaterals com de la intervenció permanent de l'autonomia que propugnen les dretes. El PSC i ERC són els principals actors en aquest nou moment que dibuixen les enquestes i que avui poden corroborar els 5,34 milions de catalans cridats a votar.

Les eleccions d'avui a Catalunya se celebren en un clima d'anormalitat política per la coincidència amb el judici als líders independentistes al Tribunal Suprem i el fet que diversos dels jutjats formin part, i fins i tot encapçalin, les candidatures d'Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya, la qual cosa els ha obligat a fer campanya des de la presó. La política catalana continua condicionada pel Govern de Quim Torra, faltat de majoria parlamentària, que amb prou feines gestiona el dia a dia i al qual cap partit dona més de nou mesos de vida. Això, juntament amb el control ferri que l'expresident fugit Carles Puigdemont intenta exercir des de Bèlgica no ofereixen gaire marge a l'optimisme, almenys a priori, als qui advoquen per la distensió.

Què ha passat, doncs, perquè s'obrin expectatives per a un desglaç en el conflicte català? “La fatiga de tants anys de procés ha permès obrir un nou espai mental a favor del diàleg, encara que això no implica que la polarització hagi desaparegut”, sosté Montserrat Nebrera, professora de dret constitucional i exdiputada autonòmica del PP, partit del qual s'ha allunyat els últims anys. “A Catalunya avui veurem un bon resultat dels que aposten pel diàleg, però les coses no li aniran malament ni al partit de Puigdemont ni, segurament, a opcions independentistes més radicals com Front Republicà [escissió de la CUP]”, considera Nebrera. “La clau estarà a veure si la majoria s'inclina per posicions radicals o moderades d'un i altre bàndol”. I és que per més que hi hagi fatiga pel procés els qui es mantenen en posicions radicalitzades han emprès una veritable “fugida cap endavant”, recorda Nebrera.

Els senyals de distensió han aparegut en els debats electorals, en alguns programes i en els posicionaments públics dels partits més ben situats en les enquestes. Des de l'àmbit independentista ERC ha crescut amb un discurs que s’allunya de la via unilateral que va portar a la intervenció de l'autonomia catalana el 2017. En les formes, el seu cap de llista visible, Gabriel Rufián [Oriol Junqueras, el número u, està a la presó preventiva] ha advocat per abaixar decibels a les declaracions altives que ha exhibit els últims anys al Congrés. “Venen temps en què hem de deixar de negar l'adversari, una etapa de diàleg i d’abaixar una mica el to: deixar que faci Vox segons quines coses”, va dir en una entrevista amb EL PAÍS. Caldrà veure si ERC aquesta vegada és capaç d'imposar aquests postulats a les bases més radicalitzades, cosa que no ha aconseguit en el passat recent com va quedar palès a l'hora de debatre els Pressupostos Generals de l’Estat.

Les enquestes donen com a favorits Esquerra i el PSC. Per als primers seria la seva primera victòria en unes eleccions generals, i per als segons seria la primera vegada que guanyen uns comicis a Catalunya des de 2009. La candidata socialista Meritxell Batet ha intentat navegar entre dues aigües durant tota la campanya secundant el missatge del “no és no” de Pedro Sánchez a un referèndum d'autodeterminació però al mateix temps advocant per la recuperació de la “convivència”. Els missatges en precampanya del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, tampoc han passat desapercebuts, especialment els que advocaven per buscar una solució si un dia a Catalunya hi ha una clara majoria d'independentistes, alguna cosa que avui en dia no existeix. Aquest missatge, igual que els llançats amb anterioritat a favor d'un indult si els presos del procés són condemnats, van provocar malestar en la cúpula del PSOE.

El consultor polític Antoni Gutiérrez Rubí considera que amb tot això s'està imposant un nou clima a Catalunya que tendeix a allunyar-se de la brega permanent. I reivindica aquesta actitud: “La moderació no és conservadora, és una actitud basada en el diàleg i la ponderació”. En uns altres temps, recorda, aquesta actitud s'ha plasmat en forma de pragmatisme, gradualisme i pactisme, posicionaments que van quedar sepultats amb l'eclosió del procés. Gutiérrez Rubí és caut però optimista: “A Catalunya hi ha una nova centralitat en la qual la moderació es perfila com un instrument per avançar”.

Línies vermelles desdibuixades

Les posicions més radicalitzades s'han continuat sentint durant la campanya, però en un segon pla. En l'òrbita independentista els presos que encapçalen les llistes de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, s'han distanciat de les “línies vermelles” sobre un referèndum d'independència que fixa Carles Puigdemont des de Bèlgica, però la veu de l'expresident i dels seus seguidors més fidels es continua sentint nítidament i continuen defensant la perpetuació del conflicte i la condició inamovible del referèndum per a qualsevol acord.

En les files contràries a l'independentisme destaca la lluita a matadegolla entre PP i Ciutadans. Els primers, que pràcticament havien desaparegut com a opció electoral en les enquestes, han reflotat amb el fitxatge de Cayetana Álvarez de Toledo que ha situat els postulats més durs de l'aznarisme en la campanya. Això ha eclipsat en bona mesura Inés Arrimadas, a qui Ciutadans havia recorregut per intentar repetir el bon resultat que van obtenir a les autonòmiques de 2017.