La nena que ha derrotat Trump

La nit del 12 de juny del 2018 el fotògraf nord-americà John Moore viatjava amb agents fronterers dels Estats Units per la vall del Río Grande, a la frontera entre aquest país i Mèxic, quan es van topar amb una dotzena de persones entre les quals hi havia una mare amb la seva filla de tot just dos anys que acabaven de travessar el riu en barca. Feia un mes que caminaven, des que van sortir d'Hondures, travessant Amèrica Central i Mèxic. Van arribar en el pitjor moment a la frontera, després que l'administració de Trump anunciés una política de “tolerància zero” en la qual els immigrants que intentessin entrar serien processats penalment. Així doncs, en comptes d'un paradís es trobaven amb un centre de detenció.

“En el moment en què els funcionaris van començar a escorcollar Sandra Sánchez, la dona va deixar la seva filla Yanela a terra i aquesta va començar a plorar desconsoladament. Jo em vaig ajupir per capturar la mirada de la nena per fer les fotos. Per això surten tallats els caps de la mare i dels agents. Van ser 10 segons, però tothom que és pare sap què vol dir aquest plor de terror. Després les van ficar a totes dues en una camioneta i van desaparèixer”, explica Moore, 10 mesos després que aquesta instantània, Crying girl on the border (Nena que plora a la frontera), hagi guanyat el primer premi del prestigiós World Press Photo 2019 (WPP). La imatge es pot veure, amb la resta de premiades i finalistes, fins al 26 de maig al CCCB de Barcelona, una de les 100 ciutats de 45 països en les quals s'exposaran, gràcies a l'interès de la Photographic Social Vision.

La imatge va ser enviada a Getty Images, la seva agència, que la va difondre. L'endemà va ser portada a The New York Times, i la revista Time va utilitzar una altra imatge de la mateixa sèrie –una en la qual la Yanela mira, plorant, cap al policia– per fer un fotomuntatge en el qual la petita era davant de Trump amb la llegenda Welcome to America sobre un fons vermell. La imatge va córrer per les xarxes. El 20 de juny el president nord-americà va revertir la polèmica mesura antiimmigrants en les quals se separaven pares i fills que tantes protestes havia generat. “Les nostres fotografies només intenten mostrar la realitat d'una manera directa, però aquesta va aconseguir influir en la política nord-americana, una cosa que passa molt poques vegades. Ni tan sols sabia si la nena i la seva mare havien estat separades”, explica el fotògraf en un castellà perfecte, després de viure sis anys a Mèxic i dos a Nicaragua.

“Em vaig sentir alleujat quan vaig saber, una setmana després, que no van separar la Yanela de la seva mare. Al cap d'un mes, per mediació de la seva advocada, les vaig visitar a l'estat de Virgínia, on són ara després de sol·licitar l'asil, un procés lent i frustrant per a la majoria de migrants que intenten quedar-se als Estats Units”, explica el fotògraf, que assegura que continua documentant aquesta història. “Encara que l'objectivitat pura és difícil en el fotoperiodisme, podem ser justos i explicar històries d'una forma veritable, que és el que intento fer. Per això crec que tinc accés als dos costats de la història. El Govern dels Estats Units i els migrants”, afegeix.

La imatge de Moore no és l'única relacionada amb la immigració guardonada amb els premis de l'edició d'aquest any, que té com a eslògan “Les històries que importen”, en la qual es poden veure 140 fotografies exposades, segons la coordinadora d'exposicions del WPP, Babette Warendorf que ha destacat el fet que el nombre de fotògrafes ha augmentat. Tot i així, representen el 19% dels gairebé 5.000 professionals que hi han participat, 213 d'espanyols. Les imatges presentades en total han estat 78.801 de 130 països.

Aquest any hi ha un nou guardó: Història fotogràfica de l'any, que ha guanyat l'holandès Pieter ten Hoopen per Caravana de migrants, una sèrie d'imatges en què es pot veure el dia a dia de les 7.000 persones que, com la Yanela i la seva mare, viatgen des d'Hondures, El Salvador i Guatemala als Estats Units a la recerca d'una nova vida. També es poden veure les imatges de la francoespanyola Catalina Martin Chico, que narra l'embaràs de les exguerrilleres de les FARC de Colòmbia, la impactant imatge d'un núvol de fotògrafs a la porta de l'ambaixada d'Aràbia Saudita d'Istanbul després de la desaparició del periodista Jamal Khashoggi o la commovedora imatge d'un nen dormint sobre un matalàs envoltat de deixalles urbanes a Manila, Filipines, obra del portuguès Mário Cruz.