41 senadors francesos denuncien la “repressió” contra els líders del procés

Mai, des que va començar l’anomenat procés català, no havien pres la paraula a França, amb arguments pròxims als dels independentistes, personalitats de rang tan alt i divers. Quaranta-un senadors francesos de tot color polític han difós una carta que, sota el títol “Pel respecte de les llibertats i els drets fonamentals a Catalunya”, denuncia el tracte per la justícia espanyola de polítics independentistes catalans. El document, signat, entre d’altres, per parlamentaris del partit del president Emmanuel Macron, demana a França i a la Unió Europea que intervinguin per buscar una solució política al contenciós.

La crida, un text breu de 200 paraules publicades al diari Mediapart, afirma que el seu objectiu no és “immiscir-se en els problemes polítics d’un país veí”. Alhora, i en el context del judici en el Tribunal Suprem als responsables del referèndum il·legal de l’1-O, demana “el respecte de les llibertats i els drets fonamentals a Catalunya”. “Denunciem”, afegeixen els signants, les repressions de les quals són víctimes càrrecs electes legítims, representants polítics de la Generalitat de Catalunya empresonats o forçats a l’exili per les seves opinions en l’exercici dels mandats que els van confiar els electors.

El manifest acaba amb la constatació que “aquesta situació és un veritable atac als drets i llibertats democràtiques”, i la petició a França i els països de la UE perquè intervinguin “per restablir les condicions del diàleg a fi de trobar solucions polítiques a un problema polític”.

El Senat francès té 348 escons. Els signants representen un 12% del total. Però entre ells figuren senadors de tots els grups, des de La República en marxa de Macron fins a Els Republicans, el partit de la dreta tradicional, des dels ecologistes als comunistes. Tant Macron com els principals ministres de La República en marxa, partit pròxim a Ciutadans a Espanya, han donat suport els últims anys a les posicions de governs espanyols successius.

“Lamento i rebutjo aquest manifest que demostra un desconeixement absolut de la situació a Espanya per part d’un grup minoritari de senadors francesos”, va declarar l’ambaixador espanyol a França, Fernando Carderera. El text no és proindependentista i, de fet, refusa entrar en aquest debat, però, per a l’independentisme català, que basa part de la seva estratègia a sumar complicitats internacionals, suposa una petita victòria en un país com França, on fins ara havia aconseguit pocs suports.

“La iniciativa no té precedents a Europa per la seva transversalitat i representativitat geogràfica”, va declarar Daniel Camós, delegat de la Generalitat a França. Camós va afegir: “En plena precampanya per a les eleccions europees, els senadors han apel·lat també a les institucions comunitàries. Estic convençut que el renaixement d’Europa a què apel·lava el president Macron fa unes setmanes passarà per una mediació i una solució democràtica”.

Un dels promotors de la crida, el senador de La República en marxa André Gattolin va explicar que el text va començar a forjar-se el mes passat, després de l’inici del judici en el Tribunal Suprem, quan un altre senador, el socialista Simon Sutour, li va suggerir la necessitat de prendre una iniciativa sobre això. Els esborranys van circular durant diversos dies fins que diumenge Gattolin va publicar el text definitiu en el seu blog dins de Mediapart.

“Jo no soc independentista. No estic a favor de la fragmentació d’estats entre regions riques i pobres”, diu per telèfon Gattolin. “Trobo exagerat [el procés judicial] tenint en compte els fets incriminats. No hi ha hagut intent de cop ni presa d’armes, les manifestacions, tot i que de vegades hagin estat agitades, no han estat violentes, no hi ha hagut intent de prendre les instàncies del poder central per part del Govern català”.

Cap responsable de La República en marxa havia contactat aquest dilluns a Gattolin. El senador sí que va explicar, en canvi, que l’ambaixador espanyol havia demanat de reunir-se amb ell.