Institucions neutrals

Tot apunta que el president de la Generalitat, Quim Torra, acatarà finalment —encara que fora de termini— l’ordre de la Junta Electoral Central de retirar dels edificis de la Generalitat els llaços grocs que simbolitzen la solidaritat amb els líders independentistes jutjats pel Tribunal Suprem. No hauria d’haver estat necessària cap ordre legal perquè tots els governants comprenguessin que qualsevol símbol que generi divisió ha d’estar fora dels edificis públics, més encara en període electoral com l’actual. En lloc d’això, Torra es va llançar a una altra absurda fugida cap enlloc traslladant la responsabilitat que només li competeix a ell —retirar els llaços— al Síndic de Greuges, l’equivalent al Defensor del Poble a Catalunya. El seu titular, que en els últims anys ha donat cobertura a moltes de les atzagaiades de l’independentisme, va recomanar finalment, i de manera encertada, retirar la simbologia de la discòrdia, és a dir, acatar el que ha disposat la Junta Electoral. La qüestió és que el Síndic no té la menor competència en aquest assumpte ni el poden utilitzar sectàriament els qui només busquen preservar els drets d’una part de la societat. El Síndic té exclusivament com a funció donar resposta a les queixes dels ciutadans que es troben desatesos per les administracions i vetllar pel bon funcionament de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals.

Tampoc no hi ha lloc per reivindicar els llaços en edificis públics com una mostra de llibertat d’expressió. Una de les garanties d’aquesta llibertat rau, precisament, en el fet que les administracions públiques exhibeixin neutralitat i siguin lliures de simbologia partidista. Darrere de l’actuació irresponsable de Torra s’amaga la voluntat d’erigir-se davant dels votants independentistes com el representant més genuí del secessionisme radical; pura campanya electoral de la manera més malintencionada possible. El fet greu és que, fent-ho des de la presidència de la Generalitat, Torra torna a posar en risc tota la institució.