Els catalans rics viuen fins a 12 anys més que els de rendes baixes

La situació socioeconòmica dels individus passa factura a la seva salut. Tant, que condiciona fins i tot la seva esperança de vida. Segons un estudi publicat a la revista científica Preventive Medicine, un català de nivell socioeconòmic alt té una esperança de vida similar a la d'un ciutadà suís. No obstant això, un català de renda baixa té una expectativa de vida semblant a la d'una persona de Ruanda. La investigació, que ha creuat dades socioeconòmiques, de diagnòstic i mortalitat de sis milions de catalans, apunta al fet que l'esperança de vida és fins a 12 anys superior en les rendes altes en comparació amb les baixes.

“Trobem un fort patró social d'esperança de vida i mortalitat”, sosté l'estudi, que ha creuat les dades de salut i socioeconòmiques de tots els residents a Catalunya més grans de 18 anys. Aquesta investigació cristal·litza la bretxa d'esperança de vida que hi ha a Catalunya segons el nivell socioeconòmic dels ciutadans. L'estudi apunta que els catalans identificats amb les rendes més baixes tenen una esperança de vida fins a 12 anys inferior a la d'aquells que tenen un estatus socioeconòmic elevat. Per gèneres, la bretxa entre dones és de nou anys i entre homes, de 12. “Com més baix és l'estatus socioeconòmic, més grans són les probabilitats de mort, independentment de l'edat i el sexe”, sosté la investigació.

A través d'una base de dades anònima del Servei Català de la Salut (CatSalut), els investigadors van estudiar la renda de tots els catalans inclosos a l'estudi i van desglossar l'estatus socioeconòmic en quatre grups segons els seus ingressos: des de més de 100.000 euros l'any —les rendes altes— fins a menys de 18.000 euros anuals —condició socioeconòmic baix—. L'indicador de renda “molt baix” corresponia a aquells individus que reben ajudes o assistència social per part de l’Administració.

El 66% de la mostra eren persones de baix nivell socioeconòmic, el grup més nombrós; el 28% eren de nivell mitjà; el 4%,d'estatus molt baix; i amb prou feines l’1% corresponia a les rendes altes. Els resultats van posar de manifest que l'esperança de vida als 18 anys és de 64,9 en els homes de classe alta i de 70,2 entre les dones del mateix estatus social —a aquestes xifres cal sumar-li l'edat de 18 des de la qual parteix la població analitzada—. En els catalans de classe baixa, no obstant això, l'esperança de vida als 18 anys descendeix als 52,9 anys en els homes i als 60,8 en les dones.

Per donar context a les dades analitzades, els investigadors sostenen que l'esperança de vida dels homes catalans de classe alta (64,9 anys) és superior a la de Suïssa —el 2016, quan es van recollir les dades, era el país amb la més esperança de vida als 18 anys—. En canvi, el grup d'homes en l'estatus socioeconòmic més baix tenen una expectativa de vida (52,9 anys) similar a la de Ruanda o El Salvador. Entre les dones, les catalanes de rendes altes viuen tant (70,2 anys) com les japoneses, mentre que les dones residents a Catalunya amb un nivell socioeconòmic més desfavorit tenen una esperança de vida (60,8 anys) similar a la de Sri Lanka o Hondures, “dos països amb l'esperança de vida més baixa del món”, matisen els científics. “Aquestes diferències també s'han reportat als Estats Units, on els estrats més baixos tenen una esperança de vida similar a la de Pakistan o Sudan”, afegeix l'estudi.

Els resultats d'aquesta investigació segueixen la línia assumida ja fa temps per l’Organització Mundial de la Salud (OMS) sobre la influència dels determinants socials en la salut: segons l’OMS, paràmetres com l'habitatge, la feina, els ingressos o l'entorn social, entre d’altres, estan darrere de la majoria de les inequitats sanitàries. No obstant això, matisa el cardiòleg Miguel Caínzos-Achirica, epidemiòleg cardiovascular de l'hospital de Bellvitge de Barcelona i autor de l'estudi, hi ha elements “que criden l'atenció”. “En un entorn com aquest, amb tots els factors protectors com l'esperança de vida més alta del món i accés universal a la salut, hi ha una diferència de 10 anys. És una diferència molt gran”, avisa el cardiòleg.

L'equip de Caínzos-Achirica ja ha estudiat en altres ocasions la influència dels factors socioeconòmics i, en patologies concretes, com la insuficiència cardíaca, la bretxa es dispara. “La gent amb menys renda desenvolupa més malalties i la seva evolució és pitjor”, sosté. En un estudi publicat fa uns mesos, el cardiòleg va demostrar que, en pacients amb insuficiència cardíaca, les rendes més baixes es van associar amb una esperança de vida més curta als 50 anys (de 22,2 anys en classes altes i 12,8 en rendes baixes).