Els catalans pobres viuen vuit anys menys de mitjana que els rics

La pobresa passa factura a la salut i apropa a la mort. Un estudi del Departament de Salud xifra en vuit anys la diferència entre l’esperança de vida d’una persona de renda molt baixa (amb ingressos de subsistència, no contributius) i una altra de rendes superiors als 100.000 euros. La investigació, que demostra que el risc de morir augmenta a mesura que baixa el nivell de renda, constata una màxima que la comunitat científica ja va advertir en nombroses ocasions: el 80% dels determinants de la salut són socials i les condicions socioeconòmiques de la població influeixen en el seu estat de salut.

Las persones amb menys recursos econòmics, les que estan en situació de pobresa o es troben en risc d’exclusió social tenen pitjor salut. També utilitzen molt més els serveis sanitaris i tenen una esperança de vida vuit anys inferior als de rendes altes. Segons l’estudi realitzat per la Unitat d’Informació i Coneixement de l’Observatori del Sistema de Salud de l’Agència de Qualitat i Avaluacions Sanitàries (AQuAS), les persones de renda alta (més de 100.00 euros l’any) tenen una esperança de vida de 83,8 anys. Per contra, les persones que cobren menys —les que subsisteixen amb ajudes i prestacions no contributives com a únic ingrés— tenen una esperança de vida de 76,6 anys.

“L’equitat en salut és el millor indicador de justícia social. La situació socioeconòmica afecta molts àmbits: la mortalitat, la morbiditat, la salut mental…”, apunta Joan Benach, expert en salut pública i coordinador del Grup d’Investigació sobre Desigualtats en la Salud (GREDS-Emconet) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L’estudi apunta que en el nivell de renda baix (persones que cobren menys de 18.000 euros anuals) també es troba el percentatge més alt de població de 75 anys o més. No obstant això, els investigadors ja han tingut en compte aquest element per ajustar les conclusions de l’estudi. “S’ha calculat l’esperança de vida dels individus, ajustant per grup d’edat i sexe”, expliquen a aquest diari fonts del Departament de Salud.

Els investigadors afirmen que el risc alt o moderat d’emmalaltir o morir en la població de rendes altes és del 8%; entre el col·lectiu amb menys ingressos, aquest risc augmenta fins al 27%. “Les persones de renda baixa tenen un 25% més de mortalitat que els de renda mitjana; i els de renda molt baixa, un 50% més”, apunten els investigadors a l’estudi.

La mortalitat entre la població amb més ingressos, no obstant això, és més elevada que entre la gent de renda mitjana, un extrem que els científics de Salud atribueixen al fet que “la morbiditat pot estar infravalorada perquè és el grup en què hi ha més doble cobertura”. Les dades disponibles per a l’estudi són de la xarxa sanitària pública, per la qual cosa els investigadors no disposen de la informació que recullen les mútues privades que tenen els pacients.

Més visites al metge

Més enllà del risc de mort, la situació socioeconòmica dels catalans es cristal·litza perfectament en una simple consulta al metge de capçalera. Com menys ingressos, més nivell d’hiperfreqüentadors, com es coneixen en l’argot mèdic als usuaris que visiten més de 24 vegades l’any els serveis d’atenció primària o més de sis, a l’especialista. “La utilització de serveis augmenta a mesura que baixa el nivell de renda”, apunten els investigadors en aquest informe, que recull els resultats preliminars d’un estudi més ampli que estan cuinant.

Fins i tot entre les rendes més baixes, les diferències entre l’ús dels serveis sanitaris ja són significatives. La probabilitat de convertir-se en hiperfreqüentadors d’atenció primària és del 32% en rendes baixes i del 48% en rendes altes. Les derivacions a les consultes de l’especialista, concreta l’estudi, també augmenten a mesura que es redueix el nivell renda.

“No es pot estudiar la salut pública sense la classe social”

L’estudi elaborat pel Departament de Salud conté conclusions particulars per a l’atenció especialitzada. En aquest àmbit, la probabilitat que les persones en risc d’exclusió social siguin hiperfreqüentadores es redueixen dràsticament. “Des d’atenció primària se’ls deriva més, però hi ha un percentatge més gran que no va a l’especialista”, assenyala la investigació.

“Això podria ser fruit”, afegeix l’estudi, “d’una dificultat del pacient per gestionar la seva agenda, ja que la programació amb els especialistes es pot endarrerir mesos, o pot ser a causa de la preferència per utilitzar serveis amb més immediatesa, com serien les urgències”.

Joan Benach, expert en salut pública, insisteix que els resultats d’aquest estudi van en la línia de tota la literatura científica des dels anys 80, quan es va posar sobre la taula per primera vegada l’impacte de les desigualtats socials a la salut. “No es pot fer cap estudi de salut pública sense tenir en compte la classe social. La teva posició socioeconòmica marcarà el teu nivell de pobresa o precarietat”, agrega.