Cuixart declara entre aplaudiments al carrer Diputació

Prop de 400 persones s’han aplegat aquest dimarts al carrer Diputació de Barcelona per seguir la declaració de Jordi Cuixart durant el judici del procés. És més còmode seguir el judici des del sofà de casa, o per la ràdio amb uns auriculars, des de la feina o des del gimnàs; però comentar-ho a peu de carrer amb altres companys de fatigues sobiranistes ho fa més distret i, sobretot, permet fer tot allò que no està autoritzat fer en una sala d’un tribunal: aplaudir, expressar desaprovació, riure, menjar pipes, comentar la jugada com si fos un Barça-Madrid o com si fossin les obres de la plaça de les Glòries.

La majoria dels presents a la projecció pública de la declaració de Cuixart són persones d’edat avançada: l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez va descriure el procés com “la revolució dels cabells blancs” precisament perquè són els jubilats els que tenen més temps per omplir activitats a primera hora d’un dimarts al matí. Òmnium Cultural, el convocant i entitat que presideix Cuixart, ha instal·lat unes tres-centes cadires davant de la seva seu. Hi ha dos tipus d’assistents: els passavolants i els que s’hi queden hores. Entre els que s’hi estan una estona destaquen els VIP: Ernest Maragall (ERC), David Fernàndez (activista), Camil Ros (UGT), Josep Pujol (Junts per Catalunya), Mireia Boya (activista), Aurora Madaula (Junts per Catalunya), Borja de Riquer (historiador), Salvador Cardús (sociòleg i activista) o Xavier Antich (filòsof i activista). Als VIP se’ls distingeix perquè s’asseuen a les dues primeres files. La majoria dels assistents, VIP i no VIP, escriu comentaris a Facebook o a Twitter mentre segueixen el testimoni de Cuixart; si tenen sort veuen projectat el seu missatge a la pantalla, gràcies a la selecció per part de la realització del canal 3/24. “No poden jutjar tanta dignitat. Gràcies, Jordi Cuixart”, piula Boya, missatge que pocs minuts després de ser escrit apareix a la pantalla gegant per a satisfacció de la seva autora.

L’intercanvi de preguntes i respostes entre l’acusació i Cuixart és seguit pels assistents com si fos un debat electoral o un duel de rap freestyle. “Catalunya és el país de Pau Casals i de Muriel Casals. La violència no forma part del nostre ADN”, explica Cuixart provocant un aplaudiment unànime al carrer Diputació, satisfacció de saber que tenim un codi genètic que ens fa especialment bones persones respecte als manxecs o els bretons.

Els embolics del fiscal són rebuts amb sospirs d’enuig, fins i tot tímides esbroncades, però són expressions moderades: tota precaució és poca davant del risc que l’acte s'acabés incorporant a la causa com a prova de violència. “No creu que aquell dia [la manifestació del 20 de setembre del 2017 davant del Departament d’Economia] podrien haver passat més coses de les que van passar?”, pregunta el fiscal a Cuixart. Per sort la Fiscalia no semblar tenir coneixement que davant de la seu d’Òmnium hi ha la històrica Armeria Ravell exposant a l’aparador escopetes de caça Ugartechea i pistoles Glock: detalls més absurds s’han pogut sentir a la sala del Tribunal Suprem.