_
_
_
_

L’acostament de Sánchez a Torra endureix l’ofensiva de l’oposició

PP i Ciutadans censuren el diàleg entre el Govern central i la Generalitat, mentre el Consell de Ministres se celebra a Barcelona i aprova mesures socials amb aldarulls als carrers

Miquel Noguer
La reunió del Consell de Ministres a Barcelona, aquest divendres.
La reunió del Consell de Ministres a Barcelona, aquest divendres.Massimiliano Minocri

Al carrer, aldarulls sense anar a més. Entre Govern central i Generalitat, política de gestos sense veritable sintonia. I durs atacs de PP i Ciutadans. La reunió del Consell de Ministres d'aquest divendres a Barcelona va aprovar mesures socials com la pujada de tots els sous públics i el salari mínim, al mateix temps que va endurir l'enfrontament entre l'Executiu i l'oposició. PP i Ciutadans veuen en les mesures del president Pedro Sánchez envers la Generalitat una “traïció” i una “humiliació” per al conjunt d'Espanya. L'Executiu va aprovar mesures de caràcter simbòlic en un clima enrarit per les protestes de l'independentisme que, si bé no van aconseguir paralitzar Barcelona, van acabar amb 62 contusionats (d'ells, 35 mossos) i 13 detinguts.

La trobada de dijous entre Pedro Sánchez i el president de la Generalitat, Quim Torra, en la qual es va apostar per la via dialogada per canalitzar la crisi catalana, va planejar sobre un Consell de Ministres la celebració del qual a Barcelona obeïa a la voluntat del Govern de descentralitzar la seva actuació, en un clar gest cap a la Generalitat. L'Executiu va aprovar a més diverses mesures amb un fort simbolisme. No obstant això, l'espiral d'enfrontaments de les últimes setmanes, culminades amb l'aposta de Torra per la via eslovena per arribar a la independència, va crispar el clima a Catalunya fins al punt que l'independentisme va veure la reunió com una “provocació”, mentre que l'oposició de PP i Ciutadans va criticar amb la màxima duresa al president del Govern per la seva suposada “claudicació” davant del secessionisme.

La reunió del Consell de Ministres va tenir lloc en una Barcelona blindada per més de 9.000 policies i marcada per les protestes independentistes, pacífiques en la seva major part, però amb aldarulls entre els autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR) i els Mossos d'Esquadra quan els primers van intentar trencar —amb activistes encaputxats— els cordons de seguretat que protegien la reunió governamental. Va haver-hi 13 detinguts i fins a 62 contusionats; entre ells, 35 mossos. I un periodista va ser agredit per un membre d'aquests col·lectius de l'independentisme antisistema. La manifestació vespertina, amb unes 40.000 persones, va acabar sense incidents.

El Govern va fer una valoració “molt positiva” de la reunió d'aquest divendres, com també la fa de la trobada del dijous entre Sánchez i Torra. La portaveu de l'Executiu, Isabel Celaá, va insistir que la seva aposta servirà per “canalitzar políticament les relacions amb Catalunya”. Els contactes amb la Generalitat durant els últims sis mesos “han donat els seus fruits amb mesures concretes”, va dir.

Malgrat els evidents costos —amb un clima cada vegada més enrarit amb l'oposició a Madrid i les crítiques cada vegada menys vetllades dels barons socialistes—, Sánchez confia a reconstruir així el bloc que li va permetre guanyar la moció de censura. El seu equip intenta allargar la legislatura i sosté que els ponts entre Barcelona i Madrid permetrien reeditar aquesta aliança després de les properes eleccions.

A les files socialistes, no obstant això, no s'amaga la preocupació pel desgast que pateix Sánchez cada vegada que intenta un acostament cap a Torra i el seu Govern per més que deixi clar que qualsevol mesura que s'abordi amb la Generalitat serà “en el marc de la seguretat jurídica”, com resa el document pactat amb la Generalitat. El problema de l'ambigüitat del document acordat radica que, mentre per al Govern espanyol aquesta seguretat jurídica impedeix anar més enllà d'un nou Estatut per a Catalunya, la Generalitat segueix perseguint l'objectiu d'un referèndum d'independència. I segueix negant-se a dir amb claredat que abandona la via unilateral que l'any passat va motivar la intervenció de l'autonomia.

A l'entorn del president Sánchez s'assumeixen aquests riscos com una mena de mal necessari per portar endavant el seu compromís de reobrir el diàleg amb la Generalitat malgrat tots els recels, que són molts. Fonts de la Moncloa insistien aquest divendres a la nit que les protestes no van impedir el normal desenvolupament del Consell de Ministres. “No hem vist ni rastre del setge que alguns anticipaven”, deien en relació a les manifestacions i aldarulls. Les mateixes fonts insistien a seguir treballant amb la Generalitat malgrat les crítiques de l'oposició: “Malament anem si dialogar és vist com una claudicació”.

Però les conseqüències de l'acostament de Sánchez a Catalunya, siguin quines siguin, arribaran a mig termini. Al curt, el Govern va aprovar aquest divendres diverses mesures d'alt voltatge simbòlic per a aquesta comunitat. Va rebatejar l'aeroport del Prat com Josep Tarradellas (primer president de la Generalitat després del franquisme), va revocar la sentència condemnatòria de l'expresident republicà Lluís Companys i va concedir una mica més de 100 milions per a inversió en infraestructures. El Govern, que portava diversos dies acumulant declaracions destinades a rebaixar la tensió, va minimitzar l'abast d'aquestes mesures. “Per prendre acords menors potser calia venir [a Barcelona]”, va dir la consellera portaveu, Elsa Artadi.

El discurs del Rei

Però si el desglaç torna a albirar-se a Barcelona, la situació s'inflama a Madrid. Ja abans de l'anunci de les mesures del Govern en relació amb Catalunya, tant el PP com Ciutadans van formular dures crítiques a l'Executiu. Segons el líder del PP, Pablo Casado, el diàleg amb Torra significa “l'inici de la ruptura amb la sobirania nacional”. Per a Albert Rivera, de Ciutadans, aquesta trobada és una “irresponsabilitat històrica” i suposa acceptar “la tesi del separatisme”.

L'Executiu va sortir de Barcelona a primera hora de la tarda sense donar cap mostra de voler canviar el rumb respecte de Catalunya. No només hi haurà més reunions del Consell de Ministres fora de Madrid —les properes seran a Alacant i a Mèrida— sinó que hi haurà nous gestos de distensió dirigits específicament a Catalunya. El proper moviment a tenir en compte arribarà aquest dilluns, amb el discurs de la Nit de Nadal del rei Felip VI.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_