El Tribunal de Comptes condemna Artur Mas a retornar 4,9 milions gastats en el 9-N

El Tribunal de Comptes ha condemnat l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau a reintegrar a l'Estat 4,9 milions d'euros indegudament utilitzats en el finançament de la consulta del 9-N, que finalment es va fer malgrat haver estat suspesa pel Tribunal Constitucional.

El desembre, aquest tribunal ja va ordenar l'embargament de l'habitatge de Mas i d'altres béns dels altres implicats per fer front a la fiança de 5,27 milions d'euros. Mas, Ortega i Rigau van ser condemnats per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a penes de multa i inhabilitació per a càrrec públic.

El tribunal estima les demandes interposades per Societat Civil Catalana i per l'entitat Advocats Catalans per la Constitució. A més dels quatre dirigents polítics, la sentència condemna sis persones més. A Mas se'l considera responsable de la totalitat del dany "causat" a la Generalitat: els 4,9 milions. Ortega ha de respondre per 0,8 milions, la majoria corresponents al suport informàtic que va ser necessari per organitzar la consulta no vinculant del 9 de novembre del 2014.

La quantitat és més elevada en el cas de l'exconsellera d'Ensenyament (2,8 milions) perquè el seu departament va comprar els 7.000 ordinadors que es van utilitzar en les meses de votació d'aquella jornada. El Govern ha defensat sempre que aquests ordinadors es van fer servir després a les aules de les escoles i instituts catalans, per la qual cosa no hauria de computar-se en el 9-N. En el cas d'Homs, exdiputat al Congrés, se li atribueix responsabilitat per un total d'1,9 milions, que inclouen la campanya de publicitat institucional de la consulta i l'enviament de correu postal a la ciutadania.

Tots els condemnats hauran de reintegrar un total de 4,9 milions d'euros a la Generalitat "en la mesura de les seves respectives responsabilitats". Mas i els exconsellers també hauran d'abonar els interessos i pagar les costes de les demandes.

La sentència considera provat que el Govern de Mas va assumir totes aquestes despeses malgrat que la consulta havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional. En el procés penal que tots ells van haver d'afrontar, la Fiscalia es va plantejar inicialment la possibilitat d'acusar-los també per un delicte de malversació de fons públics. No ho va fer, no obstant això, i els exconsellers van aconseguir així evitar una pena que hauria suposat el seu ingrés a la presó.