Les fugides del pare de la Nadia

El procés judicial contra Fernando Blanco és també el relat d'una fugida cap endavant. O de diverses. Malgrat les evidències en contra seva –en el judici ha quedat acreditat que no tenia passaport–, l'acusat insisteix que va portar la seva filla Nadia Nerea a l'estranger per sotmetre-la a diverses operacions. En aquestes intervencions, insisteix, es va gastar bona part dels diners que centenars de persones van aportar voluntàriament per a la nena Nadia, afectada per una malaltia rara anomenada tricotiodistròfia. Els metges han dit que la vida de la petita no corria perill, però ell insisteix que sí, i que “d'aquí a dos o tres anys” es veurà.

Blanco s'asseu al banc dels acusats de l'Audiència de Lleida des de dimarts. Vestit de manera impecable i amb una arracada a l'orella esquerra, escolta amb atenció i pren notes en una llibreta. De tant en tant, quan sent alguna cosa que no li agrada, fa que no amb el cap. A les preguntes del fiscal es va mostrar entre indignat i desafiant. “M'ho pregunta o ho afirma?”, el va reptar. El presumpte estafador d'1,1 milions d'euros no va cedir ni un mil·límetre malgrat que va incórrer en contradiccions evidents.

En un moment del dur interrogatori, el fiscal li va preguntar per unes manifestacions seves de fa força anys en les quals afirmava que patia un càncer de pàncrees terminal. Blanco va afegir que preferia no tractar-se per dedicar tots els recursos possibles a la nena. En el judici, no obstant això, va assegurar que mai havia pronunciat aquestes paraules, tot i que sí que va matisar que li havien detectat “tres tumors al costat del fetge” i que va tenir la sort que “van resultar benignes”.

La fugida de Blanco és, en alguns casos, literal. Després que EL PAÍS destapés les contradiccions de la seva història a finals del 2016, i davant de la possibilitat de ser investigat, va fugir a França. Ho va fer, de fet, quan els Mossos ja li anaven al darrere. Però l'acusat, que afronta una petició de sis anys de presó, té explicacions per a tot. Va afirmar que sí, que va marxar a Tolosa de Llenguadoc, però només per intentar provar que la seva història era certa. “Vaig intentar parlar amb la gent de Tolosa de Llenguadoc que sap el que se li fa a la Nadia, sigui o no legal el tractament, perquè veiessin que el que explicava era així”.

Blanco va tornar finalment a Espanya i les converses telefòniques van revelar que estava intentant desempallegar-se de la policia. En canvi, ell va dir que als qui volia evitar no era els policies, sinó els mitjans de comunicació, que havien començat una “cacera”. “Van començar les amenaces de mort, fins i tot van amenaçar la meva filla”. Per als Mossos, aquest és un més dels enganys de Blanco. Un sergent que va liderar la investigació del cas Nadia va explicar després que els Mossos van muntar controls prop de la frontera perquè sabien que havia fugit. Es van instal·lar a la carretera nacional que uneix França amb Puigcerdà. “Sabíem que era per la zona, perquè podíem seguir-lo. Però mai el vam veure als controls perquè anava sempre per camins de terra i carreteres secundàries. L'actitud evasiva era total”. Va ser la seva última fugida perquè, després d'això, va ser detingut i va ingressar en la presó provisional, on roman des de llavors.