Sense República i sense Generalitat

Si avui no és el punt culminant, doncs no es veu quan serà. Si el dia de l’aniversari que plantava “la llavor constituent” de la República catalana –com va dir el sempre emfàtic Quim Torra–, hi ha talls de comunicacions només selectius, només aïllats, només simbòlics, és que el fruit està molt verd.

Potser el suflé no es desinfla gaire, però, per descomptat, que no puja. No hi ajuden accions violentes com les de dissabte, les pallisses dels Comitès de Defensa de la República (CDR) contra manifestants discrepants. Aquests excessos buiden les places (excepte en la inexcusable missa solemne de la Diada) dels qui abans les omplien. Perquè creien en una estratègia pacifista, brandant imatges de Gandhi, Mandela i Luther King. Altres “pantalles passades”. I ja en són…

El problema rau en si el suau però creixent augment de les dosis de violència (i en ocasions del salt de grau) és inherent a l’actual procés-2 o bé prescindible. En si es repeteix el paradigma Arzallus o no. L’excapellà basc va dir als batasunos, el 1994, que és intrínsec a “l’alliberament nacional” que “uns arriïn i altres discuteixin”, que “uns sacsegin l’arbre però sense tombar-lo perquè caiguin les nous i altres les recullin per repartir-les”.

El president commina a “atacar l’Estat espanyol” (el 17 d’agost). Insta (avui) els CDR a pressionar. I valida els seus excessos: “Feu bé de pressionar”. En comptes d’investigar els ultraviolents de dissabte els promet que s'investigaran els Mossos que van complir la seva obligació.

No només els dona consignes. També exemple i doctrina. Fa una crida a la desobediència (dels altres: un “procés constituent” que protagonitzarà la societat civil indepe). Menysprea altres institucions constitucionals (especialment la Prefectura de l’Estat). Presumeix que l’1-O –un referèndum mancat de cap condició democràtica segons els barems del Consell d’Europa– va donar un “mandat clar a favor de la independència”. Si el cap ordena, encapçala i instrueix així, a què treu cap escandalitzar-se perquè els nanos siguin els més coherents? Sacsegen l’arbre (i qui convingui). L’orbe Waterloo ja recollirà les nous i les transformarà en aliment per a Austerlitz.

D’aquí la viscositat que interactua entre les proclames pacifistes i les complaences amb els violents. Entre les processons secessionistes i els escassos actes executius autonomistes, no perseguibles pels jutges. Entre les homilies unilateralistes i les conductes bilaterals i fins i tot multilateralistes (negociació amb el Govern central, actuació amb cura al Congrés, assistència al Consell de Política Fiscal i Financera).

Tothom sap, Torra inclòs, que no hi ha República a Catalunya, ni apareixerà per eixarm mobilitzador. Però pràcticament tampoc hi ha Generalitat: el Govern s’ocupa sobretot de l’agitació, de visitar presons i viatjar a Flandes. No de fer costat a la magna trobada de (1.500) empresaris a favor del corredor mediterrani, dijous passat (el president no hi va anar encara que tenia l’agenda buida). No de presentar el seu Pla de Govern al Parlament (ho va fer a la premsa el 25 de setembre). No de comprar mantes per als nens immigrants que arriben sense companyia adulta. I no hi ha encara certesa que arribi a un acord per reobrir la Cambra a fi de celebrar un ple promès com a imminent.