El dia que el secessionisme va creuar el Rubicó

El 6 i 7 de setembre del 2017 va començar a Catalunya la fase del no retorn. L'independentisme va creuar el Rubicó i es va saltar totes les línies de la legalitat al Parlament per aprovar les anomenades lleis de ruptura: la del referèndum i la de transitorietat jurídica. De res van servir els advertiments del Tribunal Constitucional ni els dels lletrats de la Cambra, que avisaven que es podia estar cometent un delicte. També van ser desoïdes les crides de l'oposició a respectar els seus drets i a complir els procediments parlamentaris. I el Consell de Garanties Estatutàries va ser ignorat. Les dues lleis de ruptura amb prou feines van estar vigents unes hores, però van servir per convocar el referèndum de l'1 d'octubre i proclamar la independència el dia 27 del mateix mes. Un any després, els líders del procés estan a la presó o fugits i la situació política a Catalunya s'ha radicalitzat.

A les 10.16 del 6 de setembre del 2017 es va iniciar el que oficialment era una sessió de control ordinària al Govern; però les intencions de la majoria independentista eren conegudes. Marta Rovira, llavors secretària general d'ERC i portaveu de Junts pel Sí (62 diputats), va demanar a la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que es modifiqués l'ordre del dia per incloure la votació de la Llei del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya a l'empara de l'article 81.3 del reglament; aquest s'havia modificat setmanes abans per aprovar una llei pràcticament sense debat.

Ciutadans, el PSC i el PP també van arribar al ple amb un objectiu compartit: que les lleis es tramitessin amb tots els informes preceptius i així guanyar temps perquè el ple del Tribunal Constitucional, que estava reunit a aquella mateixa hora, acordés la suspensió del debat al Parlament. “Pensaven ventilar-ho en un no-res i nosaltres els hi vam posar molt difícil, perquè, en democràcia, les formes també són el fons i s'estaven carregant la democràcia”, evoca la portaveu del PSC, Eva Granados.

La majoria va desoir el Constitucional, el Consell de Garanties i els lletrats

Joan Coscubiela, llavors diputat de Catalunya Sí que és Pot, es va sumar a les protestes. “No feu aquesta cacicada”, va reclamar llavors, en va. “Allò va ser la catalització d'una ficció que es manté viva, és un gran autoengany”, recorda un any després.

El ple es va suspendre a les 10.49 —les suspensions van ser una constant durant tota la jornada— perquè la Mesa i la junta de portaveus reconsideressin la pertorbació de l'ordre del dia. A les 12.23 es va reprendre la sessió i Forcadell va admetre que el secretari general del Parlament els havia alertat que votar aquesta llei podia contravenir els advertiments del Tribunal Constitucional, però que seguia endavant.

Carlos Carrizosa, portaveu de Ciutadans, va forçar una altra suspensió, però no va haver-hi canvi de guió. “El cop a la democràcia que els polítics separatistes van donar el 6 i 7 setembre és un dels episodis més infames que ha viscut la nostra democràcia”, assegura el diputat taronja.

Alterat l'ordre del dia, Forcadell va anunciar que donava només una hora de termini (després ampliat a dues) per presentar esmenes; i únicament a l'articulat, no a la totalitat del text. Miquel Iceta, líder del PSC, va anunciar que acudiria en empara al Tribunal Constitucional perquè s'estaven vulnerant els drets de l'oposició. El passat 7 de febrer, el tribunal li va donar la raó.

El ple del Parlament es va suspendre a les 14.10. A aquella hora ja havia acabat un altre ple, el del Tribunal Constitucional, que havia rebutjat la recusació contra 12 magistrats presentada per Forcadell. A les 15.13 es va reprendre la sessió al Parlament i a les 16.56 va haver-hi una altra pausa.

El Consell de Garanties Estatutàries havia donat la raó a l'oposició en reconèixer el seu dret a sol·licitar un dictamen sobre la llei que s'anava a discutir. La majoria independentista es va negar i el ple va continuar, fins que a les 21.33 va quedar aprovada la llei, que l'independentisme va celebrar cantant Els Segadors , l'himne de Catalunya. Gairebé la meitat dels escons estaven buits. Els diputats de Ciutadans, PSC i PP havien abandonat l'hemicicle.

Els 11 de Catalunya Sí que es Pot es van abstenir en la votació. A la bancada constitucionalista els populars van deixar banderes d'Espanya i Catalunya. “Van ser dos dies difícils. No s'escolta a l'àudio de les intervencions, però si es demanava la paraula t'insultaven. D'aquí la meva reacció: ‘defensarem la democràcia fins que es congeli l'infern’, recorda un any després Alejandro Fernández, portaveu del PP.

Coscubiela: “Allò va ser la catàlisi d'una ficció que es manté viva”

La versió digital del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya van publicar la llei en menys de dues hores i el Ple va continuar amb el debat de qüestions menors. Mentrestant, a la sala 4, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i tot el seu Govern van signar el decret de convocatòria del referèndum.

Eren les 23.35 i el ple va continuar per nomenar els cinc integrants de la sindicatura electoral que havien de vetllar pel referèndum. Va haver-hi nova brega parlamentària perquè es va alterar l'ordre del dia una altra vegada i a les 00.01 del 7 de setembre es va suspendre la sessió per presentar candidatures en el termini d'una hora, un fet que segurament no té precedents en el parlamentarisme europeu. A la 01.49 es va aprovar la sindicatura i es va aixecar la sessió.

Abans de les 24 hores de la seva aprovació, el Tribunal Constitucional es va reunir amb urgència i va suspendre provisionalment la llei del referèndum, el decret de convocatòria i el nomenament de la sindicatura electoral. Els seus cinc integrants van dimitir al cap de 16 dies en ser advertits que se'ls multaria amb 12.000 euros diaris a cadascun si prosseguien amb l'organització del referèndum.

El matí del 7 de setembre es va tornar a reunir el Parlament per aprovar la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República Catalana. La brega parlamentària va tornar a repetir-se perquè també es va alterar l'ordre del dia. La sessió es va suspendre en quatre ocasions i el debat va concloure a les 00.49 del dia 8, quan va quedar aprovada amb 71 vots a favor, 10 en contra i cap abstenció, una norma que establia una dubtosa separació de poders i encomanava a un òrgan aliè al Parlament la preparació d'un text constitucional.

Ciutadans, PSC i PP van tornar a abandonar l'hemicicle com a protesta. Cinc dies després, el Constitucional va suspendre la llei, però l'independentisme va seguir endavant amb el referèndum. En poques setmanes tot seria anul·lat de manera definitiva i començaria el procés judicial.