El Constitucional suspèn d’urgència la llei del referèndum

El Tribunal Constitucional ha suspès aquest dijous a la nit de manera cautelar la llei del referèndum aprovada dimecres pel Parlament de Catalunya i els decrets signats per a la consulta d'autodeterminació del proper 1 d'octubre. L'òrgan presidit per Juan José González Rivas s'ha reunit d'urgència després de rebre les quatre impugnacions formulades pel Govern espanyol contra el contingut de la norma, contra el decret de convocatòria signat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i contra el nomenament dels cinc membres de la Sindicatura Electoral. El Constitucional també ha acordat advertir personalment els 948 alcaldes catalans i almenys 62 alts càrrecs de la Generalitat del seu deure de no participar en l'organització del referèndum de l'1-O

L'alt tribunal ha admès a tràmit l'incident d'execució de sentència presentat pel Govern central contra els acords de la Mesa del Parlament que van donar curs a la llei del referèndum a la Cambra autonòmica. L'Executiu central va impugnar els acords de l'admissió a tràmit de la norma, els que rebutjaven reconsiderar aquesta admissió; els que van introduir el debat i votació de l'ordre del dia del ple del 6 de setembre, els que van permetre suprimir els tràmits essencials del procediment parlamentari i tots els actes subsegüents. El Govern de Rajoy entén que aquestes decisions de la Mesa del Parlament van contra la sentència del Constitucional del 2 de desembre del 2015, que anul·lava la declaració sobiranista que obria el procés de secessió.

El Constitucional ha traslladat la seva decisió a la Fiscalia i a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui li ha permès personar-se en el procediment, com va demanar dimecres en l'escrit pel qual recusava en bloc els 12 magistrats del Constitucional, maniobra que ha estat rebutjada aquest mateix dijous, per “impertinent i abusiva”. El ple, presidit per Juan José González Rivas, ha desestimat la maniobra de Forcadell sense ni tan sols admetre-la a tràmit. La presidenta del legislatiu autonòmic havia presentat la recusació contra tots els magistrats de manera general sense vincular-la a una causa concreta minuts abans que la Mesa del Parlament donés curs al debat i l'aprovació de la llei del referèndum.

El ple assenyala que la recusació està “formulada genèricament” i que encara que va adreçada als dotze magistrats en realitat “va dirigida a l'òrgan mateix i no als seus integrants”. La resolució recorda que el Constitucional és un òrgan únic en el seu gènere, aliè al Poder Judicial, i que els seus 12 magistrats no poden ser substituïts de manera interna. El Tribunal assenyala que una recusació a tots els seus membres “no té substantivitat jurídica i no és creditora d'una decisió sobre el fons”.

En el mateix escrit, Forcadell havia demanat personar-se en l'eventual incident d'execució de sentència promogut pel Govern espanyol contra l'admissió a tràmit de la llei del referèndum, que encara no s'havia produït en aquell moment. El Tribunal decideix en la seva interlocutòria ajornar la decisió sobre la personació de Forcadell en aquest procediment obert contra l'incompliment de la sentència del Constitucional del 2 de desembre del 2015, en el qual anul·lava la resolució independentista del Parlament que obria el procés constituent a Catalunya.