Forcadell recusa els magistrats del Constitucional per frenar la resposta del Govern espanyol a l’independentisme

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha registrat aquest dimecres una petició de recusació dels dotze membres del Tribunal Constitucional (TC) per "falta d'imparcialitat" i per "garantir" el seu dret de defensa, una iniciativa que pretén paralitzar qualsevol procediment d'"excepció" cap a ella o la Cambra. La decisió de la diputada independentista busca retardar la resposta de l'Alt Tribunal –el ple del Constitucional ja està reunit a Madrid– a la decisió dels independentistes de començar a tramitar avui mateix la llei del referèndum al Parlament. En teoria, el recurs podria obligar tots els magistrats a apartar-se de qualsevol assumpte relacionat amb el procés independentista fins que resolguessin la qüestió, per la qual cosa no podrien atendre els recursos d'inconstitucionalitat que previsiblement presentarà el Govern espanyol contra la llei del referèndum i la de transitorietat.

Que l'esperit del recurs és aquest queda reflectit en el fet que els autors especifiquen en l'escrit que "desconeixen el nombre de resolucions a què correspon aquest incident". Forcadell està imputada per delictes de desobediència i prevaricació després de permetre que es votessin dues resolucions a favor del referèndum, que desobeeixen el Constitucional.

"Acabo de demanar la recusació dels membres del Constitucional. S'han convertit en una extensió més del Govern de l'Estat i han perdut tota legitimitat", ha escrit la presidenta del Parlament a les xarxes socials abans de l'inici del ple en el qual s'ha començat a tramitar la llei del referèndum en què els independentistes volen basar la consulta il·legal de l'1 d'octubre.

Forcadell al·lega en l'escrit que no existeix en l'ordenament jurídic espanyol cap procediment que generi tanta "indefensió" com el que preveu la llei orgànica del Constitucional.

L'aplicació de les atribucions sancionadores de l'Alt Tribunal, al seu parer, vulnera l'article 10 de la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, el Conveni Europeu dels Drets Humans i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, "atès que no disposa de cap garantia processal d'un judici just".

L'escrit analitza la naturalesa "inèdita" del procediment d'execució de sentències que va instaurar la reforma de la llei orgànica del TC, que configura un "nou" Constitucional que "perd la seva suposada posició de neutralitat quan se li atorga potestat sancionadora i facultats d'execució de les seves pròpies resolucions".

Per això, Forcadell sol·licita poder ser part en un hipotètic procediment constitucional si és que es discuteixen mesures d'intervenció al Parlament o en les funcions de presidència del Parlament, amb l'objectiu de preservar el seu dret de defensa davant d'un procediment "mancat de qualsevol garantia i dret".