_
_
_
_

Una miniconstitució per a 48 hores després de l’1-O

Aquests són els punts essencials de la proposició de llei de transitorietat, la segona norma de ruptura que preveu aprovar el bloc independentista

Dani Cordero
Puigdemont, Junqueras i altres diputats aquest dijous al Parlament.
Puigdemont, Junqueras i altres diputats aquest dijous al Parlament.Marta Pérez (EFE)

Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república. Aquest és el nom de la segona norma de ruptura que aprovarà el Parlament. Es tracta d'una miniconstitució de la virtual república catalana ideada pel bloc de Junts pel Sí i la CUP per poder declarar la secessió dos dies després del referèndum de l'1 d'octubre, si és que s'imposa el sí. La seva activació, doncs, està condicionada a aquesta victòria i a la llei del referèndum aprovada ahir dimecres pel ple. La vigència de l'articulat queda reduït a un període d'un any: el que es trigui a redactar una Constitució definitiva. Aquesta “norma suprema” també serà previsiblement anul·lada per part del Tribunal Constitucional i la seva aprovació tornarà a posar la Mesa de la Cambra en el punt de mira de la Fiscalia.

La Catalunya independent. L'articulat estableix que sigui “una república de dret, democràtica i social” en la qual es respectarà el dret europeu i internacional. Catalunya, diu la proposició de llei, integrarà automàticament les noves normatives europees que es dictin després de l'aprovació de la nova norma. El cap de l'Estat és el president de la Generalitat.

Els catalans. Seran aquells que tinguin la nacionalitat espanyola –que podran mantenir– i estiguin empadronats a qualsevol municipi de Catalunya abans del 31 de desembre del 2016. També podran sol·licitar la nacionalitat de l'hipotètic nou Estat els nascuts a Catalunya però que visquin en un altre lloc o els descendents en primer grau d'un posseïdor de la nacionalitat catalana.

La nacionalitat catalana es pot adquirir “per residència legal i continuada a Catalunya per un període de cinc anys immediatament anterior a la petició”. Es computarà el temps anterior a l'aprovació de la llei de transitorietat. No s'estableixen diferències entre ciutadans comunitaris i no comunitaris i tampoc es donen avantatges per adquirir la nacionalitat als originaris d'antigues colònies espanyoles.

Tres llengües oficials. El projecte de llei de transitorietat estableix el “dret a opció en relació amb les llengües catalana, occitana i castellana” i dona per bona la llei de política lingüística del 1998. Les tres llengües tenen el mateix estatus.

Control governamental del poder judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya passa a convertir-se en el Tribunal Suprem Català. El seu nomenament és a càrrec del president de la Generalitat. El fiscal general és escollit pel Parlament, però a proposta del Govern.

Amnistia al procés. Un dels articles preveu la possibilitat d'arxivar o anul·lar aquells processos penals contra investigats o condemnats per conductes que “busquessin el pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d'un nou Estat”.

Propietats estatals per a la Generalitat. L'Administració s'atribueix la titularitat de qualsevol tipus de dret real sobre tot tipus de bé que tingui a Catalunya. Tots els contractes d'obres, subministraments o prestació de serveis de l'Estat a Catalunya també se'ls queda la Generalitat.

El deute es negocia. La Generalitat es responsabilitza de tots els tributs i taxes que es paguen a Catalunya, incloses les cotitzacions socials i les de tipus duaner. Com en altres matèries, es deixa en mans d'una negociació amb l'Estat espanyol el futur dels drets i obligacions de caràcter econòmic i financer, és a dir, el repartiment del deute.

Subrogació de funcionaris estatals. La Generalitat rellevarà l'Administració de l'Estat i els funcionaris estatals seran assumits per les institucions catalanes “en les mateixes condicions retributives i d'ocupació”.

Falta de control legal als decrets. Curiosament, la llei estableix que els decrets llei, promoguts pel Govern, no siguin objecte de control per part del Consell de Garanties Democràtiques, l'òrgan homòleg al Tribunal Constitucional. Però sí que ho seran les normes que aprovi el Parlament.

Sindicatura i cens electoral. L'esborrany amplia la creació de la sindicatura electoral que estava prevista en la llei del referèndum. Es compon de tres òrgans: la Sindicatura Electoral de Catalunya, la Sindicatura Electoral d'Aran i les sindicatures electorals comarcals. La primera es compondrà de set membres escollits pel Parlament, cinc dels quals seran juristes o politòlegs de prestigi i la resta seran jutges, justament el que va aprovar ahir de matinada dimecres el Parlament.

La Constitució definitiva. Si guanya el sí en el referèndum independentista il·legal, s'activarà un procés constituent, marcat per tres fases: procés participatiu per proposar com ha de ser la Constitució a través d'un Fòrum Social Constituent i un consell assessor del Govern; eleccions constituents per conformar l'Assemblea constituent, encarregada de la redacció; i ratificació de la Constitució en un referèndum. Aquesta aprovació requerirà de tres cinquenes parts del Parlament.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Dani Cordero
Es integrante de la redacción de EL PAÍS en Barcelona, donde ha desempeñado diferentes roles durante más de diez años. Licenciado en Periodismo por la Universidad Ramon Llull, ha cursado el programa de desarrollo directivo del IESE y ha pasado por las redacciones de 'Ara', 'Público', 'El Mundo' y 'Expansión'. 

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_