El pla contra el frau de Colau permet recaptar 18 milions més

L'Ajuntament de Barcelona ha engegat un pla global de lluita contra el frau fiscal que ha permès recaptar 18 milions d'euros més només amb les inspeccions a grans empreses (elèctriques, superfícies comercials o constructores). L'Institut Municipal d'Hisenda ha creuat dades amb altres institucions, cosa que li ha permès detectar, per exemple, activitats econòmiques que no estaven donades d'alta. Gràcies al pagament de l'impost de residus d'aquestes empreses, el Consistori preveu recaptar aquest any 10 milions més del que és habitual.

A Barcelona hi ha un impost municipal que grava la recollida comercial de residus. El paga tothom que desenvolupa una activitat econòmica: des d'un restaurant fins a un despatx d'arquitectes, passant per una sabateria. És un impost que es paga a finals d'any i que anualment aporta 16,9 milions a l'Institut Municipal d'Hisenda. Aquest any, només fins al juny, la recaptació s'ha multiplicat per 13 respecte a l'any passat, un 1.358%, i arriba als 9,5 milions (el 2017, a hores d'ara s'havien recaptat tot just 657.000 euros).

I com s'explica aquest triple salt mortal que faria plorar d'alegria qualsevol inspector d'hisenda? Ho explica el gerent d'Economia de l'Ajuntament, Jordi Ayala. Resulta que no tothom es dona d'alta quan inicia una activitat econòmica. L'última revisió es va fer el 2010. I aquest any, el Consistori ha demanat les altes de l'impost d'activitats econòmiques (IAE), que es paga a l'Agència Tributària del Govern espanyol.

“Difícilment una empresa comença a treballar sense IAE, tothom té clar que cal donar-se d'alta, però a l'Ajuntament hem creuat dades de l'IAE amb les empreses que hi ha a Barcelona i hem descobert que, a més de les 67.000 empreses a les quals giràvem rebuts (els 16 milions de cada any), no s'havien donat d'alta 21.000 despatxos, botigues, restaurants…”. Per aquest motiu, només des de l'inici d'any, la recaptació per l'impost s'ha multiplicat per 13. Els rebuts enviats per l'Ajuntament han estat 48.000 (alguns a la mateixa empresa per diversos anys) i permetran que la recaptació final passi de 16,9 milions a gairebé 26.

En realitat, el cas de l'impost de recollida comercial de residus forma part d'un pla global, explica Ayala: “Hem emprès un pla de lluita contra el frau fiscal des de l'Institut Municipal d'Hisenda: hem revisat els impostos de les grans superfícies, de les elèctriques”. Ayala apunta que, de vegades, només cal “creuar dades amb les altres administracions”, com l'Agència Tributària de Catalunya o la de l'Estat. A més, la plantilla de l'IMH ha crescut en deu persones.

El gerent defensa que aquesta revisió té un impacte positiu en la caixa de l'Ajuntament, però li dona un altre valor: “Per justícia tothom ha de pagar. No es tracta de pagar més, sinó que tothom pagui el que li toca. No esprémer qui ja paga, sinó que farem complir qui no ho fa. Si no hi hagués frau, tots els que paguem impostos podríem pagar una mica menys. El que es diu reduir la bretxa fiscal”, apunta. L'Institut Municipal d'Hisenda té una taxa de morositat molt baixa: es cobra el 94% dels rebuts que es giren.

A més de la feina de formiga que implica girar els 48.000 rebuts pendents a les empreses, l'equip d'Hisenda de l'Ajuntament també ha fet inspeccions a grans empreses: a les elèctriques (han cobrat tres milions d'euros més); a les grans superfícies comercials (dos milions més, perquè no declaraven els passadissos), o als grans constructors (3,5 milions). En total, són 18 milions d'euros sumant una mica d'aquí i una mica d'allà.