Dues nenes trasplantades amb un sol fetge d’un menor

L’hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha tornat a repetir una proesa que no realitzaven des del 2002: un trasplantament hepàtic pediàtric split, una tècnica que consisteix a dividir el fetge del donant en dues parts per obtenir-ne dos empelts plenament funcionals. El donant era un menor d’edat i el trasplantament es va realitzar a dues nenes, una de vuit mesos i una altra de 13 anys. Aquest procediment, reservat per a casos excepcionals, és més habitual amb donants adults, però no amb menors.

El trasplantament hepàtic split és un procediment d’alta complexitat. Es reserva per a situacions molt excepcionals que exigeixen un alt nivell d’experiència quirúrgica. Sobretot si el donant també és un menor. "És un tema anatòmic. Com més petit és l’empelt i les venes que has de trasplantar, és més complex", apunta el doctor Jesús Quintero, de la Unitat de Gastroenterologia, Hepatologia, Suport Nutricional i Trasplantaments Hepàtics Pediàtrics de l’hospital.

Els primers casos descrits de trasplantament split pediàtric es remunten als anys 80. A començaments de la dècada dels 2000, el Vall d’Hebron i els hospitals 12 de Octubre i La Paz de Madrid els van dur a terme per primera vegada a Espanya. Però d’aleshores ençà no s’havia tornat a fer. "S’han de donar moltes circumstàncies. Que hi hagi un fetge infantil divisible, amb dos receptors en la llista d’espera que els encaixi per la mida i que estigui disponible tot l’equip mèdic i quirúrgic que cal", afegeix Ramón Charco, cap de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments.

Totes aquestes circumstàncies es van efectuar el juliol passat. Un menor havia mort i la seva família havia acceptat donar els seus òrgans. En la llista d’espera hi havia la Naroa, de 13 anys, i la Roma, de vuit mesos. La primera, amb una malaltia metabòlica i un càncer de fetge. La segona patia el sídrome d’Alagille, una patologia genètica rara que li havia provocat una cirrosi. L’única alternativa per a elles era un trasplantament hepàtic.

Un metge i una infermera del Vall d’Hebron es van desplaçar fora de Catalunya per realitzar l’extracció del fetge del donant. A l’hospital, l’equip de Charco es preparava per al procés de divisió de l’òrgan i, en dos quiròfans contigus, es preparaven les nenes per al trasplantament. Havien de fer-ho tot en menys de vuit hores.

"El fetge és un òrgan segmentat. Cada segment té una aportació sanguínia per vena i artèria, doble vascularització i doble drenatge", explica Charco. El procediment de divisió és complex, ja que cal generar dos empelts, amb les seves respectives venes i artèries, que funcionin perfectament. "Generem dos empelts, un més gran que l’altre. Havíem d’assegurar una artèria, dues venes i un conducte biliar que funcionessin en cada segment", afegeix el cirurgià. I així va ser: l’empelt més petit, per a la Roma i el més gran (tot el lòbul hepàtic dret), per a la Naroa. "La complexitat és que cal anar amb compte amb les anastomosis [connexions dels vasos sanguinis] i que res no alteri aquesta unió perquè hi ha risc de trombosi", afegeix Charco.

De fet, encara que les respectives intervencions van ser un èxit, la de la Roma, per la seva edat, va ser més complexa. La Naroa va rebre alta quan feia una setmana que l’havien operada, però el nadó de vuit mesos continua ingressat. En el seu cas, la ferida no es podia tancar immediatament: encara que se li va implantar una part petita del fetge, l’empelt continuava sent molt gran per al seu cos i calia esperar que s’acoblés, a poc a poc, a aquest espai. "Se li posa una malla per anar aproximant la pell, però la ferida ha d’estar oberta uns dies. Al 20% dels nens se’ls fa aquesta tècnica perquè és impossible tancar-los d’entrada", matisa Charco.

En qualsevol cas, les dues menors evolucionen favorablement, i la Roma serà donada d’alta en pocs dies.