La família Franco es revolta

L’últim mes d’agost que Carmen Franco va passar a la mansió d’estiu de tota la seva vida va ser el més nefast. La filla del dictador es va instal·lar amb el seu seguici a la casa pairal de Meirás com havia fet durant 80 anys, però aquesta vegada ho va fer només uns dies després de ser declarada, juntament amb tota la seva família, persona non grata. La matriarca dels Franco es va mostrar dolguda pel retret oficial aprovat per majoria a l’Ajuntament de Sada, el municipi gallec a què pertany la finca. “El seu únic propòsit és molestar”, es va queixar la duquessa de Franco. Aquell era un senyal més que els anys de vi i roses de què havia gaudit, fins i tot en democràcia, arribaven a la seva fi.

El reguitzell de problemes que embolica els Franco no ha deixat de créixer des de llavors. Mentre el Govern tramita l’exhumació de les restes del dictador del Valle de los Caídos, a Ferrol han decidit retirar-los el nínxol on estan enterrats quatre membres de la família —els seus avis paterns, una tieta i una germana— perquè mai s’ha pagat i va ser concedit el 1967 com un “privilegi”. Als despatxos de la Moncloa, mentrestant, busquen la fórmula per deixar sense efecte el títol de duquessa de Franco que acaba d’heretar formalment Carmen Martínez-Bordiu. La nova duquessa, que ha estat més callada del que és habitual en ella des que va morir la matriarca, s’ha cansat del que entén que és una campanya contra ella i ha decidit posar-hi distància i anar-se’n a viure fora d’Espanya. La seva nova destinació, a la qual l’acompanyarà la seva nova parella, el neozelandès de 33 anys Timothy McKeaghe, serà Portugal, sense concretar el lloc del que sí que ha dit que serà un entorn natural allunyat de les grans ciutats.

La mort li va arribar a l’única hereva del general Franco només quatre mesos després d’aquell agost non grato a Meirás, tot i que la matriarca va tenir temps d’emprendre una ofensiva judicial. Els seus fills mantenen vius els tres fronts que va obrir en els seus últims moments per defensar el seu gruixut patrimoni, integrat per immobles i peces d’art que diverses administracions reclamen com a béns públics per haver estat confiscats forçosament. Contra els 28 activistes que es van colar en dues d’aquestes propietats per penjar pancartes de protesta, la finca de Meirás i a la Casa Cornide de la Corunya, la família va interposar les respectives denúncies que acabaran en judici. I mentrestant, els seus advocats intenten evitar que un tribunal de Madrid els prenguin dues escultures romàniques que pertanyen al Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la i que l’Ajuntament de la ciutat reclama que són seves.

Aquesta última és la batalla més avançada. El govern de la capital de Galícia ha presentat davant el jutjat de primera instància número 41 de Madrid documents que certifiquen que l’Administració local és la titular de les estàtues dels profetes Abraham i Isaac. Acusen el dictador i la seva esposa de quedar-se-les i d’emportar-se-les a Meirás el 1954. Els advocats dels Franco qualifiquen les conclusions dels juristes i historiadors consultats per l’Ajuntament de Santiago de “falòrnia”. Sostenen que els pares de Carmen Franco les hi van comprar en un antiquari.

A l’epicentre dels problemes que se li multipliquen als Franco segueix Meirás, el gran símbol de la fortuna familiar, pendent que el Govern central accepti presentar una demanda civil apadrinada per experts de diferents àmbits i reclamada a Galícia per tots els partits, inclòs el PP. Tal com està plantejada, si s’interposa i es tira endavant, representaria que la família seria desallotjada de Meirás sense rebre, en principi, ni un sol euro. “La propietat de la casa pairal és nostra i ho continuarà sent”, va anar responent Carmen Franco fins al 29 de desembre del 2017, dia en què va morir de càncer als 91 anys.

En un gest de desafiament, els seus set fills han posat a la venda diverses propietats que inclouen l’edifici de la carrer Hermanos Bécquer, al madrileny barri de Salamanca —en una de les plantes de la qual es trobava l’habitatge en què va viure i va morir la seva mare— però també la finca de Meirás. Per la mansió d’estiueig que abans va habitar l’escriptora Emilia Pardo Bazán demanaven el març passat vuit milions d’euros a través de la immobiliària de luxe Mikeli, regentada per un empresari càntabre que es declara amic de la família. A ell mateix van confiar, un mes després, la venda d’una altra propietat amb gran significat per a la família, la finca de la Piniella, al municipi asturià de Llanera, heretada per l’esposa de Franco i que va sortir al mercat per un preu de cinc milions d’euros.

Sobre el cap d’un dels membres de la família penja una altra espasa: la condemna de Francis Franco, el passat mes de febrer, a 30 mesos de presó per envestir a Terol amb el seu cotxe una patrulla de la Guàrdia Civil mentre anava armat i conduint de forma temerària. El net del dictador no ha trepitjat encara la presó perquè ha presentat un recurs contra la sentència, informen fonts oficials del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó. La seva resolució decidirà si el fill gran de Carmen Franco posa la cirereta, en aquesta nova etapa de la vida de la família, acabant entre reixes.