_
_
_
_

“Si col·laborava amb la fundació de CDC, seria a la llista”

Un empresari del 3% admet al jutge que va efectuar donacions a CatDem per aspirar a guanyar obres públiques a Catalunya

Jesús García Bueno
Escorcoll de la Guàrdia Civil a la seu de Convergència, el 2015.
Escorcoll de la Guàrdia Civil a la seu de Convergència, el 2015.MASSIMILIANO MINOCRI

Jordi Soler Paredes tenia la impressió que la seva empresa feia les coses raonablement bé: presentava projectes sòlids i a preus competitius. Però amb això no en feia prou per guanyar concursos públics a Catalunya. Va començar a saber què fallava amb converses amb altres empresaris del Bages, on el Grup Soler té la seva seu central. “Entre les empreses petites de la comarca es parlava que no els donaven adjudicacions si no eren en la llista”, va afirmar Soler la setmana passada a la seva declaració com investigat davant José de la Mata, el jutge de l’Audiència Nacional que investiga el cas 3%.

La declaració de Soler, al contingut de la qual ha accedit EL PAÍS, ha passat desapercebuda entre les compareixences d'alts càrrecs dels últims dies, com la de l'expresident del Port de Barcelona Sixte Cambra. Però conté alguna cosa molt propera a una confessió sobre el pagament de contraprestacions a canvi de l'adjudicació d'obra pública. La “llista” a la qual al·ludeix Soler és la relació d'empreses que donaven diners a les fundacions afins al partit, CatDem i Fòrum Barcelona. Eren donacions altruistes que, finalment, acabaven a les arques del partit i servien per finançar-lo de manera irregular, segons la investigació.

“El que se'm va fer arribar és que, si col·laborava amb les fundacions, fet que a era meu era para mi i no per a un altre (…) Vaig entendre que, si col·laborava amb la fundació, estaria en la llista. I fent això, estava més prop de no ser exclòs”, va declarar l'empresari davant De la Mata. Les persones de CDC que, sempre segons la seva versió, li van explicar aquest sistema de funcionament van ser els extresorers Òscar Torrent, Daniel Osácar i Andreu Viloca; i l'exgerent, exdiputat al Parlament i mà dreta d’Artur Mas, Germà Gordó. Tots ells estan sent investigats per delictes de corrupció en el cas 3%. “Abans potser no te’n queia cap i ara potser l'aconsegueixes”, va agregar.

Jordi Soler atribueix a la “casualitat” que un pagament fos el 3% de l'adjudicació

La de Soler va ser una confessió a mitges. El Grup Soler (i les seves filials) “van efectuar des del 2008 a 2015 donacions per import total de 664.604 euros”, consta en la interlocutòria judicial que detalla la seva participació en els fets i que l’acusa de “concertar-se de manera encoberta” amb alts càrrecs del partit. L'empresa es va convertir, amb el temps, en un dels donants més generosos de les fundacions després d’Agbar i Copisa. Soler va matisar que ja abans d'aquests pagaments era ideològicament “molt proper” a Convergència i que “compartia l'objectiu” de CatDem i Fòrum Barcelona sobre “catalanisme i modernitat”.

Però quan el magistrat li va preguntar sobre donacions i la seva correlació amb adjudicacions concretes, va intentar tirar pilotes fora. De la Mata el va inquirir sobre la reforma (2,7 milions) de l'institut públic Lluís de Peguera de Manresa. Un dia després d'obtenir el concurs, l'empresari va donar 50.000 euros a CatDem. “Casualitat”, va declarar.

El jutge li va preguntar per una altra adjudicació (1,14 milions) per construir un centre cívic a Sant Fruitós de Bages, a la mateixa comarca. La UTE —dominada per Grup Soler— va abonar 34.000 euros de donació, la qual cosa es correspon exactament el 3% de l'obra, com li va recordar De la Mata, que a més li va insistir que les seves donacions solien ser en números rodons i aquesta no ho va ser. Soler, una altra vegada, va intentar sortir-ne airós: “És pura casualitat”.

El constructor assenyala Germà Gordó, mà dreta de Mas

La declaració de Jordi Soler apuntala els indicis contra una de les persones amb més influència tant a Convergència com als dos governs d’Artur Mas: Germà Gordó. La investigació assenyala Gordó com a “recaptador” de les comissions i pont entre les empreses donants, el partit i els òrgans de Govern encarregats de les adjudicacions.

L'empresari de la construcció va explicar, segons detallen les mateixes fonts, que el director general de la constructora Benito Arnó, Joan Albert Arqués, li va recomanar que parlés amb Gordó. “Va dir que podia tenir alguna ajuda a l’Agència Catalana de l’Aigua a través de Gordó”. Soler va detallar, de fet, una reunió que suposadament va mantenir a la seu del Govern amb Gordó el 2012. La mà dreta de Mas era llavors secretari del Govern i, com a tal, encarregat de coordinar la contractació pública de la Generalitat.

Soler també va precisar que l'extresorer de CDC Andreu Viloca li proporcionava “un model en blanc” per a la documentació que havia d'aportar juntament amb la donació.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_