“Si col·laborava amb la fundació de CDC, seria a la llista”

Jordi Soler Paredes tenia la impressió que la seva empresa feia les coses raonablement bé: presentava projectes sòlids i a preus competitius. Però amb això no en feia prou per guanyar concursos públics a Catalunya. Va començar a saber què fallava amb converses amb altres empresaris del Bages, on el Grup Soler té la seva seu central. “Entre les empreses petites de la comarca es parlava que no els donaven adjudicacions si no eren en la llista”, va afirmar Soler la setmana passada a la seva declaració com investigat davant José de la Mata, el jutge de l’Audiència Nacional que investiga el cas 3%.

La declaració de Soler, al contingut de la qual ha accedit EL PAÍS, ha passat desapercebuda entre les compareixences d'alts càrrecs dels últims dies, com la de l'expresident del Port de Barcelona Sixte Cambra. Però conté alguna cosa molt propera a una confessió sobre el pagament de contraprestacions a canvi de l'adjudicació d'obra pública. La “llista” a la qual al·ludeix Soler és la relació d'empreses que donaven diners a les fundacions afins al partit, CatDem i Fòrum Barcelona. Eren donacions altruistes que, finalment, acabaven a les arques del partit i servien per finançar-lo de manera irregular, segons la investigació.

“El que se'm va fer arribar és que, si col·laborava amb les fundacions, fet que a era meu era para mi i no per a un altre (…) Vaig entendre que, si col·laborava amb la fundació, estaria en la llista. I fent això, estava més prop de no ser exclòs”, va declarar l'empresari davant De la Mata. Les persones de CDC que, sempre segons la seva versió, li van explicar aquest sistema de funcionament van ser els extresorers Òscar Torrent, Daniel Osácar i Andreu Viloca; i l'exgerent, exdiputat al Parlament i mà dreta d’Artur Mas, Germà Gordó. Tots ells estan sent investigats per delictes de corrupció en el cas 3%. “Abans potser no te’n queia cap i ara potser l'aconsegueixes”, va agregar.

Jordi Soler atribueix a la “casualitat” que un pagament fos el 3% de l'adjudicació

La de Soler va ser una confessió a mitges. El Grup Soler (i les seves filials) “van efectuar des del 2008 a 2015 donacions per import total de 664.604 euros”, consta en la interlocutòria judicial que detalla la seva participació en els fets i que l’acusa de “concertar-se de manera encoberta” amb alts càrrecs del partit. L'empresa es va convertir, amb el temps, en un dels donants més generosos de les fundacions després d’Agbar i Copisa. Soler va matisar que ja abans d'aquests pagaments era ideològicament “molt proper” a Convergència i que “compartia l'objectiu” de CatDem i Fòrum Barcelona sobre “catalanisme i modernitat”.

Però quan el magistrat li va preguntar sobre donacions i la seva correlació amb adjudicacions concretes, va intentar tirar pilotes fora. De la Mata el va inquirir sobre la reforma (2,7 milions) de l'institut públic Lluís de Peguera de Manresa. Un dia després d'obtenir el concurs, l'empresari va donar 50.000 euros a CatDem. “Casualitat”, va declarar.

El jutge li va preguntar per una altra adjudicació (1,14 milions) per construir un centre cívic a Sant Fruitós de Bages, a la mateixa comarca. La UTE —dominada per Grup Soler— va abonar 34.000 euros de donació, la qual cosa es correspon exactament el 3% de l'obra, com li va recordar De la Mata, que a més li va insistir que les seves donacions solien ser en números rodons i aquesta no ho va ser. Soler, una altra vegada, va intentar sortir-ne airós: “És pura casualitat”.