El Govern espanyol prepara la sortida de Franco del Valle de los Caídos

El president, Pedro Sánchez, vol anar “pas a pas” complint compromisos adquirits en els anys d'oposició del PSOE; atendre peticions de les associacions de víctimes del franquisme i assumir les recomanacions de l'ONU sobre el Valle de los Caídos, les fosses comunes, o una comissió de la veritat, segons confirmen a EL PAÍS fonts del Govern i del partit.

El trasllat de les restes del dictador formava part de la proposta de reforma integral de la llei de memòria històrica que el mateix Sánchez va presentar el desembre passat en un lloc simbòlic, l'anomenada paredó d'Espanya, a Paterna, on es creu que van ser afusellades prop de 2.000 persones. “Al principi es va dir que les ferides estaven massa fresques (...) Quan van passar els anys es va dir que no mereixia la pena remoure una història oblidada. És a dir, que primer era massa ràpid i després massa tard”, va declarar el socialista en presentar la proposta. “Ignorant un passat incòmode no es va poder construir un futur confortable”.

Des de l'Executiu s'ha començat a estudiar la fórmula més adequada per transformar la Valle de los Caídos i no descarten la del reial decret. De moment, aquest dilluns, el secretari de l'àrea de justícia i nous drets de la comissió federal del PSOE, Juan Andrés Perelló, portarà a l'executiva del partit la proposta de convertir, amb algunes novetats, aquella proposició de reforma de la llei de memòria que van plantejar des de l'oposició en un “projecte de llei” elaborat des del Govern. “Això inclou el trasllat de les restes de Franco del Valle de los Caídos, que és, a més, un compromís adquirit a l'últim congrés socialista”, afirma Perelló.

Després de derogar de facto la llei de memòria del 2007 en deixar-la sense dotació pressupostària, l'Executiu de Rajoy va vetar el març passat la reforma de la llei de memòria que plantejava el PSOE per la despesa que implicava. Però quan el maig del 2017 els socialistes van portar al Congrés la proposta d'instar el Govern (del PP) a treure Franco del Valle de los Caídos, la iniciativa va rebre els vots a favor del PSOE, Ciutadans i Units Podem. Els populars es van abstenir.

L’intent de Jáuregui

No és el primer intent. El novembre del 2011, una setmana després que el PP guanyés les eleccions, Ramón Jáuregui, ministre de presidència en funcions, va presentar l'informe d'un comitè d'experts que proposava la sortida del dictador del mausoleu. Després de sis mesos de feina, la comissió multidisciplinària, en la qual figuraven, entre altres, el catedràtic de filosofia del dret Virgili Zapatero; l'historiador i monjo Hilari Raguer; la filòsofa Amelia Valcárcel o l'historiador Ricard Vinyes, va concloure que la resignificació democràtica del monument “només serà possible si els enterraments es reserven, únicament, com estava previst, per a les restes de víctimes de la Guerra Civil”. És a dir, si es traslladaven les restes de Franco (que va morir el 1975) “al lloc que designi la família o al lloc que sigui considerat més adequat”, i els de José Antonio Primo de Rivera (que sí era “un caigut” de la guerra) es moguessin a les capelles on jeuen la resta de víctimes (33.847 segons la documentació de Patrimoni Nacional). “D'aquesta forma es trencava la jerarquia funerària franquista”, afirma Francisco Ferrándiz, antropòleg del CSIC i membre d'aquell Comitè d'experts. “És el moment de fer-ho. Seria una decepció enorme que el Govern no ho fes. L'única dificultat pot ser l'Església, però dubto que havent-hi voluntat política per traslladar-lo vulguin ser custodis d'un dictador”, afegeix. El pla del comitè, que ara vol rescatar l'Executiu, inclou convertir el Valle de los Caídos en un centre d'interpretació o museu de memòria similar al de l'ESMA (l'antic centre de tortures de la dictadura argentina) a Buenos Aires.