Aprovada per unanimitat la llei que anul·la les condemnes franquistes

El Parlament ha aprovat aquesta tarda per 129 vots a favor, cap en contra i cap abstenció una proposició de llei de reparació jurídica a les víctimes del franquisme. Tots els grups parlamentaris, inclòs el PP, han donat suport a una norma insòlita a Espanya que declara il·legals els tribunals militars que van actuar a Catalunya a partir de l'abril del 1938 i fins al desembre del 1978.

Aquesta declaració comporta la nul·litat de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya durant el franquisme. En total, van ser 63.961 processos judicials. El debat de la proposició de llei impulsada per Junts pel Sí, Catalunya sí que es Pot i la CUP i a la qual finalment es va sumar el PSC, s'ha celebrat enmig d'un ambient de gran emotivitat, amb desenes de persones que omplien la tribuna de convidats i unes sales annexes a l'hemicicle que s'han habilitat amb aquesta finalitat.

Entre els assistents hi havia dos fills de Manuel Carrasco i Formiguera, el fundador d'Unió Democràtica, que va ser assassinat a la presó de Burgos per les tropes franquistes. Després de la votació ha seguit una intensa ovació i la majoria dels diputats han cantat Els segadors mirant cap a la tribuna de convidats, excepte els del PP i Ciutadans.

El preàmbul de la llei assegura que es declara la nul·litat d'aquests judicis i aquestes sentències del franquisme de “conformitat amb l'ordenament jurídic, que inclou tant normes de dret internacional com de dret intern”. El text s'aprova “fent ús de la sobirania que el poble de Catalunya ha concedit a aquest Parlament", diu un altre apartat.

L'article 2 de la llei preveu que el Departament de Justícia de la Generalitat emeti una certificació de nul·litat del procediment judicial i de la sentència corresponent a la petició dels processats o els seus familiars. La disposició final autoritza l'Arxiu Nacional de Catalunya al fet que elabori i faci pública una llista de tots els processos i les sentències adoptades en què consti el número de procediment, la persona processada i la condemna imposada.

La llei inclou un annex amb els noms de totes les persones afectades i autoritza també l'Arxiu Nacional de Catalunya perquè, si té coneixement d'altres processos que no s'hagin esmentat però dels quals es conservi documentació, s'actualitzi el llistat.

"És un honor aprovar aquesta llei perquè la Transició no va ser modèlica, sinó que va amagar la memòria republicana i ara estem restablint la dignitat de la gent que va patir el franquisme. Honrant-los a ells ens honrem a nosaltres", ha assegurat la diputada de Junts pel Sí Montserrat Palau.

"Honor i memòria a tots els represaliats pel franquisme", ha proclamat el diputat del PSC Ferran Pedret, que ha insistit també en la transcendència de la votació. "Hi ha dies com el d'avui en què val la pena ser parlamentari perquè avui els retornem la dignitat robada a aquestes persones", ha assegurat el diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet, que no s'ha privat de recordar que dimecres es va condecorar a Madrid "el cap de la Falange Rodolfo Martín Villa i aquest Parlament recupera avui la dignitat de les víctimes".

El diputat del PP Fernando Sánchez ha insistit molt en "la complexitat de la història" i no s'ha privat tampoc d'assegurar que "Lluís Companys no va ser un bon president, però la seva condemna i execució mai s'hauria d'haver produït", cosa que ha motivat algun improperi des de la tribuna de convidats.

Per la seva banda, Mireia Boya (CUP) ha arremès contra la tebiesa de la llei de memòria històrica, ha ressaltat que "a la república catalana els torturadors no hi tindran cabuda" i ha vaticinat que "si ens diuen que aquesta llei no és constitucional estriparem la resolució judicial".