El Govern espanyol toleraria una elecció simbòlica de Puigdemont

Res a objectar per part del Govern espanyol al fet que una majoria independentista del Parlament voti l'eventual investidura d'Elsa Artadi, mà dreta de Carles Puigdemont, com a presidenta de la Generalitat. Però l'Executiu de Rajoy ignorarà els actes de reconeixement o nomenaments honorífics que l'expresident pugui rebre sempre que no tinguin traducció administrativa o econòmica, assenyalen fonts governamentals. Però encara no hi ha acord en l'independentisme, que es debat entre la pretensió de Puigdemont de reconeixement i l'oposició d'ERC a participar en accions amb conseqüències penals.

Más información

Esquerra insta Puigdemont a renunciar a ser president

JxCat i ERC apunten ara a Elsa Artadi com a possible substituta de Puigdemont

Torrent desautoritza al lletrat major del Parlament i demana un altre informe

Cada pas de l'independentisme és seguit amb fruïció pel Govern que presideix Mariano Rajoy. Aquest dijous es va entreveure des de la Moncloa la possibilitat que el desafiament secessionista acabi amb l'elecció d'un president de la Generalitat d'acord amb la legalitat. L'opció d'Elsa Artadi, portaveu de Junts per Catalunya, com a candidata es considera a l'Executiu central des de fa dies. La seva preocupació se centra en com acabaran les negociacions de l'expresident de la Generalitat amb ERC, la CUP i el PDeCAT. Si no hi ha “reconeixement administratiu ni econòmic a càrrec de l'erari públic poden nomenar-lo i reconèixer-li tots els títols i honors vulguin”, afirmen fonts governamentals.

Els nomenaments honorífics a una persona en un lloc privat no es poden recórrer davant del Tribunal Constitucional, assenyalen en referència al marc on es tributin honors a Puigdemont. El Govern central sap, no obstant això, que el polític català i els seus seguidors més directes volen que el Parlament de Catalunya aprovi una resolució on se'l citi com a president “legítim”. En aquest cas, el Govern de Rajoy considera que sí que podria presentar un recurs davant del Constitucional, per la possibilitat que hi hagués alguna il·legalitat.

La intenció de Puigdemont és seguir influint en la política catalana, tot i que no sigui com a president de la Generalitat sinó com a líder d'un ens —l'anomenat Consell de la República— situat a Brussel·les. A Barcelona hi hauria un Govern format per responsables de Junts per Catalunya i d'Esquerra Republicana que, precisament, es troben embrancats en unes caòtiques negociacions per desbloquejar la situació. Oficialment segueixen mantenint que el seu candidat a la presidència no és cap altre que Puigdemont, però cada dia hi ha noves evidències que la veritable negociació se centra a trobar una alternativa a l'expresident quan torni a confirmar-se que la seva investidura és impossible. L'estira-i-arronsa es troba precisament en el perfil d'aquest candidat o candidata que accediria a la presidència tutelada directament o indirectament per Puigdemont.

Tercera en discòrdia

Els acòlits de l'expresident donen per fet que la plaça estaria reservada en aquest cas per a Elsa Artadi, mà dreta de Puigdemont a la Generalitat i número 10 de la candidatura Junts per Catalunya. Fonts coneixedores de la negociació van explicar aquest dijous que Artadi provoca adhesions però també recels, especialment al PDeCAT, tercera part en discòrdia en les negociacions, encara que molt afeblida per la preeminència del nucli de Puigdemont a Junts per Catalunya.

Fonts d'Esquerra Republicana expliquen que Artadi, malgrat no ser una opció que els entusiasmi, seria un pla vàlid per retornar a la normalitat institucional. Davant de les càmeres, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, va assegurar que no els consta formalment l'opció d'Artadi, però va deixar la porta oberta al canvi de president. “En cas que es proposi un altre candidat per a la investidura, segur que no serà un problema”, va dir.

Candidats sense penes

La mateixa Artadi va intentar aquest dijous treure's la pressió del damunt ara que el seu nom ha tornat al primer pla i va optar per no sortir-se del guió escrit amb antelació. “Puigdemont és el nostre candidat, però, sobretot, és el candidat del Parlament”, va resoldre des dels passadissos de la Cambra.

Des del Govern central es reconeix que no hi ha cap més opció que no sigui la d'un candidat independentista, però en la seva pugna amb Ciutadans continua amb la demanda a Inés Arrimadas, que va guanyar les eleccions del 21-D encara que sense majoria parlamentària, que intenti formar Govern. Així ho va fer dijous Mariano Rajoy al Fòrum ABC, on es va preguntar per què qui va guanyar les eleccions no intenta formar Govern. Segons el president espanyol, ha de ser difícil per als catalans entendre per què després d'haver-se celebrat unes eleccions “normals” no es presenta “un candidat normal”, va ironitzar.