“La contaminació és un problema d’Estat”

Des de l'impressionant finestral del seu despatx a l'Ajuntament de Madrid, Inés Sabanés (Cubells, Lleida, 1953) comentava aquest dimecres la vista: “Un cel propi de Velázquez, com diu [Manuela] Carmena”. Però Sabanés admet que “altres dies també es veu molt bé la boina de contaminació”. A uns metres, Janet Sanz (Tamarit de Llitera, Osca, 1984) parla per telèfon amb els seus companys de l'Ajuntament de Barcelona sobre un problema amb uns solars. Penja el mòbil i comença l'entrevista. Sanz (Barcelona en Comú) és la responsable d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Sabanés (Ara Madrid) és la delegada de Medi Ambient i Mobilitat del Consistori madrileny.

Totes dues comparteixen un problema: la contaminació de les seves ciutats, que va portar la Comissió Europea a convocar el Ministeri de Medi Ambient a una reunió a Brussel·les la setmana passada amb l'amenaça de denunciar Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE. Totes dues ciutats han incomplert any rere any la normativa europea de qualitat de l'aire que va entrar en vigor el 2010. I la ministra de Medi Ambient, Isabel García Tejerina (PP), va insistir ahir que aquesta és una “competència de cada Ajuntament”, assenyalant així Madrid i Barcelona.

“Em sembla molt irresponsable, molt poc rigorós i de molt poca humilitat pretendre focalitzar les culpes en [les alcaldesses] Ada Colau i Manuela Carmena. La ministra sap que, en el cas de Madrid, aquest problema està sobre la taula des de fa més de deu anys. La Unió Europea li està dient al Govern que també té responsabilitats”, dispara Sabanés. “És ridícul que es plantegi que la responsabilitat és només de les ciutats. És un problema d'Estat, és una responsabilitat compartida i, per tant, cadascú ha de fer la seva part”, afegeix Sanz. “Aquest cas clama al cel: els qui han posat el focus en aquest tema des del minut zero són les dues alcaldesses, que han dit que no negaran el problema, que l'afrontaran i demanaran a la resta d'administracions que facin la seva feina”, afegeix la barcelonina. “La ministra s'està atrinxerant a buscar responsables”, continua Sanz.

Transport públic

Les mesures sobre el trànsit, un dels principals focus de contaminació urbana, són competència dels Consistoris. Però totes dues reclamen ajuda a l'Estat.

I quines mesures podria prendre el Govern espanyol? Totes dues responen alternant-se en les idees:

Sanz. “En el cas de Barcelona, transport públic. L'Ajuntament hi està destinant cada any 140 milions d'euros, hem incrementat en set anys un 87% l'aportació municipal, i l'Estat hi està contribuint amb 100 milions, perquè ha reduït l'aportació en aquest mateix període un 50%. El que li hem demanat és que recuperin aquest 50%. Això ens permetria que molta gent deixés el transport privat i es passés al públic. I també el tren de Rodalies ha de funcionar millor”.

Sabanés. “A Madrid tenim situacions similars. Destacaria els carrils reservats d'accés a la ciutat. Només tenim un carril per a transport públic o de vehicles d'alta ocupació a l'A-6. A més de la xarxa de Rodalies. Això sí que ajudaria a completar la batalla de la intermodalitat. Aquesta no és una batalla entre el cotxe i la resta. El que hi ha són diferents maneres de desplaçar-se i la prioritat ha de ser el transport públic. Ens agradaria tenir totes les entrades amb carrils reservats i una llei estatal de finançament del transport públic”.

Sanz. “Sí, si us plau… Si ells fan el paraigua amb una llei de finançament del transport públic estatal, aquí encaixarien les peticions de Madrid i Barcelona”.

Sabanés. “I d'altres ciutats. Perquè n'hi ha d'altres que tenen enormes dificultats amb el finançament del seu transport públic”.

Barcelona i Madrid estan preparant plans per millorar la qualitat de l'aire, que impliquen restriccions permanents als vehicles més contaminants. A Madrid, la previsió és que es complirà amb la normativa europea el 2020. A Barcelona, les mesures més importants no es començaran a aplicar fins d'aquí a dos anys. Estan retardant la solució? “Tot el que s'està fent té un efecte immediat en millora de la salut i les condicions”, assenyala Sanz.

Una altra qüestió és en quin termini, modelitzant les mesures d'una manera rigorosa i honesta, podem explicar a la UE quan es produirà el compliment”, es defensa Sabanés. Sanz afegeix: “Marquem dates amb restriccions concretes, però les actuacions que ja estem fent en el tema urbanístic a Barcelona —com treure carrils per als cotxes o encarir l'estacionament en superfície o la promoció de la bicicleta— estan tenint efecte. Les dades que tenim sobre la taula assenyalen que el que més creix avui és l'ús de la bici, el tramvia, el transport públic en general. La gent està molt més conscienciada”.