El TSJC retorna al jutge del ‘cas 3 %’ la causa de Gordó perquè ja no és diputat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha retornat al jutge del Vendrell (Baix Penedès) que investiga el cas del 3%, de suposat finançament irregular de CDC, la peça oberta a l'alt tribunal a l'exconseller Germà Gordó, després que aquest perdés la seva condició d'aforat quan va deixar de ser diputat. En una interlocutòria, el magistrat del TSJC Carlos Ramos declara la seva incompetència per prosseguir amb la investigació que va obrir a Gordó, el passat 22 de juny, i s'inhibeix a favor del titular del jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell, que des de l'any 2013 investiga el cas 3%.

El TSJC va acordar investigar Gordó al juny, quan encara era diputat al Parlament abans de la dissolució de la Cambra arran de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, després que la Fiscalia Anticorrupció el situés com  l'"aconseguidor" o "recaptador" de la trama del 3%, en supervisar la labor del tresorer del partit Andreu Viloca, imputat en la causa.

En dissoldre's el Parlament el 27 d'octubre, la Cambra va certificar al TSJC que l'exconseller —que després de ser imputat va passar a ser diputat no adscrit— no forma part de la Comissió Permanent, per la qual cosa ja no té la condició d'aforat. Durant el gairebé mig any en el qual la causa oberta a Gordó ha estat en mans de l'alt tribunal català, el magistrat del TSJC Carlos Ramos l'ha interrogat en una ocasió, el 14 de setembre, en una sessió en la qual va admetre que s'havia reunit amb alguns dels empresaris investigats en la causa, tot i que va al·legar que aquesta era la seva obligació per les seves responsabilitats a la Generalitat.

En la seva declaració, Gordó, per qui la Fiscalia va demanar sense èxit que el TSJC li prohibís sortir d'Espanya, va desvincular l'expresident Artur Mas de la gestió econòmica del partit i va assegurar que se n'ocupaven ell mateix i el tresorer de CDC Andreu Viloca. El magistrat del TSJC també va enviar la Guàrdia Civil el 20 de juliol a la Generalitat i al Parlament a buscar l'agenda i els correus electrònics de Gordó, que no va deixar ni a la seu del Govern català ni a la conselleria el registre de visites i l'agenda amb les seves reunions privades.

Segons Anticorrupció, Gordó participava en la trama del 3% exercint el paper d'"aconseguidor" o "recaptador", per la qual cosa el jutge del Vendrell va demanar fins a dues ocasions al TSJC que l'investigués pels delictes de suborn, tràfic d'influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malversació de fons públics. Gordó, que va ocupar els càrrecs de gerent i membre de la direcció i el secretariat de CDC, secretari del Govern, conseller de Justícia i president i conseller d'empreses públiques, a més de diputat al Parlament, "supervisava" la tasca del tresorer de CDC Andreu Viloca, segons Anticorrupció.

Viloca era qui, segons el ministeri públic, controlava "en una primera instància, de manera sistemàtica, els pagaments encoberts que rep finalment CDC" a canvi de l'adjudicació d'obra pública, que suposaven "veritables suborns sota l'aparença de donacions", a través de les fundacions vinculades al partit, com CatDem i Fòrum Barcelona. El ministeri públic destaca en els seus escrits que darrere dels empresaris investigats i del tresorer de CDC és "necessària" l'existència d'"alguna persona que tingués un poder polític i social a CDC i a l'Administració pública de Catalunya", per poder dur a terme aquestes activitats suposadament delictives, i conclou que es tracta de Gordó.

Per la Fiscalia, "no existeix explicació legal i coherent que justifiqui la quantitat de gestions, àpats, interlocucions i reunions" que va mantenir Gordó, alguna a la seu del partit i, fins i tot, al Palau de la Generalitat, amb els empresaris implicats i en ocasions en presència de Viloca. Segons els fiscals, Gordó era un "actor principal" en les contractacions públiques que es feien a Catalunya, en erigir-se com "la persona de contacte" dels contractistes de l'Administració catalana.