Puigdemont i els exconsellers fugits s’entreguen a la justícia belga

La Justícia belga va prendre ahir declaració als cinc membres de la Generalitat acusats de rebel·lió, sedició, malversació de fons, desobediència i prevaricació. Carles Puigdemont i els exconsellers es van lliurar en una comissaria de Brussel·les al matí i van declarar durant la tarda-nit a l'edifici de la Fiscalia. Els seus advocats es van mostrar confiats que els acusats sortirien en llibertat a última hora d'ahir. Mentrestant, el ministre d'Interior belga, el nacionalista Jan Jambon, va llançar un dur atac al Govern espanyol.

La Justícia belga agafa el testimoni en el cas dels membres del Govern fugits a Bèlgica. Les passejades per la ciutat, les escapades en taxi a tota velocitat, les compareixences de premsa i les imatges captades furtivament en cafès van donar ahir pas a la crua realitat: Puigdemont i els quatre exconsellers encara a Bèlgica són per a la Justícia espanyola pròfugs i no un grup de polítics en plena gira internacional.

Amb l'arribada de la euroordre a Brussel·les, la persecució va deixar de ser un assumpte espanyol per implicar també els tribunals belgues. Conscients de la possibilitat de ser arrestats de forma imminent, tots ells es van lliurar a la Policia Federal a primera hora d'ahir. Ho van fer a les 9.17 en una cèntrica comissaria de Brussel·les, tal com havien pactat amb les autoritats. “En casos mediatitzats i en els quals sabem on és la persona, de vegades no és necessari un desplegament de força si està disposada a lliurar-se”, va explicar la fiscalia.

A partir d'aquest moment va començar el compte enrere: poden romandre detinguts fins a les 9.17 hores de dilluns mentre un jutge decideix entre tres opcions: rebutjar l'euroordre, mantenir Puigdemont i els seus excompanys del Govern a la presó provisional mentre dura el procés —no s'ha determinat a quina presó serien enviats en aquest cas—, o deixar-los en llibertat sota certes condicions com la impossibilitat de viatjar o el pagament d'una fiança. El major o menor risc de fugida es presentava com un factor decisiu perquè s'imposés una o altra mesura, però fonts de la seva defensa esperaven ahir que després de les compareixences els seus cinc clients quedessin en llibertat a l'espera que es resolgui el procediment judicial sobre el seu lliurament a Espanya.

Más información

El pròfug a Bèlgica que desestabilitza Catalunya

Candidats entre reixes

Els responsables de la fiscalia tampoc van descartar restriccions que dificultarien la campanya de Puigdemont des de Bèlgica per a les eleccions del 21-D: “El jutge podria considerar que no ha de tenir contacte amb els mitjans de comunicació. Li correspon a ell decidir-ho”, va assenyalar el portaveu de la fiscalia, Gilles Dejemeppe.

Els acusats van ser traslladats en diversos cotxes des de dependències policials fins a l'edifici de la Fiscalia de Brussel·les, on al tancament d'aquesta edició romanien encara a disposició judicial en companyia dels seus advocats. A la tarda-nit d'ahir se'ls va prendre declaració un a un a porta tancada en presència d'un intèrpret, atès que Puigdemont i els seus exconsellers van triar que l'audiència davant el jutge es desenvolupés en neerlandès en lloc d'en francès, l'altra alternativa. Encara que els motius de l'elecció no van transcendir, aquest idioma és l'utilitzat pel seu advocat, Paul Bekaert, i és el de Flandes, la regió on més simpaties troba l'independentisme a Bèlgica.

Crítiques d'un ministre

L'organisme on Puigdemont i els exconsellers romanien sota custòdia policial va negar ahir qualsevol pressió política sobre un procés que s'observa amb inquietud des de Madrid davant els conflictes passats amb Bèlgica en relació a l'extradició de membres d'ETA: “Des que rebem l'ordre no hem tingut cap contacte amb ministres de Bèlgica o Espanya”, va assegurar la Fiscalia.

Per bé que no hi ha hagut trucades de ministres, aquests sí que s'han referit públicament a l'assumpte. El ministre d'Interior belga, el nacionalista flamenc Jan Jambon, va desoir la súplica del primer ministre, Charles Michel, d'evitar tractar el tema català en públic, i va llançar ahir un dur missatge amb destinació Madrid. “El Govern espanyol actuarà en el lloc d'un govern triat democràticament, els membres del qual estan empresonats... Què han fet malament? Simplement apliquen el mandat dels seus electors”, va etzibar ignorant l'existència de la Constitució . L'eurodiputat del Partit Popular, Esteban González Pons, va sortir al pas recordant l'historial xenòfob de Jambon i titllant les declaracions d'“irresponsables i perilloses per mantenir la cooperació entre estats de la UE”.