Puigdemont i els seus exconsellers entren en la roda judicial belga

El processament de Carles Puigdemont entra en la fase belga. La Fiscalia federal ha rebut les ordres de detenció i lliurament de Puigdemont i la resta d'exconsellers, dictades ahir per la jutgessa Carmen Lamela, i ja les està estudiant. Una vegada concloguin aquest examen, remetran el dossier a un jutge, un fet que està previst que s'endarrereixi fins el diumenge o el dilluns.

"Estem disposats a col·laborar plenament amb la justícia belga pel que fa a l'ordre d'arrest europea emesa per Espanya", ha afirmat aquest dissabte Puigdemont a través d'un missatge publicat en neerlandès en el seu compte de Twitter, senyal inequívoc que acudirà voluntàriament perque li prenguin declaració.

L'entrada de Puigdemont en la roda judicial belga està plena d'hipòtesis. Quan el magistrat rebi l'euroordre convocarà Puigdemont i els quatre exconsellers, el parador actual dels quals no ha transcendit públicament. Des del moment en què compareguin a petició del jutge, s'obrirà un termini de 24 hores perquè el magistrat decideixi entre tres opcions: rebutjar l'euroordre—cosa que no està previst que succeeixi i podria obrir una crisi diplomàtica entre Bèlgica i Espanya—, mantenir a Puigdemont i els seus companys del Govern a la presó preventiva mentre es gestiona el seu lliurament, o deixar-los lliures sota determinades condicions.

Si Puigdemont acceptés l'euroordre, el procés s'acceleraria i seria lliurat a les autoritats espanyoles en un breu espai de temps. Però aquesta possibilitat és inexistent ara mateix. Com va expressar en l'entrevista emesa anit per la televisió pública belga RTBF, l'expresident no creu en la imparcialitat de la justícia espanyola. "Està polititzada. No hi ha garanties d'un judici just i independent", va assegurar. En l'estudi de la televisió francòfona, Puigdemont va dir que vol ser jutjat per "la justícia de veritat", una categoria en la qual no inclou l'espanyola. Quan l'expresident rebutgi l'euroordre, la Càmbra del Consell, la primera instància judicial, tindrà 15 dies per pronunciar-se sobre el seu lliurament, però la decisió podrà ser recorreguda.

L'expert en extradicions Paul Bekaert, antic defensor de presos etarres ha mostrat en públic la mateixa desconfiança cap a la justícia espanyola que el seu client. El lletrat planeja utilitzar com a arguments per paralitzar el seu lliurament el risc que a Espanya no es respectin els drets fonamentals i la impossibilitat d'un judici just. Si l'advocat esgotés totes les vies de recurs, podria retardar l'execució del mandat d'arrest més de dos mesos, la qual cosa permetria a Puigdemont seguir a Bèlgica fins a gener o febrer. Fins i tot després de les eleccions del 21-D per les quals s'ha proposat com a candidat i ha demanat una llista unitària independentista a favor de la qual vol fer campanya des de Bèlgica.

El ministre de Justícia belga, KoenGeens, ha volgut allunyar qualsevol sospita d'interferència del Govern del seu país en el procés. "El poder executiu no juga cap paper en el procediment. Tot es desenvolupa mitjançant contactes directes entre autoritats judicials", va afirmar en un comunicat publicat en la nit del divendres.

La diplomàcia espanyola a Bèlgica assegura que fins ara no hi ha hagut cap problema amb les autoritats belgues, i espera una col·laboració total en el ple judicial i policial. En el passat, Bèlgica i Espanya van mantenir importants desavinences entorn de la concessió d'asil a etarres detinguts. Uns desacords que des de Madrid esperen que no es repeteixin en el cas de Puigdemont.