Candidats entre reixes

Una gran pregunta sobrevola actualment la precampanya dels comicis catalans: inclouran els partits independentistes a les seves llistes els exconsellers empresonats o els Jordis? Amb les formacions secessionistes treballant ja per donar resposta a aquesta qüestió, que han de resoldre abans del proper 17 de novembre —data màxima per presentar les candidatures—, la seva decisió marcarà la carrera cap a les urnes. De ser afirmativa, obrirà un escenari insòlit al país, amb els principals aspirants a ocupar un seient del Govern demanant el vot entre reixes. "Les eleccions no anaven a ser normals de cap manera, en un context de fractura social i fugida d'empreses", va subratllar la pròpia líder de l'oposició, Inés Arrimadas (Ciutadans), amb prou feines unes hores després que la jutgessa enviés a la presó als ex alts càrrecs de la Generalitat.

Un empresonat pot presentar-se a les eleccions? La Llei Orgànica del Règim Electoral (Loreg) no impedeix que una persona en presó preventiva concorri a uns comicis. La normativa només qualifica de "inelegibles" els empresonats per sentència ferma "en el període que duri la pena" i els "condemnats per sentència no ferma" quan es tracti de delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les Institucions de l'Estat que incloguin expressament una inhabilitació per al dret al sufragi passiu, una inhabilitació absoluta o especial, o una suspensió per a ocupació o càrrec públic. "Mentre no existeixi condemna ferma, tothom té els seus drets civils intactes per presentar-se a les eleccions", ha reconegut també el Govern.

El PDeCat ha manifestat aquest mateix divendres els seus desitjos d'elaborar una llista conjunta amb ERC que inclogui els empresonats. Una possibilitat que resulta insòlita a Catalunya, a causa de la rellevància dels càrrecs a la presó, però de la qual existeixen diversos precedents en l'actual etapa democràtica d'Espanya. Salvant totes les distàncies, Herri Batasuna (HB) va incloure a la seva candidatura a les eleccions basques de 1980 José Ignacio Pikabea, detingut el 1979 per la seva pertinença a ETA i que es trobava a la presó de Soria de forma preventiva quan va ser triat diputat.

Poden prendre possessió? Una vegada triats a les urnes, els empresonats tenen la possibilitat de desplaçar-se fins a la Cambra per assumir el seu càrrec. Ja ha passat abans. Per exemple, el 1992, l'etarra José Manuel Ugartemendia va acudir a l'Ajuntament de Renteria (Guipúscoa) per rebre la seva acta de regidor. El membre de la banda va arribar a fer un discurs davant la resta de la corporació municipal al ple, celebrat a porta tancada. Després d'acceptar el càrrec, l'alcalde va aixecar la sessió i el llavors presumpte terrorista va tornar a la presó de Còrdova.

Canvia la seva condició? En el moment de ser triats, els empresonats passarien a ser aforats i, per tant, els procediments judicials contra ells es traslladarien de tribunal. Carmen Lamela, jutge de l'Audiència Nacional, hauria d'enviar llavors els casos al Suprem, que porta ja les imputacions dels membres de la Mesa del Parlament —precisament, per la seva condició d'aforats.

Poden perdre els seus drets de diputats? Sí. L'article 25 del Reglament del Parlament de Catalunya preveu que els membres de l'Hemicicle "poden ser suspesos dels seus drets". Això sí, només en el cas que sigui ferm "l'acte de processament o d'obertura de judici oral", o si els han condemnat per sentència ferma a una pena de presó que li impossibiliti acudir a les sessions plenàries. A més, es requereix un dictamen previ de la Comissió de l'Estatut dels Diputats i la Cambra ha d'aprovar la suspensió per majoria absoluta.

Poden expulsar-los de l'Hemicicle? Existeixen diverses causes per perdre la condició de diputats de la Cambra catalana. Entre elles, segons detalla l'article 24 del Reglament, els parlamentaris deixen de ser-ho si es dicta una sentència judicial ferma que anul·li la seva elecció o proclamació. També, si se'ls condemna a una pena d'inhabilitació imposada a través d'una "sentència ferma".