Al senyor Mercats no li agrada la independència de Catalunya

El diner és covard, tots ho sabem. És el primer que fuig quan veu que van maldades. I això es reflecteix molt bé a les borses, que parlen amb les seves oscil·lacions sobre la seva valoració de la situació política. La primera cosa que diuen les borses és bona per als qui creuen possible la independència de Catalunya: el senyor Mercats també se la creu i, com que és covard, ho demostra fugint.

La notícia no és el trasllat de les seus centrals d’empreses catalanes fora de Catalunya. Potser ho serà en algun moment, si arriba a convertir-se, com és previsible, en un autèntic èxode massiu. La notícia és la reacció de les borses a les decisions de les cúpules empresarials. Pel que fa a les empreses cotitzades, després d’una setmana de pèrdues, les decisions de trasllat han començat a donar guanys. És a dir, al senyor Mercats no li agrada gens la idea d’una Catalunya independent: premia la unió i castiga la secessió.

¿Què és el que ha donat plausibilitat a la idea de la independència que es fa el senyor Mercats? Doncs és ben clar. La celebració del referèndum il·legal diumenge malgrat els obstacles amb què es van topar els votants, inclosa la intervenció de la policia, i la vaga de país el dimarts. El Govern de Puigdemont va demostrar que controla el territori i la població i fins i tot que és capaç d’exercir un cert grau de coacció sobre els alcaldes socialistes, als quals exigia la col·laboració amb l’1-O, i sobre els policies i guàrdies civils que els seus partidaris van assetjar als hotels de la costa.

Per contrast, Rajoy va demostrar que Catalunya se li ha escapat de les mans, com a mínim aquesta setmana. La lectura borsària és clara: els dirigents independentistes fan sempre el que diuen, al contrari del que li passa a Rajoy, que diu el que després no podrà fer. En conseqüència, com que la independència té credibilitat, les borses reaccionen.

Segona dada important, aquesta en contra dels independentistes. Les borses cauen perquè la independència, en lloc de ser el camí de roses que han promès els darrers cinc anys, és un autèntic calvari. Les expectatives, que d’això es tracta quan es parla de la volatilitat del diner, són molt dolentes: a una declaració unilateral d’independència només la podran seguir el caos i el desordre.

Tractant-se dels valors bancaris, Sabadell i Caixa, el que ens diu el senyor Mercats encara és més concret i desmenteix de nou les fantasies europeistes de la propaganda del procés. Les accions dels bancs catalans cotitzen a la baixa quan es queden a Catalunya i a l’alça tan bon punt en surten. Saben que una Catalunya independent quedaria automàticament fora de la Unió Europea i no volen perdre ni la liquidat del Banc Central Europeu ni el passaport bancari que tenen els bancs de dins de la Unió.

Aquestes oscil·lacions també ens diuen alguna cosa sobre el nou país: serà més pobre i de futur més incert. Però també ens diuen una altra cosa del país actual. De fet, el senyor Mercats està indignat amb els qui el regeixen, disposats a sacrificar la riquesa del país i dels seus ciutadans i a destruir la seva trama empresarial i bancària, abans de baixar del burro de la seva obsessió independentista. La veritat és que el senyor Mercats es posa nerviós només sentir parlar de la DUI i segur que els dies que queden seguirà prenent decisions que demostraran el seu disgust.

Si de cop i volta Puigdemont declarés la suspensió de la DUI, la reacció de les borses seria d’eufòria i potser quedarien paralitzades moltes d’aquestes decisions empresarials que perjudiquen Catalunya i els catalans. Ànims, president! Pensi més en els catalans i menys en les seves fantasies independentistes!