La maquinària d’ingerències russa penetra la crisi catalana

La maquinària de difusió de notícies falses que Rússia ha emprat per afeblir els Estats Units i la Unió Europea s'ha posat a funcionar a ple rendiment a Catalunya, segons una detallada anàlisi de webs prorusses i perfils de xarxes socials efectuat per aquest diari amb avançades eines analítiques. Després de campanyes encobertes a favor del Brexit, Marine Le Pen i la ultradreta alemanya, el Kremlin ha vist en l'independentisme català una altra oportunitat per aprofundir les fractures europees i consolidar la seva influència internacional. Es val de pàgines web que publiquen bulos, activistes com Julian Assange i una legió de bots, milions de perfils automatitzats a les xarxes socials que són capaces de convertir una mentida en una tendència compartida milions de vegades.

No és una coincidència que RT, un mitjà finançat pel Govern rus que funciona com a òrgan de propaganda a favor del Kremlin, estigui emprant el seu portal en espanyol per difondre notícies sobre la crisi catalana amb un biaix contrari a la legalitat constitucional. Des del 28 d'agost ha publicat 42 notícies sobre la crisi a Catalunya, algunes amb titulars incorrectes com “La UE respectarà la independència de Catalunya, però haurà de passar un procés d'adhesió”. Habitualment, RT publica informacions i anàlisis que transmeten el punt de vista del Govern rus sobre la guerra a Síria, les provocacions de Corea del Nord o la presidència de Donald Trump. A més, sol fer-se ressò dels missatges d'activistes com Assange que coincideixen amb els interessos de Moscou.

El 12 de setembre, RT va publicar una notícia en la qual es feia ressò d'una piulada d'Assange en la qual pronosticava “el naixement de Catalunya com a país o una guerra civil”, i que, segons les eines analítiques que empra aquest diari, van compartir 1.700 persones a Facebook i Twitter. Assange s'ha convertit, de fet, en el principal agitador internacional de la crisi catalana, disseminant opinions i mitges veritats com si fossin notícies. Segons dades d'Audiense, una plataforma d'anàlisi social, només el setembre Assange ha obtingut gairebé 940.000 esments a Twitter, la immensa majoria amb etiquetes sobre la independència: Catalonia, 1oct, Catalonianreferendum, 1o, Rajoy.

Un exèrcit de robots

En una setmana en què la justícia i el Govern han desarmat la logística del referèndum il·legal, la piulada amb més influència al món sobre l'assumpte, segons l'eina de mesurament NewsWhip, va ser una publicació de Julian Assange del 15 de setembre a les 18.46: “Demano a tothom que recolzi el dret de Catalunya a l'autodeterminació. A Espanya no se li pot permetre que normalitzi actes repressius per impedir que es voti”. El missatge, en anglès, va obtenir en total 12.023 retuits i 16.016 m'agrada.

Habitualment en aquesta xarxa social els missatges se solen viralitzar de forma sostinguda al llarg de diversos dies, perquè l'acte de compartir un missatge depèn de la decisió dels seguidors, repartits per diversos països. En el cas d'aquesta piulada d'Assange, com molts altres del mateix autor, va aconseguir més de 2.000 retuits en una hora i va aconseguir el seu punt màxim, 12.000 retuits, en menys d'una jornada. Que un missatge es viralitzi de forma tan ràpida, gairebé vertiginosa, obeeix a la intervenció de bots o perfils falsos programats simplement per donar ressò de forma automàtica a missatges determinats. Una anàlisi detallada d'una mostra de 5.000 seguidors d'Assange a Twitter, facilitada per TwitterAudit, revela que un 59% d'aquests són perfils falsos.

Aquesta setmana, a la causa d'Assange es va unir Edward Snowden, exanalista d'intel·ligència nord-americà, pròfug al seu país i asilat a Rússia. Washington dona per segur que Snowden, que participa en videoconferències sobre seguretat informàtica i espionatge electrònic, col·labora de forma habitual amb els serveis secrets russos. El 21 de setembre, a les 17.05, va dir en Twitter: “La repressió d'Espanya sobre les afirmacions incòmodes, la política i les manifestacions a Catalunya són una violació dels drets humans”. En menys de 24 hores va obtenir gairebé 8.000 retuits i altres 8.000 m'agrada.

Una de les piulades d'Assange amb més repercussió en els passats set dies (2.200 retuits i 2.000 m'agrada) inclou una captura de pantalla i un enllaç a un article d'un ferm aliat de la perspectiva russa als EUA: Justin Raimondo, director de la pàgina web AntiWar i activista antiglobalització que ha recolzat Trump. L'article es titula “Catalunya: Una plaça de Tiananmen espanyola?” i compara les protestes a Barcelona amb les que el règim xinès va reprimir ei 1989, amb centenars, si no milers, de morts. “A allò a que Occident s'enfronta és a la possibilitat d'un incident similar al de la plaça de Tiananmen en el seu cor, un acte de violència que, en lloc de reafirmar la legitimitat de les autoritats de Madrid, les deslegitimaria amb rapidesa als ulls no només dels seus ciutadans sinó del món sencer. Catalunya es convertiria en la reencarnació de l'home contra el tanc i les autoritats de Madrid, en els dèspotes de Pequín”.

Precisament va ser Assange qui el 9 de setembre va utilitzar la cèlebre imatge de les protestes a la Xina el 1989, amb un home sol enfront d'una fila de tancs en ple carrer, amb el lema: “Espanya, això no funcionarà a Catalunya”. Assange va piular i repiular l'article de Raimondo en quatre ocasions, aconseguint 4.078 retuits de forma gairebé immediata.

En els passats dies, perfils anònims de Twitter amb milers de seguidors que solen dedicar-se a promoure propaganda russa van emprar aquesta mateixa comparació entre Barcelona i Tiananmen. Ho van fer per exemple @Ian56789, amb 30.300 seguidors, o @UncleRuthless, amb 5.179, tots dos sospitosos de ser bots perquè els seus missatges en xarxes solen ser titulars i enllaços a notícies de mitjans públics o privats russos com RT o Sputnik.

També van difondre la comparació entre Barcelona i Tiananmen acadèmics europeus en l'òrbita russa com Richard Wellings (@RichardWellings, 16.100 seguidors), comentarista habitual a RT i Sputnik. Wellings treballa per un think tank establert a Londres de nom Institute of Economic Affairs, que ha publicat articles com “No hi ha proves que Trump hagi conspirat amb Rússia”. Tradicionalment, Wellings ha estat molt crític als mitjans amb les sancions imposades a Rússia per la seva intervenció a Ucraïna i ha defensat en diverses conferències, de fàcil accés a YouTube, que Occident entra en una època de decadència. Wellings va repiular el missatge d'Assange i posteriorment va compartir un article amb el titular: “La magnitud de la repressió a Catalunya deixa al descobert la crisi de l'Estat espanyol”.

La prova definitiva que l'interès dels qui mobilitzen l'exèrcit de bots prorussos s'ha centrat en el pols independentista a Espanya és que entre els seus esments habituals a les xarxes (Síria, Rússia, Ucraïna, Trump, Hillary Clinton, ISIS) ha entrat des de fa uns dies Catalunya. Així ho reflecteix l'eina Hamilton 68 de l'Aliança per Assegurar la Democràcia, un projecte nascut en el si del German Marshall Fund després que la proliferació de notícies falses en les eleccions nord-americanes del 2016 li permetés a Donald Trump guanyar les eleccions. Aquesta eina analitza de forma permanent 600 comptes, automatitzats o no, en l'òrbita del Kremlin. En les 48 hores entre el dimecres i el divendres, una de les etiquetes més emprades per aquests perfils prorussos era #Catalonia, després d'uns altres com #HerpesHillary o #Trump.

Segons aquesta mateixa eina, un dels mitjans més difosos per les xarxes prorusses és precisament AntiWar, on es va allotjar l'article d'opinió que comparava Barcelona i Tiananmen. Altres continguts àmpliament compartits per aquestes mateixes xarxes són “Els jueus provoquen les guerres d'Amèrica” o “Hillary Clinton és com un herpes”.

Els exèrcits digitals del Kremlin operen amb el mateix patró: viralitzen missatges i notícies exagerades o falses per exacerbar una crisi i fomentar divisió als EUA o Europa, cosa que acaba beneficiant la posició de Moscou. Per a això aquestes guerrilles es valen de llocs web amb aparença de diaris seriosos que són els que creen o allotgen aquestes notícies que després es comparteixen.

Un dels més populars és Disobedientmedia.com, que es presenta sota l'aparença d'un lloc web de periodisme d'investigació, però que s'ha dedicat a promoure tot tipus de falses teories conspiratives com la que relacionava Hillary Clinton amb una xarxa de pederàstia. Segons ha revelat el think tank Atlantic Council, els empleats d'aquest suposat diari han difós també notícies falses en la campanya alemanya, com que Angela Merkel va permetre l'entrada de gihadistes de l'ISIS a Europa per aconseguir més poder militar.

Ara aquest mateix mitjà i aquests mateixos empleats s'han llançat a difondre informació sobre la crisi catalana, moltes vegades interactuant amb el mateix Assange. El 15 de setembre van publicar una notícia en la qual feien afirmacions falses com que l'anul·lació del referèndum ha posat en dubte la permanència d'Espanya a la UE, que el Govern espanyol ha restringit la llibertat de premsa o que Amnistia Internacional ha condemnat que no es pugui celebrar la votació il·legal sobre la independència. La notícia acaba amb una foto de Francisco Franco a cavall i la seva autora fa referència a “la perdurable influència del dictador feixista Francisco Franco en la política espanyola”. Aquesta mateixa autora, Elizabeth Lea Vós (@ElizabethleaVos) compartia la seva informació a Twitter fa set dies amb missatges com “On està la resposta de la UE a l'autoritarisme espanyol?”.

Hi ha altres exemples de webs prorusses que han començat a difondre notícies falses per després distribuir-les en xarxes socials. Per exemple, Russia News Now, un portal amb aparença de diari, va publicar dijous una informació amb el titular: “UE: Catalunya pot, Crimea no”. En ella, sota una foto del Parlament europeu, es donava a entendre que la Unió Europea ha donat llum verda a la separació de Catalunya d'Espanya, encara que s'oposés al fet que Crimea trenqués amb Ucraïna. De fet, el text afirma: “Els habitants de Catalunya tenen dret a decidir sobre el seu futur de forma democràtica, segons un comunicat dels diputats del Parlament europeu”. En realitat es tracta d'una nota de premsa del grup Esquerra Unida Europea (52 escons de 761) que únicament critica les mesures policials del Govern contra el referèndum il·legal. D'aquesta notícia, amb text i titular idèntic, es van fer també ressò llocs web que solen funcionar com a corretges de transmissió dels missatges oficialistes del Kremlin, com Fort Russ o Front News International.

Oficialment, el Kremlin manté que la crisi de l'independentisme català només és competència d'Espanya. Així es va pronunciar aquest divendres a Moscou el portaveu del Govern rus, Dimitri Peskov, davant de les preguntes de la premsa, informa Efe. “Això és un assumpte intern d'Espanya, i no considerem possible involucrar-nos-en de cap manera”, va dir.

El juny, després de reunir-se amb el seu homòleg espanyol, Alfonso Dastis, el ministre d'Exteriors rus, Serguéi Lavrov, va dir que “existeix una legislació nacional i existeixen uns compromisos internacionals”. “Nosaltres assumim que els processos interns d'Espanya han de basar-se en aquests principis”, va respondre a una pregunta sobre el tema.

Tradicionalment, el Kremlin ha evitat qualsevol pronunciament polèmic en aquest tipus de crisi, encara que paral·lelament treballi a favor dels seus interessos de forma discreta. En els passats mesos ha promogut la ruptura del Regne Unit amb la Unió Europea, la campanya ultranacionalista de Marine Le Pen a França i l'avanç del partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya, que en les eleccions del proper diumenge podria entrar per primera vegada al Parlament del seu país.