El ‘consell fantasma’ de Puigdemont

Molts en parlen, però amb discreció i sense sortir a l’escenari. “Govern a l’ombra”, “comitè invisible”, “estat major” o “sanedrí del procés” són algunes de les descripcions que s’han utilitzat per referir-se a les reunions que els líders independentistes han mantingut de forma periòdica aquest 2017 amb persones de confiança per assumir decisions col·legiades sobre l’1-O. La Generalitat confirma que el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, s’han reunit de manera confidencial amb persones externes a l’executiu per analitzar l’estratègia a seguir fins a la independència.

Persones que han participat en aquestes trobades consultives expliquen que se’ls convoca el mateix dia, per evitar filtracions, i que la majoria són assistents esporàdics, amb l’excepció dels caps del grup parlamentari de Junts Pel Sí, Jordi Turull i Marta Rovira, l’expresident Artur Mas i els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural. Un portaveu del Departament de Presidència confirma que Puigdemont “manté contactes, evidentment, amb gent que no està al Govern. Es produeixen reunions perquè es tracta d’un moviment col·lectiu, forma part de la dinàmica. Però les decisions executives i la responsabilitat les assumeix exclusivament el Govern”.

L’analista Francesc-Marc Àlvaro, situat a l’entorn ideològic del PDeCAT, va escriure que aquest consell fantasma havia de servir per superar possibles divisions: “Donar atribucions a una càpsula de comandament (o comitè invisible) integrada per assessors externs del president que dibuixen escenaris de xoc responia a aquest pla b i era una manera de crear —tard i malament— l’estat major que mai ha tingut l’independentisme. Un estat major beneït per Artur Mas, amb figures com el republicà Xavier Vendrell, el convergent David Madí i l’editor proper a ERC Oriol Soler”.

Les persones que han participat en aquests conclaves consultades per EL PAÍS asseguren que Soler és un dels organitzadors. Soler no vol fer comentaris sobre aquest tema fins passat l’1 d’octubre. Soler és president del grup editorial Som i va ser un dels fundadors del diari Ara. Va ser coordinador el 2014 de la campanya de l’ANC pel 9-N i també va treballar en la campanya de Junts pel Sí en les eleccions del 2015. Soler va participar a l’agost en el sopar que els republicans Junqueras i Rovira van celebrar a casa del productor de televisió Jaume Roures amb el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, i amb el líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech.

Una foto com a testimoni

L’únic testimoni gràfic que existeix d’aquestes reunions es va difondre a les xarxes socials el juliol passat, el dia abans que Puigdemont forcés la crisi de govern que va fer saltar quatre consellers. En la fotografia, presa a l’Hotel Colón de Barcelona, apareixien Madí, Turull i Vendrell. Madí nega a EL PAÍS que hagi participat en reunions de cap tipus: “És absolutament fals, ho he desmentit moltes vegades. Em dedico a la vida professional i vaig deixar la política fa gairebé vuit anys”. Madí és membre d’una família de fort esperit catalanista de la burgesia barcelonina, net de Joan Baptista Cendrós, empresari d’èxit gràcies a la loció Floïd i un dels fundadors d’Òmnium Cultural. Madí ha estat referent polític del liberalisme nacionalista català: va assumir la secretaria de Comunicació i Estratègia de Convergència amb Mas. Va ser la seva mà dreta durant els anys d’oposició als governs tripartits i el director d’orquestra de la campanya que el 2010 va portar Mas a la presidència de la Generalitat. En aquell moment va deixar la primera línia política i va treballar com a conseller de multinacionals com Telefónica, Deloitte, Applus o Endesa.

Vendrell va ser rival de Madí el 2010 com a director de campanya d’ERC i també va abandonar oficialment la política per treballar en el sector privat. Vendrell, que va ser en els 80 dirigent del MDT —el braç polític de la banda terrorista Terra Lliure—, s’ha caracteritzat pel seu dogmatisme. En un acte del 8 de setembre passat amb Puigdemont, Vendrell va avisar els membres del PSC d’aquesta manera: “Aneu amb molta de compte, estem en un moment històric i tots ens recordarem del paper que ha fet cadascú”.

Rovira va confirmar el juliol al digital Crític l’existència de reunions extraoficials: “Que hi ha múltiples reunions i punts de trobada en els quals s’està treballant tots els aspectes en relació amb el referèndum? Sí. Però qui pren les decisions és el Govern”. L’exconseller d’Empresa i Coneixement Jordi Baiget va reflexionar el juliol passat a El Punt Avui que les decisions sobre la cursa independentista no sempre les assumien els membres de l’executiu: “Una part del Govern no està en el nucli dur de les decisions, i això genera el que genera. A mi, i a d’altres, se’ns consulta l’estratègia que hem de fer? No”. Baiget va ser apartat de l’executiu per expressar els seus dubtes sobre l’1-O.