La Confederació Hidrogràfica arrabassa competències a la Generalitat per frenar el caragol poma

El caragol poma ja és una amenaça aigües amunt del riu Ebre. La localització de més de 30 exemplars adults, desenes de juvenils i dos centenars de freses d’aquesta espècie invasora a 40 quilòmetres de distància de l’últim punt infectat que es coneixia, i a més de 60 quilòmetres de la desembocadura del riu, confirma que, lluny de frenar, la plaga s’expandeix. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha arrabassat a la Generalitat l’exclusivitat de les competències de control i ha demanat ajuda a la Guàrdia Civil per gestionar la infecció del riu.

La troballa a Miravet, a primers de juliol, d’un nou focus infecciós de caragol poma va activar les alarmes atesa la ràpida capacitat de propagació que ha demostrat aquesta espècie invasora. Per primera vegada el caragol es deixava veure aigües amunt de la resclosa de Xerta, la bifurcació que divideix l’aigua per al canal de l’esquerra, infectat de manera imparable des de fa vuit anys, i que nodreix els regants de la dreta, a priori, net de plaga. La CHE va reaccionar alertant que es convertia en una necessitat "l’erradicació total del focus" davant la possibilitat que el caragol fluís per tota la xarxa de reg dels arrossars del Delta. Va ser l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la que va avisar de la troballa, però la CHE no va dubtar a enviar al lloc un equip propi de tècnics per avaluar la situació. La CHE entén que el tram afectat correspon a "domini públic hidràulic" i es va posar al capdavant de la gestió de la crisi. Va demanar ajuda a la unitat subaqüàtica de la Guàrdia Civil d’Osca perquè retirés els exemplars que hi havia a l’aigua i va reclamar més vigilància al riu. L’organisme, que té seu a Saragossa, admet que està fent campanyes de control "fora de l’àmbit de gestió" que li és propi però al·lega que és una mesura "preventiva" per reduir riscos. Fins al setembre els tècnics de la CHE faran seguiment, dues vegades per setmana i en torn diürn i nocturn, de l’evolució del focus infecciós. Durant el dia detecten les cridaneres postes rosades, marquen el lloc i, a la nit quan el caragol adult surt a la superfície, tracten de capturar-lo. Mentrestant, la Generalitat, a través del Departament d’Agricultura, reclama que es fixi qui té competències per poder actuar a cada tram de riu. "Fa més d’un any que la Generalitat va reclamar al Ministeri un aclariment sobre les competències per poder ser més eficients en la lluita contra el caragol poma, i encara no en tenim resposta", defensa la Conselleria. Agricultura assenyala que, des que el 2009 es va tenir constància de la presència del caragol poma al delta de l’Ebre, s’ha treballat conjuntament amb les comunitats de regants, amb entitats ecologistes, amb el Parc Natural i amb l’IRTA per traçar diferents estratègies de lluita contra la plaga. La Generalitat manté que el paper de la CHE ha estat de "col·laboració", però li nega qualsevol funció de direcció dels treballs i s’apunta que els controls són a càrrec dels Agents Rurals, Mossos d’Esquadra i policies locals.

Una mà negra

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a través d’Elena Pérez, tècnica en qualitat d’aigües, ha conclòs que només l’acció de l’home pot estar darrere de la propagació de la plaga en un tram tan superior del riu. Després de conèixer-se la presència de caragols a Miravet, Pérez va parlar de vandalisme i de possible negligència dels pescadors. La Generalitat va reaccionar prohibint pescar en tot el tram proper a Miravet. No és nova la sospita que alguns pescadors fan servir caragol poma com a esquer viu per atreure els peixos. A Josep Planell, vicepresident de la Societat de Pesca Esportiva de Tortosa, una entitat que té gairebé 200 socis, tampoc el sorprèn: “Al món de la pesca hi ha gent per a tot", i assenyala que, a pesar que està prohibit i castigat, hi ha qui segueix usant "esquer viu o crancs" per atreure els peixos. Admet que ni les sancions econòmiques que amenacen a qui usi mètodes il·legals de pesca són cap garantia. Per la seva banda, Adrià Navarro, al capdavant d’un negoci familiar de pesca esportiva que opera a l’Ebre des de fa gairebé 40 anys, ho posa en dubte. "Assenyalen els pescadors perquè és el més fàcil, però és impossible fer servir caragol poma com a esquer", indica. Navarro apunta que el gust d’aquesta espècie invasora és tan peculiar que anul·la qualsevol capacitat d’atracció: "el caragol és tan amarg que ni els peixos el volen", assegura. Indica que “ni tan sols un peix tan depredador com el silur” mostra apetència pel caragol.