Barcelona competirà amb 18 ciutats per acollir l’Agència del Medicament

Barcelona perquè és l'única que té l'edifici a punt, la torre Glòries. Dublín, per proximitat i idioma. Brussel·les perquè integrar-la amb la resta d'institucions estalvia costos. Bratislava perquè l'Est també és Europa i no ho sembla quan s'observa el mapa institucional. Amsterdam perquè gastarà fins a 300 milions en un complex nou i innovador. Copenhaguen perquè ofereix lloguer gratis durant 20 anys. O Milà. O Estocolm. O Lilla. El primer gran botí que deixa el Brexit, el trasllat de l'Agència Europea del Medicament (EMA) des de Londres a terreny comunitari una vegada es consumi el divorci va tancar dilluns a la mitjanit el termini de candidatures i entra ara en la fase de la pugna entre els diversos pretendents: el Consell Europeu ha informat avui dimarts que 19 ciutats han formalitzat la seva proposta per rebre el caramel que la capital britànica deixa escapar: uns 900 treballadors, 36.000 experts de visita l'any i un pressupost anual de 322 milions d'euros.

També s'ha presentat la llista de les ciutats que lluitaran per obtenir una altra herència amb menys impacte econòmic, l'Autoritat Bancària Europea (EBA), una agència amb 165 treballadors. De les vuit ciutats aspirants, Frankfurt, el símbol del poder financer alemany, és la màxima favorita per assumir el rol de nou gegant europeu capaç de fer ombra a la City londinenca si París o Luxemburg, les altres dues ciutats amb opcions, no ho eviten.

Les propostes s'analitzaran a partir d'ara sota la lupa de la Comissió Europea. Els tècnics n'avaluaran el contingut per presentar un informe el 30 de setembre, en què no hi haurà classificacions. Només valoracions sobre la capacitat hotelera o les connexions de transport, entre altres qüestions. Espanya esgrimeix la superioritat objectiva de la seva proposta, però malgrat el mantra de les altes instàncies de la UE, que es remeten als criteris fixats com a origen de la decisió, el procés és lluny de ser una simple suma de virtuts. Sobre la taula hi ha temes com la menor presència d'agències europees a l'Est, una eventual falta de joc net amb intercanvis de favors entre països en el vot per a les dues agències, una intensa campanya de lobby, o fins i tot un possible ús de qüestions internes, com el referèndum independentista català, com a arma llancívola per part d'altres candidatures.

En poc més de tres mesos, al novembre, els Vint-i-set (tots els actuals membres de la UE excepte el Regne Unit), votaran en secret les candidatures favorites amb un senzill sistema. Tres punts per a la millor candidatura, dos per a la següent i un per a la tercera. La improbable majoria absoluta que decidiria una guanyadora requeriria una ciutat avalada per 14 països amb la màxima valoració. Si no és així, la consulta entraria en una mena de semifinal amb les tres candidatures més votades i un sistema pel qual cada país atorgaria un punt a cadascuna. En cas que no n'hi hagués cap que obtingués la meitat més un dels vots, en quedarien només dues i d'aquesta final sortiria la guanyadora. La ciutat escollida per acollir l'EMA quedarà automàticament eliminada per ser seu de l'EBA en la votació que es farà just després.