Localitzades 17 persones en una fossa comuna de la Guerra Civil a Lleida

La Generalitat ha identificat restes òssies corresponents a 17 individus a la primera fossa comuna de la Guerra Civil exhumada en el marc del Pla de Fosses per al 2017 i 2018 a Catalunya, que s'analitzaran genèticament per descobrir-ne la identitat. El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha visitat avui amb la directora general de Relacions Institucionals amb el Parlament, Carme García, la fossa, que està ubicada a l'exterior del cementiri de la localitat de Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà.

Les excavacions, que van començar el 12 de juny i s'allargaran fins al dia 23, han permès localitzar les restes de 17 individus alineats de panxa enlaire i de boca terrosa, i vestits amb indumentària militar.

La disposició dels cossos i alguns objectes han portat a pensar als arqueòlegs que treballen en el projecte que els individus enterrats presumptament eren soldats del bàndol franquista morts en combat. Precisament, el maig del 1938, la línia de front del Pallars es va situar a Figuerola d'Orcau i es calcula que a la comarca van morir 6.000 efectius republicans i 2.000 franquistes. A la fossa també s'han trobat diversos objectes, com un casc, una pinta o cartutxeres, tot i que cap permet aclarir la identitat de les persones que hi ha enterrades.

Per poder identificar els 17 individus, al juliol s'analitzaran genèticament les restes òssies i, posteriorment, els resultats obtinguts es creuaran amb les dades genètiques de familiars de persones desaparegudes durant la guerra.

L'exhumació presentada avui és la primera prevista en el Pla de Fosses del Govern per al 2017 i 2018, tot i que no és la primera realitzada durant aquest any, ja que el Govern ja va identificar al gener un individu en una fossa de Tremp (Pallars Jussà) a petició de la família del difunt.

Romeva ha declarat que l'exhumació de Figuerola "permet saldar un deute amb la memòria històrica", encara que ha subratllat que la tasca d'exhumacions arriba "tard", ja que, segons el seu parer, s'hauria d'haver iniciat fa 80 anys amb el final de la guerra o, en "el pitjor dels casos", fa 40 anys, amb la restauració de la democràcia. "No hi pot haver justícia i democràcia mentre hi hagi cossos condemnats a l'anonimat i sotmesos a l'oblit que obliga les famílies a no poder retre homenatge als seus pares, avis o germans", ha recalcat Romeva.

També ha assenyalat que el procés d'exhumacions previst pel Govern serà "llarg", ja que cal meticulositat tècnica i una "sensibilitat humana imprescindible" amb les famílies, encara que ha previst que els resultats d'aquests treballs seran "mereixedors del país que aspirem a tenir".

El Pla de Fosses es va començar a aplicar al març amb una dotació econòmica de 800.000 euros i preveu la localització i exhumació de fosses comunes, així com la recollida de restes òssies trobades a la superfície. Des d'aleshores, s'han afegit 129 noves fosses al mapa de fosses de Catalunya, que a dia d'avui consta de 503 fosses comunes, de les quals 235 estan confirmades i 268 més encara s'han de verificar.

També en els últims mesos s'han recollit restes òssies en superfície a les Terres de l'Ebre, el Pallars Jussà i la Noguera, que pertanyen a un mínim de 30 persones. Des del 1999 s'havien registrat 18 actuacions de recollida de restes òssies humanes en fosses comunes corresponents a 57 persones, de les quals de moment només se n'han pogut identificar set.