Del kiwi a la quinoa en 50 anys

Del 8 al 12 de maig, l’exposició ’50 anys d’evolució de l’alimentació a Catalunya’ estarà al Palau Robert i després anirà en itinerància per diferents mercats dels municipis catalans. La mostra, basada en un estudi que Mercabarna ha encarregat a la Fundació Alícia, reflecteix els canvis alimentaris des dels anys setanta fins a l’actualitat, i també reserva una nevera per al futur, que es planteja com un gran repte: la gestió conscient del menjar.

La primera nevera és la més diferent de l’actual, correspon a una cuina estàndard dels setanta, un moment de transformació social i econòmica, d'incorporació de les dones al mercat laboral i d’arribada d’immigració espanyola. Les famílies destinaven un 38% dels seu pressupost a l’alimentació, i sobretot menjaven productes frescos. Les fruites i verdures allargaven la temporada gràcies a les millores agrícoles i logístiques, i van començar a arribar els primers productes exòtics com els kiwis de Nova Zelanda, les pinyes fresques de les Açores o els alvocats d’Amèrica. El consum de carn es va disparar i el pollastre es va convertir en una vianda habitual.

Als vuitanta es normalitza la importació i exportació de productes a nivell internacional i el que abans era exòtic passa a ser habitual, i s’acaba amb l’estacionalitat de les fruites i verdures, perquè quan aquí no n’hi ha s’importen d’altres llocs. La varietat de peix disminueix, es prefereix fàcil de netejar i sense espines. Productes que abans eren més exclusius es popularitzen com el salmó fumat o el foie d’ànec. Entren a casa els productes light, sense sucre o baixos en calories. Alhora, comença la promoció de la dieta mediterrània, perquè ja s’observa que es comença a perdre.

Als noranta, les recomanacions alimentàries guanyen pes a favor de la salut, la ciència investiga els beneficis dels aliments i comença el culte al cos. Millora la qualitat i la seguretat dels aliments, però s’incrementa la varietat de productes precuinats i congelats, perquè es destina poc temps a la cuina. La immigració d’altres països també afavoreix l’arribada de fruites exòtiques com les papaies o els mangos. Mentre que el 1992 només un 14% de les llars tenien microones, l’alta cuina catalana començava a destacar per la seva innovació i a tenir renom internacional.

El boom econòmic de l’inici del nou mil·lenni i l’entrada en funcionament de l’euro disparen els preus en general, també dels aliments. Les dietes extremes i l’objectiu d’estar prim fan créixer els casos de trastorns alimentaris. La crisi del 2008 fa que el preu passi a ser un dels principals motius de compra i creixen les marques blanques i els supermercats econòmics. Mentre el consum de carn arriba al seu topall, de 119 quilos per persona i any, el consum de llegums cau en picat, de 20 a 12 grams per persona i dia. Congelats i precuinats es normalitzen com a productes de consum habitual i es popularitzen les cuines ètniques i productes com la iuca. A més, antioxidants, bífidus i Omega-3 s’afegeixen als aliments.

En la dècada actual, es destina menys del 15% de la despesa domèstica a l’alimentació, el més baix de la història, però es recupera el comerç familiar i de barri. Entrem a l’època dels superaliments, com la col kale o la quinoa, i el fenomen foodie omple les xarxes socials de menjar. Les tendències gastronòmiques parlen de ceviche o ramen. Sorgeixen tot tipus de dietes, des de la detox a la paleodieta, i els consumidors es dispersen entre vegans, crudivegans o flexiterians. A més, es valoren més els aliments de proximitat i ecològics, baixa el consum de carn i a la vegada es consoliden productes precuinats com els brous o les croquetes.

L’ou, disseny intel·ligent

Si hi ha un aliment a la nevera del 2017 que segueix igual que a la nevera dels anys setanta és l’ou. Segons Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, “és molt perfecte, un disseny intel·ligent” de la natura. No es pot aconseguir un envàs millor que l’ou, assenyala, i, de fet, no cal posar-lo a la nevera, com té per costum la majoria de la gent.