Dels kiwis al fenomen ‘foodie’

A Nova Zelanda es fregaven les mans. Les primeres caixes de kiwi arribaven a Barcelona i no venien soles. Alvocats i congelats entraven en escena i la vedella guanyava la batalla al tradicional xai. Eren els anys setanta. Les dones s’incorporaven al mercat laboral i les grans ciutats creixien alimentant-se de l’èxode rural. Mercabarna acabava de néixer i més de la meitat dels productes provenien de Catalunya. Quatre dècades i mitja després –incloent-hi l'explosió dels calçots i dels aliments internacionals–, el comerç de barri i el producte de proximitat han passat de l’ostracisme a la tendència.

Más información

Mercabarna s’uneix per reduir el volum de desaprofitaments alimentaris

Vegetals a preu d’or

L’estudi que ha realitzat la Fundació Alicia, en col·laboració amb Mercabarna, analitza l’evolució de l’alimentació a Catalunya durant pràcticament mig segle fins a l’actualitat. Els resultats diuen que cuinem i gastem menys. També hi ha lloc per a l’últim fenomen que fa furor a les xarxes: els foodies o apassionats pel menjar.

Les senyores continuen portant els pantalons a la cuina, però el nombre d’hores setmanals dedicades a les tasques culinàries baixa fins a les 7,9 en les dones i les 5,6 en els homes. El pressupost familiar destinat a l'alimentació també s’ha reduït en un 17% i es troba molt més condicionat per les tendències i les modes, que fan augmentar la demanda de productes com les hamburgueses o els alvocats.

En aquests anys hem vist com el consum de carn —que no superava els 22 quilos per persona l’any a principis dels seixanta— arribava als 119,2 quilos el 2002 per tornar a disminuir en 30 quilos en les últimes dades registrades. És a dir, consumim 93 quilos de carn cada any  En canvi, el consum de llegums continua en davallada i no aconsegueix superar els 10,7 grams per persona al dia.

Recuperació de varietats autòctones

L’interès pels productes de proximitat i per la recuperació de varietats autòctones ha fet revifar el comerç de caràcter familiar i els mercats de barri. El nombre de fruiteries a les ciutats ha augmentat a mesura que ho ha fet la preocupació per establir uns hàbits de consum "sostenibles".

El producte ecològic s’ha fet un lloc als prestatges de les botigues. La ironia és que ho ha fet en part gràcies a les xarxes socials i al fenomen foodie. Es tracta d’apassionats amateurs, d’estar per casa. Persones que valoren per sobre de tot la procedència natural i l’estètica dels productes que consumeixen, que van a la recerca d’aquells aliments o elaboracions més rars i més nous per fotografiar-los i immediatament després pujar-ho als seus perfils de les xarxes socials, com Instagram. Les tendències i modes que promouen no tenen fronteres i són capaces d’alterar els hàbits alimentaris d’arreu del món, tot i que sobretot tenen molta incidència entre els que tenen entre 20 i 30 anys, la generació millennial.