La saga de l’os Pyros es desperta al Pirineu: 10 cries el 2016

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha anunciat aquest dilluns que la població d'ossos bruns del Pirineu ja s'ha despertat del període d'hibernació. Segons els sistemes de seguiment i control d'aquesta població de mamífers, a finals del 2016 hi havia a Catalunya 31 exemplars, la majoria descendents de l'ancià os Pyros. La colònia té un problema de consanguinitat, de manera que la Generalitat espera que Goiat, un jove plantígrad alliberat a l'estiu, aconsegueixi reproduir-se aviat. 

El departament té controlats cinc mascles adults, deu femelles adultes i 16 cries. Els mascles adults són Pyros, Goiat, Pelut, Esmolet i Pepito. Les deu femelles adultes són Hvala —amb dues cries de dos anys—, Bambou (dos ossets d'un any), Caramelles (dues cries d'un any), Boavi (dos d'un any), Caramellita (tres de dos anys), Plume (una de dos anys), Nheu (tres d'un any), Fadeta (una d'un any), Patoune i una altra ossa sense nom que no té descendència. El passat 2016 van néixer una desena d'ossos, xifra que segons els tècnics de la Generalitat és un veritable fet històric.

La colònia d'ossos del Pirineu li deu molt a Pyros, el mascle que ha dominat la genètica de l'os bru dels Pirineus durant 21 anys. El vell Pyros va arribar procedent d'Eslovènia en el primer pla de reintroducció el 1996. Els tècnics creuen que és el pare, l'avi i el besavi de la majoria d'ossos de la zona. És el progenitor de les dues cries de Caramelles i també ho podria ser de sis cries de Nheu, Bambou i Fadeta, encara que no està confirmat. Segons els tècnics, la seva descendència podria ser més àmplia. Pyros ja és ancià, té 28 anys, i en la colònia es plantejava un problema de consanguinitat. Per aquest motiu, el juliol passat es va alliberar Goiat, un mascle de nou anys també procedent d'Eslovènia i de 205 quilograms. Malauradament, els tècnics no tenen constància que Goiat s'hagi reproduït.

El plantígrad disposa d'un collaret transmissor, cosa que permet saber on es troba l'animal a cada moment. El passat 28 de novembre Goiat va decidir hibernar. Així ha romàs durant 107 dies, fins al 16 de març. Durant aquests tres mesos, l'os s'ha despertat diverses vegades i ha sortit de la seva cova situada a la vall de Varradòs (Aran). El 16 de març va sortir definitivament, des de llavors ha recorregut tota la vall i segons els tècnics està buscant carronya que li permeti guanyar aviat els 60 quilos que ha perdut durant la hibernació. Els especialistes esperen que, en l'època de zel, Goiat comenci a buscar femelles.

La resta d'ossos no tenen collaret transmissor, així que el seu seguiment es fa mitjançant les proves del seu pas. L'any passat els tècnics del departament van recollir 205 mostres de pèl, 4.299 imatges obtingudes amb sistemes automàtics de fotografies, 358 vídeos obtinguts de la mateixa manera i 19 petjades.

Durant l'any passat es van produir 33 atacs sobre ramaderia i apicultura atribuïts als plantígrads, pels quals s'han obert 37 expedients d'indemnització per danys valorats en 9.332 euros.