L’única espanyola que entra al ‘top 100’ dels joves líders mundials

Amb 35 anys, l'enginyera té un marcat vessant social i una experiència notable. Va fundar Blink, un web de descomptes hotelers que va comprar el gegant Groupon quan la companyia tenia un any i mig. Llavors, el setembre del 2013, l'aplicació acumulava 800.000 descàrregues i tenia adherits 3.000 hotels a sis països europeus. Després va continuar a Groupon durant un temps i fins fa sis mesos va dirigir la transformació digital del Banco Santander.

Ara ha passat a formar part d'un club heterogeni al qual s'accedeix despuntant entre milers de candidats de tot el planeta. El dels Joves Líders Globals del Fòrum Econòmic Social en el qual ja estan inscrits des del cofundador de Google, Larry Page, o el president d'Ali Bava, Jack Dt., fins a l'ex-primer ministre italià Matteo Renzi o l'astronauta japonès Naoko Yamazaki. Durant els propers cinc anys ha d'aportar els seus coneixements en dades obertes, intel·ligència artificial i big data en projectes de l'organisme per lluitar contra la pobresa, les malalties evitables o el canvi climàtic.

Más información

Una espanyola de 31 anys impulsa el projecte estavella de Microsoft

Universitaris de València dissenyen el tren que ‘vola’ a 1.000 km/h

L'emprenedora ha fet molt de camí des d'un petit poble de Segòvia. El viatge que va començar a Cuéllar per portar-la a Nova York passa inevitablement per les oportunitats educatives d'un país com Espanya, en el qual va recórrer col·legis i escoles d'enginyeria obtenint els honors més alts. “Quan cursava un MBA a Harvard, amb beca, veia com els estrangers eren de classe mitjana o mitjana-baixa, mentre que els nord-americans eren de procedència més privilegiada”, explica. Filla de dos professors de l'escola pública, defensa el valor d'un sistema que li ha permès arribar a l'avantguarda de la innovació. “Crec fermament en la universitat pública i sempre m'he format en centres públics, excepte a Harvard”.

De tota manera, creu que l'ensenyament ha de canviar: “Encara que el talent a Espanya és bo, cal assegurar-se que els estudiants tenen les habilitats que demana el mercat, i per fer-ho és imprescindible que el pla educatiu ho tingui en compte i que les universitats col·laborin amb el sector privat. El mètode també és important. Se segueix fent classe com fa segles i cal evolucionar”.

Una espanyola entre 100

Amb Clarity ha tornat a un tema, el vessant social de la realitat, que ella ha experimentat sobre el terreny com a voluntària en diversos projectes, des d'El Salvador, on va treballar en un centre amb exmembres de les maras, fins a Kènia, com a consultora en un projecte de microcrèdits per a negocis d'agricultura. Clarity classifica empreses, projectes, governs i associacions humanitàries per evitar inversions poc igualitàries mitjançant una eina automatitzada. També és consultora de diverses startups. “Admiro molt els empresaris espanyols”, assegura, “muntar una empresa a Europa em sembla molt més complicat que als Estats Units, sobretot perquè no som un mercat únic i és més difícil escalar, contractar a diversos països, trobar sortides per a les empreses... Cal guanyar-se els mercats un a un”.

Crec fermament en la universitat pública. Sempre he estudiat en centres públics

Aprofundint en la reflexió sobre la cultura empresarial, Minguela opina que a Espanya i a Europa "hi ha una mica de confusió sobre el que és una startup. Per exemple, les ajudes públiques que es donen a startups estan orientades a pimes i en general no hi ha categories específiques per a empreses molt innovadores, amb un alt risc i un alt potencial de creixement", es lamenta. "No es pot avaluar igual una startup que desenvolupi un producte nou sense model de negoci i una pime tradicional, com pot ser la botiga de barri. Les dues són empreses molt necessàries, però haurien d'estar en categories diferents¨

La seva companyia és nord-americana, però la majoria dels seus 20 treballadors, sobretot els investigadors, són espanyols. “Hi ha moltíssim talent a Espanya, i molt bona preparació, i també la lleialtat que tenim al nostre país cap a l'empresa on treballem és més alta de la que tenen els treballadors als Estats Units. Aquí és difícil retenir el talent, però, d'altra banda, canviar més d'empresa també els fa ser més versàtils. Cal trobar l'equilibri”.

Pel que fa a la relació amb la ciència, és interessant la col·laboració que mantenen amb Harvard, el MIT i la Universitat Politècnica de Madrid. “Darrere de les solucions tecnològiques que construïm hi ha matemàtica, molta investigació. Parlem molt de tecnologia i ens oblidem moltes vegades de la ciència i la recerca que hi ha al darrere. És fonamental invertir també en ciència i formar aliances més sòlides entre la universitat, la recerca pública i l'empresa”. Aquesta col·laboració, tan habitual als Estats Units, permet pagar un cànon al centre universitari per abordar projectes conjunts.

Hi ha moltes maneres de posar les dades al servei dels ciutadans. Per exemple, estudiar patrons de consum de la gent o veure les seves necessitats, i així poder cobrir-les millor

Des de l'altra banda de l'Atlàntic així veu Minguela la península en termes binaris: “Espanya està una mica més endarrerida en digitalització que altres països europeus; a més, en general els clients van per davant de moltes empreses i demanen serveis digitals que encara no ofereixen, i per descomptat la transformació digital del Govern com a servei públic per als seus ciutadans va més lenta del que hauria d'anar”. Minguela torna a destacar la importància de l'Administració de l'Estat: “Hi ha moltes maneres de posar les dades al servei dels ciutadans sense danyar la privadesa. És interessantíssim, per exemple, explotar les dades per estudiar patrons de consum de la gent o veure les seves necessitats, i així poder-les cobrir millor”. Apunta un aspecte bàsic: “No sento encara prou debat a Espanya sobre com la digitalització, l'automatització o fins i tot la intel·ligència artificial poden impactar en el mercat laboral en els propers anys. És fonamental estar preparats i implantar mesures que siguin de mitjà i llarg termini”.

Al mateix temps que estudiava Telecomunicacions, treballava a IBM. Això no li va impedir col·leccionar beques i distincions. Mentre cursava un màster en Tecnologia de la Informació a Stuttgart, treballava a Siemens i després com a enginyera al centre aeroespacial alemany DLR. Estudis i voluntariat l'han portat per mig món. “Sempre he volgut estar fora d'Espanya”, diu, “es parla negativament sobre la fuga de cervells, quan també té coses molt positives. El més important és que sortim a aprendre i tornem, i la majoria dels espanyols tornem”.