Una vintena d’ambulatoris es rebel·len per la saturació dels centres

El malestar entre els sanitaris d'atenció primària ha tocat sostre. La tisorada que van patir els centres d'atenció primària (CAP) durant el govern d'Artur Mas —fins al 20% del pressupost— segueix passant factura en el dia a dia de la consulta i els professionals han començat a plantar-se. Esgotats per la pressió assistencial que ofega els ambulatoris, els treballadors d'una vintena de CAP han signat un manifest en el qual alerten de la situació límit que viu l'atenció primària: llistes d'espera interminables, ràtios disparades i la no cobertura de baixes i absències han posat en escac el sector.

L'atenció primària és la porta d'entrada al sistema sanitari i filtre d'accés a l'assistència hospitalària. No obstant això, malgrat les lloances que rep de polítics, sanitaris i gestors, que enalteixen la seva importància una vegada i una altra, ha estat l'àrea més injuriada per les retallades dels últims anys. Mentre el pressupost global del Departament de Salut baixava fins a un 16% (1.500 milions) entre 2010 i 2014, el d'atenció primària es va reduir un 20% (de 1.593 milions a 1.276).

L'esgotament i la impotència dels professionals davant les conseqüències de les retallades és precisament el que va precipitar fa unes setmanes que els treballadors del CAP Can Vidalet, d'Esplugues de Llobregat, encenguessin la metxa en enviar al Departament de Salut una carta de denúncia. “La idea va sortir d'uns metges que l'estiu passat vèiem que la pressió assistencial no disminuïa. Un pacient meu ha d'esperar fins a un mes per veure'm”, explica el doctor Francisco Alguacil, impulsor de la protesta. Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), l'Institut Català de la Salut (ICS) ha perdut 1.064 metges des del 2010.

En “la rebel·lió necessària”, com la van anomenar, aquest grup de metges va denunciar el menyspreu pressupostari de l'atenció primària pel que fa a l'hospitalària, a més d'un reguitzell de problemes amb els quals es topen dia a dia: “sobrecàrrega assistencial, llistes d'espera, excés de feina burocràtica, hospitalcentrisme, desmotivació del personal, retribució insuficient i nul·la cobertura d'absències”, entre d'altres. La situació de l'atenció primària, diuen, “ha passat de ser greu a estar en coma induït”.

En pocs dies s'han adherit a aquesta protesta del CAP d'Esplugues 20 ambulatoris més, sobretot del Baix Llobregat i del Maresme. La majoria són d'entorns socioeconòmicament complexos, precisament les zones que més recursos precisen i que més han patit les conseqüències de les retallades. “La gent està trista, sense il·lusió. Metges més joves que jo ja estan atabalats i esgotats”, explica el doctor Juancho Montero, del CAP Rocafonda de Mataró, que també s'ha unit a la rebel·lió. “Els professionals estem saturats i cansats. Les retallades ja afecten la qualitat assistencial perquè tu no pots atendre una agenda de 30 pacients, més 10 consultes virtuals i uns quants domicilis. Falta temps i serenitat mental per atendre els pacients, que és el que identificava la primària”, explica Cesca Zapater, del Fòrum Català d'Atenció Primària, que també dona suport al manifest.

Salut va anunciar fa uns mesos un paquet de mesures per millorar la situació de l'atenció primària, des de repartir el pressupost en funció de les necessitats socioeconòmiques de la zona fins a agilitar les derivacions a consultes externes que permetin que els metges de família accedeixin a les agendes dels especialistes. Els professionals, no obstant això, es mostren escèptics. “Les promeses són promeses. No hi haurà canvis tangibles. Cal recuperar els milions perduts i millorar les condicions laborals dels professionals”, sosté Zapater.

MC avisa que les demandes del manifest coincideixen amb les que ja va exposar el sindicat el 2007, abans de les retallades. “Ja llavors estàvem apurats. Imagineu-vos ara”, adverteix Oscar Pablos, de MC.