_
_
_
_

Salut va reduir un 20% el pressupost d’atenció primària en cinc anys

El sindicat Metges de Catalunya denuncia que l’ICS ha perdut 1.064 metges de família des del 2010

Jessica Mouzo
Una pintada a la façana del CAP de Montcada i Reixac.
Una pintada a la façana del CAP de Montcada i Reixac. CRISTÓBAL CASTRO

L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema sanitari. Governs i experts n’enalteixen les bonances com a columna vertebral de l’atenció sanitària, filtre i nexe d’unió amb l’assistència hospitalària. I tot i això, és l’àrea més maltractada de la sanitat catalana. El Departament de Salut ha retallat un 20% el pressupost en cinc anys. La partida liquidat d’atenció primària a Catalunya va passar de 1.593 milions d’euros el 2010 a 1.276 el 2014. Amb una reducció pressupostària d’aquesta magnitud —la global del Departament va rondar el 16%—, la tisora es va acarnissar amb el sector. Reduccions salarials, retallades de professionals i menys recursos assistencials cristal·litzen cinc anys d’asfíxia als ambulatoris.

Segons les dades aportades per Salut en una resposta parlamentària, els comptes liquidats en els últims cinc anys sempre són inferiors a les previsions inicials. Ja el 2010 es preveia un import de 1.682 milions per a l’atenció primària i, tot i això, l’any es va tancar amb 90 milions menys del que es planejava. El 2014 va passar el mateix: dels 1.289 milions previstos, se’n van liquidar 1.276. Amb tot, el pitjor any per a l’atenció primària catalana va ser el 2013, quan es va produir una reducció pressupostària del 22% respecte del 2010.

Per quadrar els comptes, Salut va fer ús de la tisora i l’atenció primària va començar a dessagnar-se. Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), l’Institut Català de la Salut (ICS) —l’empresa pública que controla vuit grans hospitals i el 80% de l’atenció primària— ha perdut 1.064 metges en cinc anys. Atès que no hi ha dades oficials, el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) calcula que l’ICS ha perdut més d’un miler d’infermers i uns 800 administratius.

Los retallades als ambulatoris

Metges. Segons MC, els ambulatoris de l'ICS han perdut 1.064 facultatius en cinc anys, un 15,6% de la plantilla.

Enfermers i administratius. La FoCAP calcula que l'ICS ha perdut al voltant d'un miler d'infermers i uns 800 administratius.

Visites mèdiques. Els professionals van passar de fer 3.827 visites per metge i any, a fer-ne 4.491 el 2014, un 17% més.

Punts d'atenció continuada. El sindicat mèdic sosté que el territori ha passat de tenir 142 punts assistencials d'aquest tipus el 2011 a 76 el 2014.

Contingents saturats. En no cobrir-se baixes laborals o jubilacions, els sanitaris assumeixen el contingent dels seus companys i amplien la seva pròpia llista d'espera.

“Les càrregues assistencials són cada vegada més grans i els treballadors estan esgotats”, apunta la delegada de Satse, Pilar Pinillos. Els treballadors critiquen que amb prou feines es cobreixen baixes i les que es cobreixen són a través de contractes porqueria per hores. “Hem passat de fer 3.827 visites a l’any per professional el 2010 a fer-ne 4.491 el 2014, un 17% més”, afegeix David Arribas, portaveu de MC en atenció primària de l’ICS.

El Departament també es va tornar més restrictiu per autoritzar algunes proves diagnòstiques i va començar a fiscalitzar gases i tiretes. “Es controla molt el material de les cures. Es vigila, i alguns el tenen guardat fins i tot amb pany i clau”, critica la portaveu de la FoCAP, Mari Luz Talavera.

La falta de recursos també es va fer palesa amb el tancament de nombrosos punts d’atenció continuada i reduccions horàries als centres d’atenció primària (CAP). Segons MC, van passar de 142 el 2011 a 76 el 2014. “Uns els tanquen i d’altres els infradoten de professionals. Hi ha zones en què s’infringeixen les isòcrones de 30 minuts per atendre els pacients”, denuncia Arribas.

La sobrecàrrega laboral ha provocat, a més, unes llistes d’espera superiors a 48 hores per visitar el metge de capçalera. “Quan faltava personal ho fèiem nosaltres i havíem d’anar sumant a la nostra agenda gent d’altres quotes”, protesta Talavera. El 30% dels CAP de l’àrea de Barcelona triguen més del que estipula Salut a donar hora.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_