Les alcaldesses estan a punt per aixecar-se i alçar la veu

Estem orgulloses d'haver estat les primeres dones a arribar a les alcaldies de París, Rosario, Bangangté i Barcelona. Tot i això, com a dones en un càrrec electe local, sabem que encara som una minoria. N'hi ha prou amb mirar una fotografia d'un ple d'ajuntament de qualsevol lloc del món. Serà pràcticament igual: un mar d'americanes i corbates amb unes poques cares femenines disperses al mig . I el mateix passa a escala global; en les cimeres internacionals d'alcaldes on assistim predomina totalment la presència masculina.

La rellevància del desequilibri entre homes i dones en la vida política local no s'ha de subestimar. En primer lloc, es tracta d'una qüestió de justícia i igualtat d'oportunitats. Les dones haurien de tenir el mateix dret que els homes a participar en tots els nivells de la democràcia. Si les dones no són escollides per als càrrecs locals en una proporció igual que els homes, som davant d'una injustícia. Hem d'ensenyar a les nostres filles que poden accedir a tots els camins. Hem vist que el nostre model ha produït un canvi de rol a les nostres ciutats.

A més, sabem que la diversitat té un valor clau. S'ha demostrat en nombroses ocasions que els grups diversos prenen més bones decisions. Això és especialment cert quan es tracta d'abordar un desafiament tan complex com governar una gran ciutat. L'experiència de les dones en gairebé tots els aspectes de la vida urbana –transport, seguretat, cultura, economia– és notablement diferent de la dels homes. Necessitem dones de diferents entorns culturals, ètnics i religiosos perquè aportin la seva experiència única als governs locals i aquests coneixements es puguin incloure i reflectir en la presa de decisions.

Finalment, la presència de les dones al govern local repercuteix positivament en la representació política femenina en altres nivells. Els governs locals proporcionen una base de candidats per als càrrecs nacionals. En altres paraules, resoldre el desequilibri entre dones i homes als parlaments i els governs nacionals depèn en bona mesura d'eliminar el coll d'ampolla a escala local.

Per sort, la comunitat internacional cada vegada valora més la necessitat de garantir la participació plena i efectiva de les dones i la igualtat d'oportunitats per al lideratge a tots els nivells. De fet, aquesta és una de les finalitats de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 de l'Agenda 2030, del conjunt de 17 objectius globals aprovats pels estats membres de l'ONU. L'ODS 5 suposa una gran oportunitat per situar la igualtat de gènere al centre del desenvolupament.

Volem que l'ONU inverteixi en situar la igualtat de gènere al centre de l'agenda de desenvolupament

El que a més d'un li resultarà estrany és que actualment no hi hagi dades globals sobre el nombre de dones que ocupen càrrecs electes locals. Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), l'organització que representa els líders locals en l'escena internacional, calcula que només un 20% dels regidors i un 5% dels alcaldes de tot el món són dones. Tot i això, aquest càlcul és simplement una suposició basada únicament en l'experiència. La informació és poder. Només podem aconseguir la igualtat si sabem en quin punt ens trobem i si som capaços de mesurar el nostre progrés. Els indicadors globals de representació femenina als governs locals permetran identificar i compartir les pràctiques recomanades, així com donar suport als llocs que es queden enrere.

Per aquest motiu, el 13 de març les alcaldesses de tot el món llançaran una campanya amb ONU-Dones que sol·licitarà a la Comissió d'Estadística de Nacions Unides que desenvolupi indicadors globals per fer el seguiment de la proporció de dones que ocupen càrrecs electes a escala local. Volem que l'ONU inverteixi en eines de control per situar la igualtat de gènere al centre de l'agenda de desenvolupament.

Les alcaldesses estan a punt per aixecar-se i alçar la veu (#BeCounted). Ara és el torn de la comunitat internacional: que ens tingui en compte i ens ajudi a construir un futur just i sostenible.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i copresidenta de CGLU

Anne Hidalgo, alcaldessa de París i copresidenta de CGLU

Mónica Fein, alcaldessa de Rosario (Argentina) i vicepresidenta de CGLU

Célestine Ketcha Courtès, alcaldessa de Bangangté (Camerun) i presidenta de la REFELA (Xarxa de Dones Electes Locals d'Àfrica)