La UE eleva el dèficit espanyol al 3,5% del PIB el 2017 i apunta a més retallades

“El creixement econòmic supera les expectatives en els últims trimestres”, així és com arrenca el capítol espanyol de les previsions d'hivern de la Comissió. L'informe està marcat per la paraula “incertesa”, que apareix més de 80 vegades en gairebé 200 pàgines, associada al Brexit o a Trump i companyia. Espanya, no obstant això, ja no és el principal risc d'Europa: el rescat va fer que ja no ho fos a partir del 2012, després d'un ajust contundent, i ara l'economia creix amb força, crea ocupació amb força, exporta amb força i bat amb claredat les mitjanes de creixement europees. Espanya, doncs, ja no és el problema. Però atenció: l'economia espanyola segueix marcada per un gran endeutament, i per una fràgil situació fiscal que pot provocar molts maldecaps si els riscos globals acaben generant inestabilitat i tornen a sacsejar les primes de risc.

Brussel·les aplaudeix: el 2016 va ser “el tercer any d'expansió” de l'economia espanyola, que va créixer gairebé el doble que la mitjana europea amb uns fonaments “més equilibrats”, una demanda interna forta i un sector exterior que l'any passat va aportar al creixement —en termes nets— per primera vegada des de l'inici de la recuperació. El PIB “seguirà sent fort, però tendeix a desaccelerar-se”, apunten les previsions. El petroli, les retallades d'impostos i la millora de les condicions financeres gràcies al Banc Central Europeu eren vents de cua que han començat a afluixar. La Comissió preveu que la creació d'ocupació segueixi donant alegries, però menys que fins ara. L'atur baixarà al 17,7% aquest any, i tancarà el 2018 en el 16%. “El creixement salarial i els baixos guanys de productivitat faran que els costos laborals siguin similars a la mitjana europea”, després de diversos anys d'importants guanys en competitivitat, sosté l'estudi.

Les anàlisis de Brussel·les són interessants per la banda de l'evolució econòmica, però es converteixen en fonamentals per la banda fiscal: l'estreta vigilància del dèficit espanyol va estar a punt de costar-li una multa multimilionària al Govern espanyol l'estiu passat, i la Comissió segueix marcant en curt el Govern. Per aquesta banda segueix la picabaralla Brussel·les-Madrid. Els pronòstics de creixement de l'Executiu espanyol són sistemàticament més optimistes, igual que les previsions de dèficit. La Comissió, no obstant això, empitjora aquesta vegada les xifres del forat fiscal: Brussel·les preveu un dèficit del 3,5% del PIB aquest any (dues dècimes més que al novembre), i del 2,9% el 2018. I aquestes dades poden tenir conseqüències.

El dèficit del 2017 és especialment preocupant: si Brussel·les té raó, el forat fiscal acabarà situant-se quatre dècimes per sobre de l'objectiu (3,1% del PIB). En l'examen del projecte de pressupostos de gener, Brussel·les preveia un 3,3%. I ja llavors el Govern espanyol va avisar que ha d'“estar preparat per prendre mesures addicionals” si incompleix els objectius. Aquestes quatre dècimes d'incompliment es traduirien en un ajust addicional de gairebé 4.300 milions, a través de retallades de la despesa pública o augment d'impostos.

A què respon aquesta diferència? Brussel·les és una mica menys optimista pel que fa a l'evolució del PIB. I, sobretot, respecte als ingressos. Malgrat les promeses electorals, Mariano Rajoy ha aprovat un enduriment de l'impost de societats i increments en l'alcohol, el tabac i les cotitzacions socials. Però Brussel·les creu que Hisenda ingressarà menys del que espera. Per això, en el marc d'una anàlisi molt favorable en línies generals, en l'informe destaca un paràgraf demolidor: “Els riscos de les perspectives fiscals estan relacionats amb els compromisos de deute i amb la incertesa respecte a l'impacte de les recents mesures fiscals”. Aquests “compromisos de deute” són, bàsicament, les pèrdues potencials que encara poden arribar del rescat a la banca, pels rescats de Bankia i BMN o els esquemes de protecció d'actius. I “la incertesa sobre l'impacte de les recents mesures fiscals” obeeix a la citada possibilitat de recaptar menys.

La Comissió no diu ni una paraula de les dificultats que haurà d'afrontar un Govern en minoria per aconseguir aprovar els Pressupostos, però les xifres expliquen històries. Aquí en van dues. Una: el dèficit estructural (sense explicar els vaivens del cicle) va empitjorar clarament el 2016; només millorarà lleugerament aquest any, i s'estabilitzarà el 2018; és a dir, Espanya no és capaç de posar en ordre els seus comptes públics ni creixent al 3%. I dues: el deute públic pujarà lleugerament aquest any i s'estabilitzarà entorn del 100% del PIB. El deute extern —públic i privat— és molt elevat. Si és cert que venen temps difícils i els mercats tornen a donar guerra, els problemes vindran per aquí.